| L'educació romana |
|
Quan havia acabat l’ensenyament grammaticus i havia vestit ja la toga viril el jove que decidia dedicar-se a l’oratòria i a l’activitat pública passava a l’escola del professor de retòrica, el rhetor, generalment un grec. Aquest procurava ensenyar a l’alumne el complex sistema de regles, fórmules i models d’expressió de l’art oratòria i una instrucció universal en arts i ciències i en dret. Una atenció especial mereixia l’estudi de la naturalesa humana, les reaccions de l’esperit i els sentiments i les inclinacions naturals de la persona. Després d’una colla d’exercicis preparatoris, l’alumne feia pràctiques de declamació (declamatio), i de vegades l’exercici era presenciat pels pares i pels amics del jove orador. Hi havia dues menes de declamació:
Les suasoriae eren uns monòlegs en què els personatges famosos de la historia o de la mitologia sospesaven els pros i els contres abans de prendre una decisió. Les controversiae, en canvi, eren discussions entre dos escolars que defensaven punts de vista contraris sobre temes judicials molt diversos. Aquests exercicis van ser la base del gran prestigi que va assolir la jurisprudència a Roma. El rhetor proposava a tots els alumnes el mateix tema i ells l’anaven exposant successivament a la classe. El jove orator restava a l’escola del rhetor fins a dinou o vint anys.
|