| |
Tradicionalment, quan pensem
en obres clàssiques ( els intents més efectistes de plasmar
la realitat que ens envolta ) com a precursors del disseny d'imatge actual,
el nostre cap pot visualitzar obres tan conegudes com aquestes: |
| |
|
| |
|
|
|
Totes elles reflecteixen
un caràcter dinàmic d'intentar plasmar una idea, suggerir
una realitat, una història o un pensament. Era el bressol de l'actual
fotografia. Abans, la representació visual de qualsevol objecte
o escena s'havia de referir al seu aspecte superficial. Inclús Miquel
Angelo Buonarroti o el mateix Goya, quan pintaven els "frescos" damunt
del guix de les parets amb les espelmes als barrets havien de mesurar la
intensitat de la força del pinzell i la direcció, ja que
la "traçada" de la "pinzellada" damunt el guix pràcticament
era única, irrepetible, imborrable. A la primera tot havia de ser
magistral, ja que no hi havia peu a una segona oportunitat. |
| A l'igual passava en el camp
escultòric, cada cop damunt el marbre i la pedra representava una
facció irrepetible. |
| L'estudi de la perspectiva renaixentista,
perfeccionat durant segles i lúdicament representat ja al nostre
segle, donarà pas a noves visions de la imatge. |
|
Les noves tecnologies, i
en particular les noves formes de captar, manipular i reproduir les imatges,
aportaran nous models matemàtics tan complicats com efectistes que
convergeixen en unes normes pròpies de tractament visual. La perspectiva,
la representació, el cromatisme o la intencionalitat és tan
variable com efectista. |
|
| |
|
| |
|
| |
|
| |
Com a espectadors de l'obra
feta ens haurem de basar en la nostra vista per deduir, a través
d'una gimnàstica visual, tot allò que l'autor ens vol explicar.
Tota una història personal descrita en un instant irrepetible: |
| |
Xavier
Miserachs.1962
|
Per sort, els mitjans digitals
actuals en general i els d'imatge en particular, si bé comporten
tota una sèrie de farregoses i incòmodes explicacions tècniques,
presenten com a característica didàctica comuna el caràcter
manipulatiu de les mateixes. I encara més: El seu fabulós
i enorme poder comunicatiu bidireccional. Ara bé, el coneixement
bàsic del que hem anomenat "gimnàstica visual de lectura
icònica", resultarà bàsic com a pilar de partida. |
| La gran diferència
entre les basseroles dels estudis de la imatge dels renaixentistes i les
representacions icòniques actuals radica en que avui les imatges
ja no es defineixen a partir del seus aspectes més superficials
o intencionals ( el raig de llum que il·lumina la Verge, l'agonia
i expressionisme del Guernica de Picasso, la presunta rialla de la Gioconda,
els jocs de llum impressionistes, els desgarraments emocionals de les fotos
de guerra de Capa, les injustícies socials de Salgado... )
sinó amb la definició del conjunt de mecanismes que fan de
les imatges mateixes tota una interacció entre l'espectador i el
seu autor. |
|
| |
|
| |
Desenvolupament de la pràctica |
| |
Intentareu jugar una mica amb els
punts de vista o enquadraments d'una imatge. Suposeu que agafeu un foli
en blanc i dibuixeu un rectangle proporcional a la mida del foli, i que
retalleu la seva part interior. |
| |
|
| |
Ara agafeu aquest marc i el feu servir
per visualitzar una realitat determinada (mireu per la finestra). Sense
moure el cap, allunyeu i apropeu el marc de paper.
Oi que canvia el punt de
vista? |
| |
|
| |
|
| |
Als programes de retoc d'imatge,
a més a més d'exercir de funcionalitat directa visual, el
fet d'apropar o allunyar la imatge també té finalitats similars
a la practicada. |
| |
|
 |
Enquadrament de
la imatge al vostre gust de treball |
| |
Tot i que més endavant
ja es parlarà de l'enquadrament en si mateix, i de les teories
que el fan més apte per a la composició, ara es parlarà
dels mitjans que us ajudaran en la tasca pròpiament dita al processador
d'imatge. |
| |
|
| |
Necessiteu treballar amb
una imatge. Així que feu servir la que havíeu vist anteriorment
de Xavier Miserachs, agafada el 1962, i amb títol Diagonal-Balmes i que podeu descarregar des d'aquí. |
| |
Ara necessiteu obrir
la imatge des del programa. Aneu al menú Fitxer/Obre i
trieu l'arxiu que acabeu de guardar (cotxe00.jpg) |
| |
|
| |
|
| |
Un cop obert l'arxiu,
observeu que la qualitat de la imatge en blanc i negre no està
malament. Ara fareu la vostra pròpia composició amb
el vostre marc, i recaureu en una sèrie de detalls que poden
passar totalment inadvertits sense observació prèvia |
| |
Navegueu ara dins l'arxiu
augmentant la visió d'algunes de les seves parts. Pot fer-se
amb diferents eines i procediments. |
| |
Feu servir l'eina de
percentatge d'augment que trobareu a la part inferior de la finestra
nova que teniu oberta, amb la visió completa de l'arxiu. Proveu
diversos percentatges: |
| |
|
| |
|
| |
|
| |
Per tenir un control
encara més precís sobre la visió particular d'un
punt de l'arxiu, encara podeu fer clic a la finestra principal damunt
l'eina lupa, que es combina amb les tecles + i - del teclat per fer més gran o fer més petita
la visió. |
| |
|
| |
|
| |
|
| |
També teniu una
tercera opció per modificar el percentatge de visió,
que és acudir al menú. |
| |
|
| |
|
| |
|
| |
S'obrirà una nova
finestra interactiva, on podreu aplicar un determinat nivell de visió
i navegació lliscant el ratolí per dins d'aquesta finestra
o fent lliscar el nivell de zoom a la part inferior. |
| |
|
| |
|
| |
|
| |
Pel sistema de treball
dels punts descrits que us sembli més còmode, feu una
aproximació damunt el vidre de davant del cotxe gran del primer
pla. |
| |
|
| |
|
| |
Ara que ja heu posat
el marc o punt de vista propi, el desplaçareu per canviar la
realitat visible. Feu clic amb la lupa un cop més damunt el
passatger de davant del cotxe. |
| |
|
| |
|
| |
Observeu que porta corbata,
i el senyor del darrere també. Ara feu servir l'eina de desplaçament
per anar cap al vianant de l'esquerra de la imatge. És similar
a la descrita anteriorment, però podeu aprofitar la mateixa
finestra principal per lliscar entre la imatge a través del
navegador inferior. |
| |
|
| |
|
| |
|
| |
Aneu al vianant de l'esquerra
que camina tot observant amb un diari a la mà. |
| |
|
| |
Aneu al primer pis, gairebé
a sobre d'aquest vianant. Desplaceu-vos fins a la presumpta minyona
que neteja les fustes de la contrafinestra sota l'atenta mirada de
la suposada mestressa de la casa. |
| |
|
| |
Finalment, canvieu
el punt de vista fins al cotxe principal per observar la seva matrícula,
el far dret i la placa, que delata que es tracta d'un taxi que no
pertany a la ciutat dins la qual s'emmarca la fotografia: |
| |
|
 |
El darrer pas d'aquesta
pràctica és fer la composició única d'aquell
fragment d'imatge que més us hagi impactat, com si a la foto
general li apliquéssiu el rectangle de paper buit del qual
es parlava al començament. Ja heu descobert la varietat de
detalls que us deparava la fotografia. Heu sabut llegir elements compositius
que descriuen tota una època. Ara mateix, podeu deixar-la tal
com està, o bé aplicar el vostre marc. (Hi ha corrents
artístics que consideren un disbarat el que s'explica a continuació,
però cal afirmar amb rotunditat que a l'escola o a l'institut
no treballareu amb composicions de fotògrafs de renom, sinó
amb treballs escolars experimentals) |
| |
Un cop heu definit la
porció de realitat que més us agrada (com si miréssiu
pel marc), trieu l'eina d'escapçar, que serveix per retallar
imatges. |
| |
|
| |
Per a la vostra informació,
el dibuix que us sortirà dins la finestra del dibuix prové
de la forma que tenen unes plaques que porten els marginadors, que
són les peces damunt de la fusta que serveixen per retallar
la imatge que voleu fer servir realment perquè surti revelada
als papers en els revelats de blanc i negre (i color, és clar).
Els marginadors, precisament, deixen un marc blanc molt fi al voltant
de la imatge a fi i efecte d'emmarcar. |
| |
Doncs bé, curiositats
a banda, tot començant per un angle (pot ser el superior esquerre
o qualsevol), i sense deixar anar el botó esquerre del ratolí,
seleccioneu de dalt a baix i en diagonal tota la part de la fotografia
que vulgueu retallar. Deixeu anar el botó quan finalitzeu la
selecció. |
| |
Observeu que, en el moment
que comenceu la selecció, us apareixerà una mena de marc que assenyala el rectangle de tall. |
| |
Una vegada us sembli bé el fragment a retallar premeu Intro per tal de procedir a escapçar la imatge. |
| |
Si imnmediatament
després de fer aquesta escapçada decidiu que heu comès alguna pífia involuntària o que allò que heu escapçat no és exactament el que volíeu, aneu al menú |
| |
|
| |
|
| |
|
| |
i podreu repetir altre cop la tasca fins que trobeu el retall que més us agradi. Aquest pas és aplicable a pràcticament qualsevol
operació de manipulació d'imatge de GIMP. I en cas de
donar un pas irreversible, el programa avisa amb un missatge prou
entenedor que cal confirmar. |
| |
|
|
Considerem en tot cas que la feina escolar no té res a veure amb
la feina professional. El corrent del qual parlem porta el seu ideari fins
a les darreres conseqüències. Fins al punt que, a l'hora de
fer els positius de les fotografies ( la còpia en paper ) considera
imprescindible que surtin els forats del negatiu ( la guia de desplaçament),
per tal de demostrar que no hi ha hagut cap mena de manipulació
al laboratori. |
| |
|
| |
|
 |
| |
|
