|
|
||||||||||||||||
 |
||||||||||||||||
| Pràctica |
 |
 |
 |
 |
 |
|||||||||||
|
El DVD. 1 minut d'història |
|
|
Un dels pilars fonamentals en formats físics de vídeo i imatge és el DVD, per excel·lència, abreviatura de Digital Versatile Disc, que va començar el seu camí per Europa vers el 1998 i que a la Península el Nadal del 2002 va donar la seva gran empenta com a producte quotidià de reproducció domèstic. Possiblement les grans eines de funcionament de les vendes deuen el seu potencial en el mateix abaratiment de les enregistradores del format, que són prou assequibles econòmicament per poder fer-ne un ús més a mida, en conjunt amb programaris cada cop més senzills en ús i amb càmeres de vídeo digitals cada cop més bones i senzilles d'interconnectar. Fins a cinc idiomes en un sola producció, sis subtítols en idiomes, formats diferents de pantalla, fins a 135 minuts en màxima qualitat... són algunes de les seves bondats, que l'han portat a ser un format bàsic, final i físic en la forma d'entendre la nova cultura digital multimèdia, que encara ens depararà en breu noves sopreses guiats pel Blue Ray i d'altres sistemes encara més grans d'emmagatzematge i distribució. |
|
| L'estructura | |
|
Partim del benentès que esteu davant d'un ordinador amb una unitat lectora de DVD. Mireu per algun costat del centre i localitzeu una pel·lícula, no importa quina sigui. De Disney, d'Almodóvar, d'aquelles que reparteixen cada cap de setmana amb els diaris... 1. Introduïu el disc DVD al lector i espereu. Acte seguit s'engega de forma automàtica el reproductor de DVD que el sistema té assignat per defecte en qualsevol de les seves versions. Si es tracta del Windows XP, per defecte el mateix reproductor de mitjans del sistema, el Windows Media Player, assoleix la tasca de reproducció dels discs. En la majoria dels casos, fora del Windows XP, fareu servir per defecte un dels dos següents programes ja instal·lats: o el PowerDVD o el WinDVD, en qualsevol de les seves versions (que és el mai acabar). |
El PowerDVD en la seva pantalla inicial |
|
El Win DVD amb tota la seva brillantor |
|
| 2. Es comença a reproduir la pel·lícula o el menú inicial de forma automàtica. Ara no mirareu la pel·li, que fa lleig, sinó que en mirareu el contingut intern: atureu-la amb Stop. | |
|
3. Exploreu el contingut
del DVD des de Mi PC perquè us ensenyi el contingut en les
seves corresponents carpetes, o des de l'Explorador amb un clic
al botó dret del ratolí i l'eina Explora.
|
|
|
4. En obrir l'estructura del DVD a la carpeta, trobareu, si estem parlant d'una pel·lícula i gairebé en la totalitat dels casos (trieu la pel·li que trieu), dues carpetes: AUDIO_TS i VIDEO_TS
|
|
|
5. Les dades que interessa remarcar i que observeu d'entrada són les següents:
|
|
|
6. Obriu ara la carpeta VIDEO_TS i observeu-ne el contingut. Gairebé amb absoluta seguretat trobareu elements molt, molt semblants als que aquí veieu:
I en podeu treure ja algunes idees:
|
|
|
7. Encara que pugui semblar
un acte de fe, constatable per a programari adient de tipus freeware,
els arxius *.VOB, coneguts tècnicament com a Video Object Set,
són els que tenen tot el contingut de vídeo, àudio
i subtitulació. Estan empaquetats i hi ha diverses tècniques
per poder saber, almenys, les cadenes d'àudio que els componen.
|
|
 |
8. Seguim
fent un acte de fe per saber i constatar que els arxius IFO són
de programació interna, i contenen tota la informació de
navegació requerida pel lector de DVD. Els arxius BUP són
només còpies de seguretat dels arxius IFO. Possiblement
d'una errada de programació del sistema, com la carpeta buida de
so, però cal mantenir les compatibilitats. Cada disc pot tenir
fins a 99 VTS (Video Title Set), entès cada un dels VTS
com grup que va des del 01 fins el 99. A la captura d'exemple només
hi ha 3 VTS, per exemple.
|
| La caixa del DVD | |
 |
Abandonem les estructures internes i passem a les externes. Cerqueu una capsa de disc DVD de pel·lícula i mireu-ne la part posterior a la part inferior. Trobareu símbols i logotips semblants als aquí exposats: |
 |
|
|
1. Dolby Digital. És un filtre de so que ja teniu ben descrit al glossari del començament. 2. DVD de vídeo és la classificació genèrica del tipus de disc. 3. El 2 dins una boleta del món indica la zona del disc. Per sistema propi, el món es va dividir en 7 zones (algú es devia creure que repartia el pastís, perquè no en va ho van fer productores de cinema):
La zona 0, la setena, correspon a la multizona. Aquests codis avisen que els discs només es poden reproduir en aparells que estiguin dins les zones estipulades, més que per compatibilitat de format i sistema de vídeo (PAL, NTSC i SECAM), pel tema de poder controlar les productores les distribbucions, les estrenes programades i el Top Manta. 4. El numeret diu 1:66:1. Es tracta de la proporció de mida. Gairebé la totalitat de pel·lícules actuals es lliuren en format 16:9 i amb algunes adaptacions a 4:3, que no deixen de ser pèrdua d'informació, ja que totes es filmen o produeixen en 16:9. 5. La parauleta DVD5 designa la capacitat d'espai al disc. La grandària dels discs pot ser diversa, i segons la que sigui es pot establir el tipus de contingut que s'hi reté:
|
|
|
Cercar una altra capsa per davant
|
|
|
|
| |
D'altres discs també tenen més informació per davant, amb icones relatives. Mireu la imatge i recordeu els símbols i significats que expliquen: |
 |
|
| De segur que els heu encertat tots, oi? | |
| Reproduir el contingut del disc | |
|
Amb el PowerDVD o el WinDVD o el mateix Reproductor
de Medios del Win XP, reproduïu el contingut del disc (qualsevol,
no importa) des del seu començament. Observeu que:
|
|
|
Apareix generalment en primer lloc —després
dels advertiments legals que no us porteu malament—, un menú
amb accés a configuracions, idioma, continguts, escenes, etc.
|
|
 |
|
| Selecció de configuració d'idioma i subtitulació: | |
 |
|
| Accés directe a escenes: | |
 |
|
| Ara sí, ja no us maregem més: podeu mirar la pel·lícula sencera! | |
 |
|
|
|
