L’etiqueta que heu d’inserir per permetre l'enllaç hipertextual és <a> amb el paràmetre href, el qual indica el document que haurà de mostrar el navegador en fer clic a sobre.

La sintaxi seria aquesta:

...un <a href=”depredador.htm”> depredador</a>, de pel rogenc...

Fixeu-vos que la paraula depredador va precedida de l’etiqueta <a href=”depredador.htm”> i, finalment, </a> indica el final d’aquest enllaç. El fet de situar </a> en un altre lloc posterior fa que tot el text situat entre les dues marques sigui l’hipervincle que us porta a la pàgina depredador.htm.

Per desenvolupar aquesta pràctica amb més comoditat, teniu el codi font de les dues pàgines a les finestres emergents que se us obriran en fer clic sobre els enllaços següents: tigre i depredador. Si no se us obren les dues finestres amb el codi, mireu de desactivar la protecció del vostre navegador que bloqueja els pop ups (finestres emergents).

Seleccioneu el contingut de de cadascuna de les finestres, copieu-lo i enganxeu-lo en dos documents nous creats amb el bloc de Notes del Windows. Per acabar, deseu-los amb l'extensió HTM. D'aquesta manera, heu creat dos fitxers: tigre.htm i depredador.htm.

Examineu el contingut, en especial, la ubicació de les etiquetes <a> i </a>. Seguidament, deseu el fitxer amb extensió HTM.

Acabeu de veure que el text inserit entre les etiquetes <a> i </a> es converteix en un enllaç. El paràmetre href indica el document amb el qual es vincula.

Consell important

Heu de procurar que els noms dels fitxers i els enllaços estiguin escrits amb minúscules, sense accents ni caràcters especials.

Recordeu que Windows no fa distinció entre els noms amb majúscules o minúscules, però un cop instal·lat al servidor, els caràcters s'interpreten de manera diferent.

Així doncs, és molt important que el nom que poseu al vincle de la pàgina coincideixi exactament amb el nom del fitxer.