Suport dels navegadors als estàndards

Respecten els navegadors els estàndards web establerts pel W3C? Si al començament de la WWW, semblava lògic que el desenvolupament dels navegadors estiguessin subjectes a les recomanacions del W3C, principalment sobre HTML i CSS, l’evolució va ser contrària a l’esperada. Aquest procés en el desenvolupament dels navegadors, en un principi el Nestcape Navigator i l’Internet Explorer, s’atribueix a una batalla comercial o guerra de navegadors [es].

La guerra de navegadors, que respon a un clar intent de domini del mercat, està lligada històricament al pols que van mantenir el navegador de Microsoft, l’Internet Explorer, i el de Netscape,el Netscape Navigator. Aquesta competència entre els dos va tenir una durada de tres anys, desde 1995 hasta 1998, quan el Nestcape va prendre la decisió d’alliberar el codi del seu navegador i reanomenar-lo com a Mozilla. Aquest pas va permetre als desenvolupadors del món del software lliure reescriure de nou el codi font del navegador, millorant-lo i perfeccionant-lo fins aconseguir, l’any 2002, la versió 1.0. D’aquesta reestructuració sorgeix, al 2004, el ja popular Mozilla Firefox.

La guerra dels navegadors tècnicament va provocar unes grans deficiències de respecte cap als estàndards web i la seguretat de l’eina. La dura competència entre els dos navegadors, l’Internet Explorer i el Netscape Navigator, va obligar als desenvolupadors a afegir noves característiques, funcionalitats pròpies del navegador, en detriment de l’estandardització. Aquestes innovacions no van passar mai l’aprovació d’un comitè del W3C, per la qual cosa l’ús d’aquestes innovacions es van limitar exclusivament al navegador que les desenvolupava.

guerra de navegadors

Guerra dels navegadors web. Font: Viquipèdia

L’Internet Explorer 6.0 va ser el clar vencedor d’aquesta lluita. Va dominar absolutament el mercat a finals de la dècada dels 90. En quant a estàndards web, el resultat va ser un complet desastre: l’Internet Explorer 6.0 presenta enormes carències pel que fa a l’adopció dels fulls d’estil (CSS), no treballa correctament amb el format gràfic PNG i no respecta en la seva totalitat les recomanacions XHTML.

La següent taula és un resum d’un estudi exhaustiu del suport als estàndards que ofereixen els navegadors més populars a l’actualitat. Els valors de les cel·les ve determinat pel nombre de recomanacions del W3C sobre els diferents llenguatges (HTML, XHTML, CSS,...) correctament implementades. Els valors, indicats en percentatges, són aproximatius

Suport als estàndards
Recomanacions W3C IE 6 IE 7 Firefox 2 Opera 9
HTML / XHTML 73% 73% 90% 85%
CSS 2.1 51% 56% 92% 94%
CSS 3 changes 10% 13% 24% 19%

El test de l’Àcid (Acid Test)

L’Acid2 és una prova, que consisteix en una imatge (veure il·lustració) basada en la icona "àcida" de l’Acid Music, creada pel Web Standards Project, per mostrar les mancances dels navegadors web actuals a l’hora de complir amb els estàndards.

acid test icona

Icona de referència per al Acid Test

Si un navegador suporta correctament els estàndards HTMLi CSS 2.0, en obrir la imatge s’ha de poder veure una cara somrient. Malgrat la simplicitat del dibuix, cada línia està codificada de manera que la seva correcta visualització depen de l’exacta implementació de vàries exigències imposades pels estàndards. En el moment en que es va publicar aquesta prova, cap dels navegadors existents podia mostrar correctament la imatge. Ara, però, ja són sis els que ho permeten.

acid test Internet Explorer 7.0

Resultat de l’Acid Test per a l’IExplorer 7.0

acid test Firefox 2.0

Resultat de l’Acid Test per al Firefox 2.0

Aquí podeu veure la imatge i la manera en que es visualitza a diferents navegadors, i des del següent enllaç podeu comprovar com es veu en el vostre.

El test del navegador Lynx

El Lynx [es] és també un navegador web, tal com ho és l’Internet Explorer i el Firefox. El que el fa diferent de la resta és que es tracta d’un navegador exclusivament textual, mostra el text de la web, però no les imatges. El Lynx és un navegador exclusivament textual.

El Lynx permet comprovar com es veu un lloc web en mode textual, i, per extensió, com ho veuen els cercadors, al mateix temps que es pot tenir una idea aproximada de com pot ser interpretada la pàgina per dispositius no visuals. Per comprovar com es veu una web en un navegador textual no cal instal·lar el navegador Lynx al vostre sistema operatiu. Podeu fer les proves a la següent adreça: Lynx Viewer [en]

pàgina de la XTEC amb Lynx

Pàgina principal de la XTEC amb Lynx

Història i característiques tècniques dels navegadors web més populars

Quin o quins navegadors web coneixeu? Quin o quins utilitzeu habitualment?

És molt comú identificar el concepte de navegador o explorador web amb un, o com a molt, dos programes: l’Internet Explorer i el Mozilla Firefox. El que no sap la majoria d’usuaris és que hi ha molts més.

La família Mozilla

Actualment Mozilla és el nom de la fundació responsable d’un projecte de programari lliure creat al voltant de la comunitat del mateix nom (sovint anomenada com a comunitat mozilla.org), que des de 1998 està treballant en la creació d’una sèrie d’eines de treball a internet, entre les que s’inclouen un navegador, un editor d’HTML, un programa de xat i un client de correu electrònic i lector de missatges.

Des de la publicació del codi font per part de Netscape, la comunitat mozilla.org va seguir el desenvolupament del programari i el resultat s’anomenà Mozilla. La versió 1.0 es va publicar el 5 de juny de 2002. El programari resultant permetia navegar per la web, fer servir el correu electrònic i els grups de discussió, participar en xats IRC, i crear pàgines HTML.

Mozilla fou la base de les següents versions del navegador de Netscape, que va passar a anomenar-se simplement Netscape (en comptes de Netscape Navigator o Netscape Communicator, noms utilitzats anteriorment). També fou la base dels exitosos Firefox (inicialment Phoenix) i Thunderbird, que es basaven en parts de Mozilla.

Navegadors de la família Mozilla

Mozilla avui dia també es fa servir per referir-se a tots el navegadors compatibles, aquells que fan servir parts, en especial Gecko, la part encarregada de mostrar les pàgines web, com els mencionats Mozilla Suite, Mozilla Firefox o altres projectes independents de la Fundació, com Galeon (en anglès).

El seu nom clau, Mozilla, sembla provenir, segons es llegia a alguns documents de les versions inicials, de la combinació de Mosaic i Godzilla, monstre molt apreciat pels autors.

Netscape Navigator

Netscape Navigator és un navegador web comercial, inicialment desenvolupat per Netscape Communications Corporation, que havia estat fundada per Marc Andreesen, un dels autors de Mosaic.

Algunes de les característiques més destacades d’aquest navegador són:

Mozilla Firefox

El Mozilla Firefox és un navegador web lliure desenvolupat a partir del projecte Mozilla. L’objectiu del Firefox és desenvolupar un Mozilla més petit, lleuger i ràpid mitjançant l’extracció i redisseny del component de navegador de la suite de programari Mozilla. De la mateixa manera que el Mozilla, el Firefox és multiplataforma.

El Mozilla Firefox és un projecte paral·lel al Mozilla Thunderbird, un client de correu electrònic sota la mateixa filosofia i amb uns orígens similars. La bona rebuda d’ambdós per part dels usuaris va dur a que la Fundació Mozilla els adoptés com els seus productes principals, substituint la Suite Mozilla original.

Algunes de les principals característiques del Mozilla Firefox són:

Opera

L’Opera és un navegador d’Internet creat per l’empresa noruega Opera Software en 1994. L’Opera és gratuït des de la versió 8.50.

El navegador Opera és conegut per la seva velocitat, seguretat, suport als estàndards (especialment CSS), una mida reduïda, internacionalitat i constant innovació. Va ser un dels primers navegadors en implementar la navegació de llocs web per pestanyes.

Es poden trobar distribucions d’aquest navegador per a plataformes com Windows, Apple Macintosh i Linux, però es troba també disponible per d’altres plataformes. A més, existeixen versions compactes per a una amplia varietat de dispositius mòbils.

Aquesta versió 9.0 del navegador Opera es destaca per les prestacions que ofereix:

Internet Explorer

El Windows Internet Explorer abreviat sovint com IE o MSIE és un navegador propietari desenvolupat per Microsoft i que es distribueix conjuntament a partir de la versió 98 del Microsoft Windows. L’Internet Explorer és el navegador web més usat actualment, tot i que des del 2004 ha perdut certa quota de mercat, en part pels problemes de seguretat (sobretot amb la instal·lació no desitjada de programari adware, spyware i madalware i la tecnologia ActiveX) i per l’aparició de navegadors lliures com el Firefox.

Versions de l’Internet Explorer

Internet Explorer 6

La versió 6 va aparèixer al 2001, incloent característiques del DHTML, restricció de marcs interiors pel contingut i suport parcial pel CSS, entre d’altres característiques. També aportava una nova versió del Kit d’Administració d’Internet Explorer, la barra de medis, integració de la missatgeria instantània de Windows, el Messenger; així com redimensionament automàtic de les imatges; el P3P, protocol per la protecció de la privadesa a la xarxa i una nova aparença, més en la línia visual del Windows XP.

Internet Explorer 7

Al febrer de 2005, el president de Microsoft, en Bill Gates, va anunciar l’aparició de la nova versió del navegador. La decisió d’actualitzar el navegador es va prendre després de l’expansió del Mozilla Firefox. La versió definitiva es va fer pública a l’octubre de 2006. Aquesta versió 7 de l’Internet Explorer només és disponible per a Windows XP i versions posteriors.

Aquesta versió 7 intenta defensar als usuaris del phishing o captura de dades personals, així com del programari enganyós o delictiu; també atorga control absolut a l’usuari de l’ActiveX i un millor marc incrementant així la seguretat en la navegació.

Inclou, finalment, suport de pestanyes com la resta de navegadors actuals.

Safari

El Safari és un navegador web desenvolupat per Apple per al seu sistema operatiu Mac OS X. La versió 3.02 està disponible per al Windows XP i el Windows Vista. El codi utilitzat està basat en el projecte KDE, per la qual cosa el motor intern del Safari és programari lliure i està alliberat sota els termes de la llicència GPL.

Es tracta d’un navegador simple i molt ràpid. El Safari és el doble de ràpid iniciant-se i carregant pàgines, si es compara amb l’Internet Explorer, i 1.6 vegades més ràpid que el navegador de codi obert Firefox. Té una interfície gràfica senzilla, que no distreu i permet enfocar-se plenament en el lloc on s’està navegant.

Les característiques d’aquest navegador són:

Tornar a l’inici de la pràctica

Valid XHTML 1.0 Strict Valid CSS Level Double-A conformance icon, 
          W3C-WAI Web Content Accessibility Guidelines 1.0