| |
Seguim sumant. A la selecció d'un tipus de pla i la seva
composició, afegirem un altre element que sens dubte contribueix
a potenciar, juntament amb els altres, el valor expressiu d'un pla,
l'angle de visió, que defineix el punt de vista de
la càmera amb relació al referent.
Tot i que hi ha tants angles de visió com graus a l'escala,
tractarem sols els més convencionals. Descobriu-los a través
d'aquests exemples i amb relació al significat que creieu
aporten al pla.
Comenceu, doncs, analitzant les següents imatges. Primer de
tot, observeu-les; després, relacioneu-les amb un d'aquests
tres possibles significats fent clic a la corresponent opció
que hi ha a sota de cada pla.
a) Manifesta normalitat.
b) El referent transmet una o diverses percepcions visuals a
l'espectador, com per exemple: disminució, inferioritat,
feblesa, submissió, indefensió, aclaparament, opressió...
O bé tot el contrari, si el protagonisme es dóna
a qui està per sobre del referent: situació de privilegi,
domini de la situació...
c) Reforça el referent, engrandint-lo, solemnitzant-lo,
potenciant la sensació de superioritat, de satisfacció;
el significat és a l'inrevés si es pensa en qui
està per sota del referent.
Fixeu-vos en aquests models de pla i decidiu quins
angles de visió ofereixen una informació més
natural o simplement diferent al que se sol enregistrar.
Observeu ara aquests altres exemples. A veure què
us suggereix com a espectadors.
-
Inclinar i/o girar la càmera en diverses posicions és
un recurs més que podeu utilitzar per aconseguir perspectives
més informals i atractives, allunyades del que se sol
fer habitualment. També podeu obtenir tot un seguit d'efectes
visuals, com ara introduir aigua en un got a l'inrevés,
o bé arrossegar-se per un sostre o escalar per una paret
quan en realitat el referent està en terreny pla, etc.
|
| |
Hem parlat dels tipus de plans, de la seva composició i del
seu punt de vista, aspectes que poden aplicar-se indistintament tant
si treballeu amb imatges fixes com en moviment. L'element expressiu
que afegirem seguidament constitueix, de fet, l'essència del
cinema, el que realment permet establir uns criteris clarament diferencials
amb la imatge fotogràfica: la mobilitat de la càmera.
Fins en aquest apartat heu treballat amb plans fixos, en els quals
la sensació de moviment, de ser-hi, és produïda pels
desplaçaments dels referents dins l'enquadrament. La mobilitat
de la càmera, en canvi, permet triar l'opció de poder
variar un pla de forma continuada, la qual cosa implica comptar amb
un altre recurs que pot contribuir a potenciar i reforçar un
determinat missatge, una acció, un sentiment, etc.
Abans de començar, millor que visioneu alguns exemples. Òbviament,
són sols unes petites mostres que us serviran com a referència
per entendre els diferents tipus de moviment de càmera i la relació
que tenen amb un determinat significat, cosa que haureu de tenir en
compte quan enregistreu i munteu les vostres creacions audiovisuals.
Comenceu, doncs, analitzant les següents imatges. Primer de
tot, observeu-les, fent clic sobre cadascun dels fotogrames; després,
relacioneu-les amb un d'aquests sis possibles significats fent clic
en la corresponent opció que hi ha a sota de cada pla.
a) Mostra el que hi ha en un espai, verticalment o
horitzontal.
b) Segueix o acompanya un referent.
c) Relaciona visualment dos referents entre si, verticalment
o horitzontal.
d) Simula una acció d'inestabilitat.
e) S'apropa o s'allunya d'un referent.
f) Envolta un referent.
|
| |
Els moviments de càmera que es poden fer per a
la consecució de plans són dos: la panoràmica
i i el tràveling, però s'hi sol incloure també
l'anomenat zoom, tot i que no implica cap moviment de càmera,
ja que el que és mou és simplement l'òptica que
es troba en el seu interior.
| Tipus |
Moviment i valor expressiu |
| Panoràmica |
Horitzontal |
La càmera es mou només sobre el seu propi eix,
com el moviment de rotació de la Terra o els diversos moviments
del cap d'una persona.
Poden tenir un significat descriptiu, narratiu i expressiu.
- La panoràmica horitzontal pot servir per seguir o explorar
un referent, també com a recurs de transició establint
una relació dinàmica o de canvi comparatiu entre
dos o més referents.
- Les panoràmiques verticals poden ser de relació
o també per mostrar alçàries o profundidats.
- Les panoràmiques obliqües o inclinades poden donar
sensació d'inseguretat, inquietud, inestabilitat.
|
| Vertical |
| Balanceig |
| Circular |
| Oblic o inclinat |
| Tràveling |
Horitzontal dreta/esquerra esquerra/dreta |
Es produeix un desplaçament de
la càmera, com el moviment de translació de la Terra.
Els efectes dels seus desplaçaments poden tenir un valor
descriptiu, narratiu i expressiu. A més, potencien la sensació
tridimensional i de relleu.
A diferència de les panoràmiques, la seva utilització
permet aconseguir uns resultats expressius molt més dinàmics.
- Els tràvelings horitzontals i verticals contribueixen
a potenciar un seguiment del referent molt més proper
i intensiu.
- Els tràvelings de profunditat d'avanç o en retrocés
poden servir respectivament per canviar de pla en una mateixa
presa, centrar l'atenció, penetrar en la interioritat
d'un personatge, o bé situar un referent en un context,
allunyar-se d'una acció, indicar el final d'un somni
o record.
|
| Vertical amunt/avall,
avall/amunt |
| Profunditat avanç/retrocés |
| Circular |
| Zoom |
Apropament/Allunyament |
No hi ha ni moviment ni desplaçament
de càmera. Sols es desplaça, per apropar o allunyar
un referent, l'òptica interior que porta dins.
- No és convenient que abuseu del zoom, pot arribar a
causar un efecte desagradable a l'espectador. A més,
l'efecte que produeix és completament artificial, de
vegades pot ser més aconsellable recórrer al tràveling
d'avanç o retrocés, perquè imprimeix una
sensació molt més natural.
|
Per acabar, recordeu el primer clip que heu vist en aquesta pràctica,
jardi001. Torneu-lo a veure, si convé, per comprovar
precisament el que no s'ha de fer mai, i tingueu molt present aquests
petits consells:
-
Els moviments de càmera els heu de realitzar de manera suau
i constant. Aneu molt amb compte a evitar interrupcions, brusquedats
i moviments dubitatius que puguin desorientar l'espectador, si no
és una exigència del guió, és clar (és
el cas d'algú que es dóna un cop al cap, està
borratxo, etc., i tot ho veu mogut).
-
Quan hàgiu d'enregistrar un pla aplicant un moviment de càmera,
és imprescindible assajar-ho prèviament, tot mirant
de preveure i comprovar el ritme que hi voleu imprimir.
-
Comenceu a enregistrar els moviments sempre a partir d'una situació
de repòs i acabeu-ho d'igual manera. Si convé, en el
muntatge ja triareu al punt on voleu començar i acabar.
-
És important que utilitzeu sempre que us sigui possible algun
suport.
-
Per a les panoràmiques i els zooms us anirà molt
bé un trípode o qualsevol altre suport sòlid
i estàtic on poder col·locar la càmera.
-
Per als tràvelings ja és una mica més complicat,
perquè la possibilitat que disposeu de suports com vies,
grues, cotxes... és difícil. De totes maneres, tampoc
és tan impossible, sempre es pot recórrer a fixar
una càmera, amb trípode o sense, a un carro per
comprar (el que s'utilitza en les grans àrees comercials)
o a un cotxe, amb remolc o sense. Com a últim recurs, sempre
tindreu l'opció de fer servir el vostre propi cos com a
suport
|
