Observeu atentament les imatges del clip i comproveu si es compleixen les següents característiques:

• Molt moviment de càmera.
• Ús abusiu del zoom.
• Referents centrats.
• Escombratge de càmera forçat.
• Referents tallats.
• Escenes amb excés de cel o terra.
• Punts de vista generals i separats.
• Moviments de càmera dubitatius.

És un exemple exagerat, però no s'allunya gaire dels primers enregistraments que fa una persona quan per primera vegada té una càmera i la fa funcionar. És un actuar gens reflexiu, com quan es mira espontàniament qualsevol paisatge.

• Cal tenir molt present que quan els ulls recorren un espai visual de forma continuada a tota velocitat, els referents no es desenfoquen, com passa quan es fa a través d'una càmera, perquè aquesta no té la mateixa capacitat d'enfocament que l'ull.

• A més, quan amb els ulls s'observa un paisatge tot fixant la mirada en quelcom concret, no es deixen de percebre tots els referents de l'entorn immediat, als quals es pot accedir amb un simple moviment giratori dels ulls o bé movent el cap sense perdre nitidesa visual. Amb una càmera sols es rep i es processa la informació que es troba dins els límits de la pantalla.

Compareu les imatges d'aquest clip amb l'anterior, on el context és el mateix. Localitzeu al CD Formació. Materials audiovisuals la carpeta materials/clips/video i feu clic dues vegades amb el botó esquerre del ratolí sobre el clip jardí002. Fixeu-vos en els següents detalls:

• S'han enregistrat totes les imatges de manera seguida?
• Apareixen imatges mogudes?
• Hi ha moviments dubitatius de càmera?
• La captura de les imatges s'ha fet des d'un mateix lloc?
• S'utilitza el zoom?
• Els referents estan sempre centrats dintre de l'enquadrament?
• Apareixen tallats el personatge o els objectes?
• Hi ha un equlibri entre els diferents referents que apareixen en pantalla?
• Hi ha imatges que no aporten informació, com per exemple, cel o terra innecessaris?

Aquest clip dóna la informació visual que es pretenia donar inconscientment amb l'anterior, i amb la mateixa durada.

• Es compon d'escenes enregistrades individualment, no continuades.
• Les imatges s'han capturat amb un trípode. No s'aprecien imatges mogudes.
• Tampoc moviments dubitatius de càmera.
• Són escenes estàtiques, amb absència d'escombratges.
• L'enregistrament s'ha dut a terme des de diferents llocs.
• Per aconseguir l'efecte d'apropar o allunyar no s'ha recorregut al zoom.
• El personatge i els objectes no apareixen tallats.
• Hi ha un equlibri entre els diferents referents que apareixen en pantalla, i cadascun aporta una informació determinada. No hi ha un excés de cel ni de terra.
• Els referents de les escenes no apareixen sempre centrats.
• Es combinen escenes amb diferents enquadraments i angles de visió.
• S'ha buscat una exposició rítmica de les imatges.

Evidentment, és tan sols un exemple, en què, abans de prémer el Rec de la càmera, hi ha hagut un plantejament previ sobre el missatge que es volia fer arribar a l'espectador. Amb més o menys encert s'ha intentat construir una pel·lícula contemplant de manera simultània uns determinats criteris:

• Vetllar per l'existència d'una estructura narrativa coherent.
• Enregistrar i editar unes imatges basant-se en uns codis expressius audiovisuals.

Codis expressius audiovisuals que analitzareu i coneixereu tot seguit.

Qualsevol pel·lícula és el resultat d'una exposició continuada de seqüències integrades per una successió de plans. Però, què és el pla? N'hi ha diverses definicions:

• La que considera el pla com la unitat bàsica d'un producte audiovisual, és a dir, cadascun dels fotogrames d'una pel·lícula.

• El pla entès com a unitat de presa, és a dir, el conjunt d'imatges enregistrades sense interrupció, des que es prem el disparador de la càmera fins que s'atura. És un concepte temporal. Com a exemple teniu el clip visionat a l'inici d'aquest mòdul, jardi001.

• Quan se selecciona amb la càmera una part de la realitat, d'acord amb la seva proximitat o llunyania. És, en aquest cas, un concepte espacial, el que es fa servir més freqüentment en el món del cinema i el que utilitzarem en aquest curs, i és també el referent per a la classificació general dels plans. Serveix d'exemple el conjunt de plans enregistrats en el segon clip visionat al principi d'aquest mòdul, jardi002.

Tingueu en compte, però, que qualsevol d'aquestes definicions resulta insuficient si no li afegim un requisit indispensable, com és el de destacar i transmetre una informació clara que ajudi l'espectador a entendre allò que es vol expressar. Informació que implica contemplar tot un conjunt d'elements que integren el pla, els seus trets diferencials i la seva relació, i que treballarem seguidament.

Comenceu, doncs, analitzant les següents imatges. Primer de tot, observeu-les; després, relacioneu-les amb un d'aquests tres possibles significats fent clic en la corresponent opció que hi ha sota de cada pla.

a) Ens situen en un indret determinat. És a dir, ens diuen on succeeix l'acció.

b) Ens ajuden a entendre l'acció. És a dir, ens diuen què passa.

c) Ens donen informació sobre l'estat anímic i emocional d'un personatge. És a dir, ens diuen qui protagonitza l'acció i com la viu.

Comproveu si la relació que heu fet coincideix amb la que s'indica en el següent quadre:

ON?	QUÈ?	QUI?
1, 5, 8	2, 4, 9	3, 6, 7

Quan algú es disposa a enregistrar amb una càmera unes imatges, el primer que ha de fer és seleccionar quina part de la realitat vol incloure dintre l'espai delimitat pel rectangle que s'interposa entre l'ull humà i el referent. Això implica decidir què és allò que s'ha de veure dintre d'un requadre. És una decisió que s'ha de prendre d'acord amb el significat o valor expressiu que es pretén aconseguir. Cadascuna d'aquestes seleccions correspon a uns tipus de plans que poden agrupar-se en tres grans grups:

	Tipus		Significat
DESCRIPTIUS ON?	Gran pla general		Grans espais. L'objectiu és situar i contextualitzar l'acció.
	Pla general
	Pla de conjunt
NARRATIUS QUÈ?	Pla sencer		Espais intermitjos, on el referent (persona, animal...) pren protagonisme. L'objectiu se centra en l'acció que es duu a terme.
	Pla americà o tres quarts
	Pla mitjà
EXPRESSIUS QUI?	Pla mitjà curt		L'espai triat es redueix considerablement. Es pretenen destacar aspectes emocionals i anímics del referent.
	Primer pla
	Primeríssim primer pla

• Aquesta és una classificació estàndard, que us pot servir com a punt de partida. No s'ha de prendre en sentit estricte. Amb l'experiència descobrireu que, segons el muntatge, un pla estipulat com a narratiu pot ser expressiu, i que un pla descriptiu, per exemple un pla de conjunt, pot també tenir un tractament narratiu. La capacitat comunicativa i creativa en el món audiovisual és infinita.

Dintre d'aquesta classificació cal incloure també altres tipus de plans. Descobriu-los observant les imatges que s'exposen a continuació, i rumieu quin sentit poden tenir els plans col·locats entremig de cada sèrie.

• Són plans de detall i d'inserció, en què la imatge d'un referent determinat permet servir de nexe entremig de dos plans, i pot tenir un valor descriptiu, narratiu, simbòlic i dràmatic, o simplement com a recurs emprat per trencar radicalment amb un context espacial i/o temporal, que dóna l'entrada a un altre. Els dos primers formen part de l'acció. El tercer, en canvi, no té res a veure amb l'anterior; en aquest cas, el pla trenca amb un context espacial.

  • En el primer cas, és un pla de detall que forma part de l'acció. Segons el context global de la pel·lícula, pot ser interpretat com a simple element decoratiu i, per tant, descriptiu; però si el complementéssim amb una música d'intriga podria simular, per exemple, que en els ulls de les granotes hi ha unes càmeres que vigilen la noia, o anant més lluny, que tenen vida i l'estan observant esperant el moment adequat per llançar-se-li al damunt, amb la qual cosa s'aconseguiria un efecte narratiu i/o dramàtic, etc.

  • En el segon, també és un pla de detall que forma part de l'acció. Té com a objectiu trencar el ritme entre dos plans iguals.

  • En el tercer cas, el pla no té una relació directa amb l'acció primera pel que fa a l'espai. La seva finalitat és servir de nexe en dues situacions completament diferents. S'ha inserit un pla en què es veu la façana d'un edifici que donarà entrada a una altra acció, trencant sobtadament amb l'anterior.

    • No hi una continuïtat espacial, però això no vol dir que per a l'espectador no hi hagi d'haver una continuïtat intel·lectual. De no ser així, quedaria desorientat. L'espectador ha de trobar una relació, una connexió entre ambdues situacions: mentre en un lloc estan succeint uns fets, en l'altre també.

• Sempre que sigui possible i si no és que ho exigeixi el guió, treballeu amb un trípode: evitareu tenir imatges mogudes.

• El primer que heu de fer és enquadrar la imatge que voleu copsar d'acord amb el valor expressiu que hagi de tenir. Quan estigueu segurs que disposeu del pla desitjat, és quan s'ha de prémer el Rec de la càmera.

• Assegureu-vos de tenir enregistrats per a cada pla, tant a l'inici com al final, tres o cinc segons de més, hi hagi o no acció. Val més que sobrin imatges, ja tindreu temps de desprendre-us de les no necessàries quan munteu la pel·lícula. Si ajusteu la durada, podeu trobar-vos, en fer el muntatge, que teniu imatges mogudes o bé que us en faltin. Us estalviareu haver de tornar a enregistrar.
• Tingueu molt en compte quan enregistreu que un pla ha de tenir relació, tant amb l'anterior com amb el posterior, perquè s'ha de respectar una coherència visual. Us estalviareu problemes en l'edició, ja que el principi de continuïtat entre plans, del que es parlarà més endavant, és sagrat en el món del cinema.
• Per facilitar l'edició és aconsellable enregistrar suficients i variats plans d'una mateixa escena. Això us permetra poder disposar d'una bona biblioteca i consegüentment poder triar en el procés de muntatge la combinació més adequada.