L'educació romana

 

INICI

INFLUÈNCIA GREGA

ENSENYAMENT PRIMARI

L’ENSENYAMENT SUPERIOR

 

 


ENSENYAMENT PRIMARI

Durant els últims anys de la República i durant l’Imperi la instrucció d’un romà que hagués nascut en una família benestant passava per tres etapes: la del litterator, la del grammaticus (ensenyament mitja) i la del rhetor.

L’ensenyament primari ocupava els nens des de set anys fins a onze o dotze. Hi havia alguns infants que estudiaven a casa seva amb professors particulars, però la majoria de nens i nenesanaven a l’escola del literator.

Els esclaus ,joves de les famílies riques també rebien instrucció en una escoli domèstica, on aprenien bona educació, i els més intel·ligents fins i tot filosofia.

La jornada lectiva durava sis hores. Era interrompuda el migdia per anar a dinar; l’àpat que es feia era lleuger. la classe continuavaa la tarda. El curs començava el mes de març i a l’estiu feien vacances. L’escola es tancava els dies festius i cada nou dies.

Les escoles eren locals molt humils on hi havia unes cadires o uns bancs sense respatller per als alumnes, que es posaven les taules sobre els genolls per poder-hi escriure. La cadira del litterator s’aixecava sobre les dels alumnes per mitjà d’una tarima; unes cortines aïllaven el local de l’exterior. Qualsevol persona podia entrar a l’escola i escoltar les explicacions del litterator.

Per escriure, els nens empraven unes taules de fusta amb una capa de cera, sobre les quals marcaven els signes amb un punxó o estiletque tenia un extrem pla per poder esborrat. Però també aprenien a escriure sobre papir o pergamí amb plomao tinta (atramentum).

A l’escola primària els infants aprenien a llegir, a escriure i a comptar amb una disciplina fèrria, i qualsevol falta era castigada amb gran severitat. Des del segle II d.C. la severitat i la violència del litterator va decaure, i l’assistència a les seves classes ja no esverava tant. Es va passar a una permissivitat i una tolerància excessives que no van permetre assolir els objectius proposats. La figura del magister ludi, que generalment era un esclau o un llibert, cada vegada va ser més desprestigiada.