| |
L'art, la poesia,
la publicitat, el teorema de Pitàgores, la portada del dijous de
la revista del cor i el dilluns al matí a qualsevol portada de diari
esportiu fan servir la imatge. Fotografia, fotomuntatge, imatge tridimensional,
creació multimèdia.... En tots aquests camps sempre
existirà el factor de la creativitat i visió personal per
desenvolupar una idea a transmetre. Aquest recurs aporta diferents solucions. |
| |
|
| |
|
| |
|
| |
Evidentment, la inventiva
també podrà jugar a favor de la plena intencionalitat, conscient
o no: |
| |
|
| |
|
| |
|
| |
Els principis comunicatius a
través de la imatge superen en temps al llenguatge verbal. Van començar
fa molt més i, per tant, depèn d'una sèrie de funcions
cerebrals més desenvolupades, més assolides al pensament
abstracte. Per arribar a equilibrar el desequilibri tan gran existent entre
el desenvolupament en el temps entre els dos tipus de llenguatge ha calgut
desenvolupar inconscientment normes i estudis, si bé fins a la data
resulta difícil competir i contraposar una imatge i una paraula.
Mentre les possibilitats d'expressió escrita tenen un nombre fix
i limitat de signes (no de significats), les possibilitats visuals presenten
una iconografia infinita de components. |
| |
|
| |
|
| |
|
| |
L'establiment de relacions entre
l'ús del llenguatge i l'ús icònic com a part de l'aprenentatge
ha marcat bona part del segle XX en quant a estudis relacionats. Des de
diferents territoris s'han aportat solucions i visions diferents. La semiologia,
la semiòtica i altres disciplines propugnen diferents marcs teòrics,
tant en l'aprenentatge visual com en el purament verbal, i intenten establir
punts de contacte. |
| |
Si bé poden establir-se
notables analogies i diferències, algunes de les qüestions
que destaquen unànimement entre estudiosos del tema són les
següents: |
| |
La potència del llenguatge
verbal destaca en el seu poder evocatiu diferenciador en cada persona
i context, mentre que la potència visual generalment és tan
universal com immediata. |
| |
|
| |
|
| |
Campanya publicitària
de Benetton 1991 |
| |
Les imatges, generalment,
són millors per a fer-nos entendre en relacions estructurals, informacions
de localitzacions o de caràcter reiteradament memorístic,
així com detalls i aparences. |
| |
Els textos seran més
implicatius que les imatges en conceptes abstractes i procediments explicatius. |
| |
El saber quan fer servir
a les aules el text o la imatge no és una decisió fàcil.
Segurament és la nostra experiència i sentit comú
el que ens guiarà a través del procés de discerniment
entre la imatge i el text, així com la facilitat d'accés
a l'un o l'altre en la nostra fita educativa diària. |
| |
|
| |
Desenvolupament de la pràctica |
| |
Cerques per Internet. Part 1 |
| |
Aneu pel navegador web fins
a la pàgina de Google |
| |
|
| |
|
| |
|
| |
Escriviu-hi el mot "ornitorinc".
Observeu que depenent del vostre navegador i de les característiques que tingueu activades, mentre aneu escrivint Google ja us va mostrant possibles resultats i la quantitat d'entrades que té disponibles. Fxeu-vos que en el cas del mot que estáveu escrivint la disponibilitat és ni més ni menys que de tres-centes una mil entrades. |
| |
|
| |
 |
| |
|
| |
Seleccioneu ornitorinc i accepteu el quadre d'introducció de text. Automàticament Googles us mostrarà una pantalla amb tot un reguitzell d'enllaços a diferents llocs on es parla d'ornitorincs. Veureu que no tot és text sinó que, si us aneu desplaçant pels diferents apartats que té Google podreu trobar-hi també imatges, sons o vídeos. |
| |
|
| |
|
| |
|
| |
Cerques per Internet. Part 2 |
| |
Possiblement, una de les fonts d'informació
més grans en tots els aspectes és Internet. S'hi pot
trobar de tot: exemples diversos de navegació i exposició d'imatges
a través d'imatges, de textos i d'informacions híbrides,... |
| |
Exemple
d'informació on el text és el més important |
| |
Exemple
de domini d'imatge i text complementari |
| |
Exemple
de domini de l'audiovisual |
| |
|
| |
Cerques per Internet. Part 3 |
| |
Comencem per les eines senzilles
de la vostra aplicació de dibuix per arribar a fer coses com les
que aneu visitant per la xarxa. |
| |
Per no començar des
de zero, baixeu-vos un dibuix a punt de pintar. Per fer-ho navegueu fins a la web d'Educima |
| |
Aquesta és una web on podreu trobar infinitat de dibuixos a punt de pintar organitzats per temes de forma que us serà molt senzill de trobar allò que hi cerqueu. |
| |
|
| |
|
| |
|
| |
Feu clic a un tema que us interessi. Accedireu a subtemes que us permetran anar destriants per arribar així de forma molt ràpida als dibuixos disponibles en un tema concret. |
| |
Seleccioneu el dibuix que més us agradi i feu doble clic sobre el seu nom. Això obrirà la imatge triada a la mida real d'aquesta. |
| |
|
| |
|
| |
|
| |
Feu ara un clic a sobre de la imatge amb el botó secundari del ratolí. Del menú contextual que us apareixerà trieu l'opció Guardar imagen como... |
| |
|
| |
 |
| |
|
| |
S'obrirà un quadre de diàleg en el que podreu triar el lloc del vostre ordinador on voleu desar la imatge triada. |
| |
|
| |
 |
| |
|
| |
Un cop tingueu el dibuix al vostre
disc dur, obriu-lo des del GIMP. |
| |
Pinteu les parts blanques amb
l'eina del pinzell. Hi ha tècniques molt més senzilles per
efectuar aquesta tasca, però cal començar a poc a poc. |
| |
Segons la imatge que descarregueu us podeu trobar que no pugueu pintar-la en color o bé que tingui una paleta de colors molt limitada. Això es fa per tal d'aconseguir que les imatges pesin menys i que per tant es descarreguin més de pressa. |
| |
Per poder pintar la imatge descarregada a tot color caldrà doncs que feu el següent: |
| |
| |
Obriu la imatge descarregada dins del GIMP |
| |
Aneu fins al menú Imatge | Mode | RGB |
| |
Deseu els canvis i ja podreu pintar fent servir milers de colors. |
|
| |
|
| |
Ara us caldrà que cliqueu damunt l'eina del pinzell de la finestra principal per poder començar a pintar. |
| |
|
| |
|
| |
|
| |
Per activar les possibilitats
de fer el traç del pinzell més gran o petit, rodó
o quadrat, heu de mirar la part inferior de la finestra principal, a sota
d'on heu seleccionat el pinzell. |
| |
|
| |
Llavors, podreu veure les possibilitats
que té l'eina del pinzell. Tot i la gran quantitat de combinacions
possibles, normalment (i en especial en aquesta primera pràctica)
només s'acostuma a fer servir les opcions de forma (pinzell) i
mida. Però no us n'esteu d'anar practicant les altres possibilitats. |
| |
Per canviar la mida i la forma
dels pinzells, podeu obrir el quadre de diàleg de Pinzell i triar: |
| |
|
| |
|
| |
|
| |
Per triar el color més
escaient per a la vostra primera obra d'art, podeu triar directament fent
doble clic a l'eina de color. |
| |
|
| |
Un cop oberta
la nova finestra de configuració de color, des de la pestanya de
GIMP, trieu el color, o bé moveu la gamma a la dreta i després
la tria de color. Podeu tenir fins a 12 seleccions de colors ja fetes
afegint amb la fletxa inferior la selecció actual: |
| |
|
| |
|
| |
|
| |
Aquí us mostrem un possible resultat el qual només caldria imprimir. Per fer-ho, dins del GIMP hauríem d'anar a Fitxer/Imprimeix i especificar les característiques d'impressió que volem. |
| |
|
| |
|
| |
|
 |
Recordeu que sempre podeu
tornar enrere des de l'opció Edita/Desfés per refer
l'últim pas efectuat. |
| |
|
| |
|
 |
| |
|
| |
|
