S'entén per continuïtat o ràcord la coherència temàtica i perceptiva que hi ha d'haver entre plans successius i que es regeix per tot un conjunt de normes audiovisuals que descobrireu seguidament.

• Normes que heu de tenir en compte quan elaboreu el guió i, per descomptat, en el moment d'enregistrar les imatges, per facilitar el muntatge i garantir l'èxit del producte final.

Descobrireu aquestes normes a través de l'observació i anàlisi de cadascuna de les sèries de plans que tot seguit s'exposen. heu de triar la unió de plans que creieu més adequada en cada cas fent clic sobre l'opció A o B:

EXEMPLE 1

A
B

A
B

• De seguida us deveu haver adonat que en el primer exemple, el segon pla de l'opció A no respecta la norma de continuïtat pel que fa a la il·luminació i el color, perquè s'ha enregistrat a contrallum. En canvi, l'opció B, la correcta, sí que reuneix tots els requisits de llum i color, el contrallum no existeix.

• Passa el mateix en el segon cas: l'opció A, en el tercer pla, que no coincideix amb els anteriors pel que fa a la llum solar, és una imatge enregistrada quan el sol ja no hi tocava, al contrari que a l'opció B, en què l'enregistrament dels tres plans ha estat seguit.

Conclusió: Cal tenir molt en compte el factor il·luminació en la continuïtat de plans, procurant que és mantingui dintre del que sigui possible una mateixa tonalitat.

EXEMPLE 2

A
B

• En ambdues opcions el primer pla és el mateix, però en el segon pla de l'opció A, el pentinat és un altre; a més, la noia no porta ulleres i per fer-ho encara més exagerat, els elements que es troben sobre la taula estan situats de manera diferent. És obvi que és l'opció incorrecta.

Conclusió: Per garantir una coherència visual, és necessari que en els canvis de plans els diferents elements que l'integren siguin els mateixos, que no canviïn de forma ni de posició, o que es caigui en l'oblit de deixar-se'n algun pel camí. Els professionals acostumen a tenir un script o secretari de rodatge, que té com a única responsabilitat vetllar per aquests detalls. En el vostre cas, no teniu més remei que assumir també aquest paper.

EXEMPLE 3

A
B

• En aquest exemple potser us ha costat una miqueta més definir-vos, perquè hi intervé l'eix d'acció o eix d'interacció, la línia imaginària que es traça sobre la direcció de l'acció.

• Fixeu-vos com en el primer pla de les dues opcions, se situen dues persones que parlen entre elles.

• La línia recta (imaginària) que senyala l'eix d'acció divideix l'escena en dues parts, amb una protagonista a cada costat.

• En el segon pla, també en els dos casos, el personatge que està situat a l'esquerra en el primer pla, continua estant en el mateix costat.

  • Fins aquí cap desorientació espacial per a l'espectador. El pla s'ha enregistrat des de la mateixa banda de l'eix d'acció, deixant el referent en el mateix lloc, a l'esquerra. No es perd la referència inicial.

• En els tercers plans de cada opció és on hi ha el problema. Quin és el correcte, el que respecta la norma de continuïtat?
  • El corresponent a la primera opció, perquè el pla s'ha enregistrat des del mateix costat de l'eix d'acció, deixant el referent en el mateix lloc, en el costat dret. Per tant, manté una perspectiva visual coherent.

  • En l'opció B, en canvi, s'ha produït un salt d'eix, s'ha enregistrat el pla des de l'altre costat de l'eix d'acció, del que es partia d'origen en el primer pla.
    • Observeu com el referent se situa a l'esquerra i no li escau, perquè no estava així en el primer pla i es confon amb el segon, que és a l'esquerra.
    • La direcció de l'acció s'ha invertit. L'enregistrament s'ha fet per la part del darrere i no pel davant. Per tant, és un pla que distorsiona el principi de continuïtat i pot confondre l'espectador.

Conclusió: Per no desorientar l'espectador, és imprescindible respectar l'eix d'acció. Això no vol dir que no es pugui fer mai un salt, però en cas de fer-ho, l'espectador ha de poder-ho justificar mentalment. Com? Fent un tràveling circular, per exemple, tot passant per darrere del personatge del segon pla, la qual cosa permet que pugui seguir tot el procés.

EXEMPLE 4

A
B

• La resposta correcta en aquest cas és molt clara. El tercer pla de l'opció A trenca l'efecte de continuïtat perquè no dirigeix la mirada cap avall, sense tenir en compte el referent que es troba fora del camp de visió, situat per sota.

• Fixeu-vos que tant en l'anterior exemple com en aquest, en els segons i tercers plans sols s'enregistra un referent, i es dóna a entendre que es dirigeix a un altre que no es veu.

  • Contempleu també la possibilitat que es pugui introduir dins el pla una part del segon referent, agafant pel darrere un tros del seu cos, com es mostra en les imatges següents.

Conclusió: La mirada d'un personatge ha de mantenir la direccionalitat entre un pla i un altre, de manera que permeti mantenir la continuïtat entre ells. Aneu molt amb compte quan utilitzeu plans amb un angle de visió picat i/o contrapicat.

EXEMPLE 5

A
B

• En aquestes dues opcions es parteix d'un mateix pla per acabar en un altre després de fer un zoom. En el primer cas, continua mantenint l'aire a la seva esquerra, però en el segon és a l'inrevés, i produeix un efecte visual anormal que desorienta un xic quan es mira, perquè dóna la sensació d'haver-hi alguna cosa fora de lloc.

Conclusió: Quan en un segon pla s'efectua un zoom pel que fa al primer, s'ha de respectar la posició del referent per evitar que la mirada salti d'un costat a l'altre.

EXEMPLE 6

A
B

• Els dos plans de la primera opció són molt similars, estan enregistrats pràcticament des del mateix punt i amb un mateix angle, la qual cosa provoca a l'espectador un salt brusc que indica una manca de continuïtat entre ells.

  • La solució passa per afegirr un pla d'inserció, tal com ja s'havia avançat en la pràctica 1 d'aquest mòdul.

Conclusió: S'ha de recórrer als plans d'inserció entre dos plans molt semblants i preveure-ho en el moment d'enregistrar.

EXEMPLE 7

A
B

• La manca de continuïtat entre plans es manifesta en l'opció B, ja que en el segon pla el referent porta una direcció contrària a la del primer.

• En la primera opció, el referent surt pel lateral esquerre del pla i entra en el segon pel lateral dret seguint en la mateixa direcció.

  • Aquesta manca de ràcord pot solucionar-se allargant el segon pla de manera que es visualitzi el canvi de sentit, com es mostra en les imatges següents.

Conclusió: Quan el referent d'un pla es desplaça, és imprescindible respectar també la direccionalitat del mateix en el pla següent.

Vegeu seguidament altres tipus de transicions en què s'apliquen efectes especials, aportant cadascuna un significat diferent, que vol dir que cal tenir cura a l'hora de triar-les, ja que han de tenir relació amb la informació que es pretén traspassar a l'espectador.

Feu clic sobre cadascun dels fotogrames per comprovar-ne el resultat.

Encadenat

• Quan un pla desapareix progressivament en aparèixer l'altre.

  • S'aplica per suggerir un canvi espacial o temporal curt.

Fosa

• Quan de manera progressiva, el primer pla acaba enfosquint-se i el segon surt de la foscor.

  • S'aplica per mostar una pausa llarga de manera que indica el final d'un temps i l'inici d'un altre. Implica tenir cura amb l'àudio, si en té, perquè ha de seguir el mateix procés en paral·lel.

Cortineta

• Quan un pla és substituït progressivament per un altre sense que es produeixi una barreja.

  • S'utilitza per manifestar un canvi espacial o temporal brusc