| L'educació romana |
|
Durant els primers temps l’educació romana era una educació de camperols que consistia fonamentalment a fomentar el respecte envers els costums dels avantpassats. Des de la primera infància els pares infonien als seus infants les inclinacions i els sentiments tradicionals: afecció al treball, ja que, quan fossin grans, havien de continuar la gestió de la hisenda, sense oblidar les virtuts del bon pagès, respecte a les tradicions de la família, pietat envers els déus i l’ideal moral romà. Fins a set anys l’educació dels fills era cosa de la mare; si ella no els podia atendre, buscava una dona venerable, generalment de la família, que en tenia cura. Però quan l’infant arribava a set anys el pare assumia aquesta responsabilitat i es lliurava totalment a les tasques d’educador. Un exemple notable ens el dóna CATÓ (234-139 a.C.) que va redactar llibres fins i tot per educar els seus fills. El pare els ensenyava a llegir, a escriure, a comptar, a conrear la terra, etc. Els nois l’acompanyaven a totes les activitats; les nenes, en canvi, passaven més temps a casa, a prop de la mare; es dedicaven a filar i a altres quefers domèstics. L’educació familiar s’acabava a setze anys amb una cerimònia en què el noi es treia la toga praetexta (toga blanca adornada amb una tira de porpra) i la bulla (boleta que contenia un amulet i que els infants duien penjada al coll) i es posava la toga viril. Amb això arribava a la majoritat i el comptaven entre els ciutadans Però abans d’allistar-se a l’exercit es dedicava un any al tirocinium fori, és a dir, a aprendre què era l’activitat política i judicial. |