![]() ![]() ![]() |
![]() ![]() ![]() ![]() |
LES CÒNIQUES
La geometria de les còniques, sobretot amb la riquesa de possibilitats que ofereix Cabri, és tema d'un curs per si sola. Fins que no arribi, només veurem alguns fets bàsics sobre la determinació i la construcció d'aquestes corbes
|
||
![]() |
Activitats
Ja és prou conegut que dos punts determinen una recta i que tres punts determinen una circumferència. Deixem el cas de quatre per a més endavant i anem a veure que cinc punts determinen una cònica general Ho veureu obrint la figura DETCON.FIG. Els punts A, B, C, D i E són aquells pels quals ha de passar la cònica i romanen fixos; el moviment del punt auxiliar W al voltant d'E farà que F descrigui la cònica. Aquesta s’obté, doncs, com a lloc geomètric de F quan W es mou. Com s’ha fet aquesta construcció? És una conseqüència del teorema de Pascal aplicat a la cònica resultant i a l’hexàgon ADCBEF. Els seus passos són: - es tracen les rectes AD, CD i BE entre els punts donats
Féu visible aquest lloc geomètric i observeu com es modifica
al desplaçar els punts A, B, C, D i E.
2. Les còniques amb Cabri El programa coneix la determinació de les còniques per cinc punts i la incorpora a l'eina Cònica del grup Corbes. Proveu-la: planteu cinc punts al pla i, amb l'eina activada, cliqueu-los successivament. Si després els moveu, veureu com la cònica salta d'el·lipse a hipèrbola i a l'inrevès; la paràbola és un cas inestable i costa bastant de fer-la sortir sense premeditació. Aquestes còniques estan una mica "orfes": no tenen focus, ni eixos, etc. No és pas qüestió de posar-los "a ull", però la geometria que requereix el seu traçat és bastant subtil. L'element més simple que es pot obtenir d'una cònica és el seu centre. Obriu la figura CENTCON.FIG ![]() Veureu una el·lipse i una corda. Afegiu-hi dues cordes paral·leles a aquestes i traceu els punts mitjans de les cordes: veureu que estan alineats. Feu el mateix per a un conjunt de cordes paral·leles en una altra direcció. Les rectes dels punts mitjans es tallen en un punt, que és el centre de l'el·lipse. Deformeu la figura a veure si el mètode serveix pr obtenir el centre d'una hipèrbola. Hi ha macros preparades per a la resta d'elements. Les trobareu a la carpeta MACROS del material del curs, i són: ASÍMPTOTES.MAC fa les asímptotes d'una hipèrbola EIXOS.MAC fa els eixos d'una el·lipse o d'una hipèrbola EIX_PARÀBOLA.MAC fa l'eix d'una paràbola FOCUS.MAC fa els focus d'una el·lipse o d'una hipèrbola.
3. Qui passa per quatre punts? Molta gent, però entre ella alguns objectes interessants: (A) Una hipèrbola equilàtera És a dir, una hipèrbola amb les asímptotes perpendiculars. La construcció és tan senzilla que queda a càrrec vostre: és suficient prendre com a cinc punts els quatre donats i l'ortocentre de qualsevol triangle que determinin. (B) Dues paràboles Aquesta construcció és complicada. La trobareu començada a la figura PARA4P.FIG. Per arribar-hi els passos han estat: 1) Es tallen les rectes AC i BD en el punt O
Ara acabeu-la: 5) Obteniu la intersecció U de BC i AD i la intersecció
V d'AB i CD.
Si teniu paciència acabareu trobant la bonica figura
Resum
Comentaris al marge EL:LIPSE_EIX_PUNT fa una el·lipse a partir d'un segment i d'un punt sobre la mediatriu d'aquest EL·LIPSE_EIX_FOCUS fa una el·lipse a partir d'un segment i d'un punt sobre aquest com a focus HIPÈRBOLA_EIX_FOCUS fa una hipèrbola a partir d'un segment i d'un punt exterior a ell però sobre la mateixa recta com a focus PARÀBOLA_FOCUS_DIRECTRIU fa una paràbola a partir del focus i de la directriu. |