|
|
||||||||||||||||
 |
||||||||||||||||
| Pràctica |
 |
 |
 |
 |
 |
|||||||||||
| Pràctica complementària: de DVD a MPEG-1 o MPEG-2 | |
|
Aquesta pràctica és complementària
dins el mòdul. El seu contingut no és obligatori i no fa
res més que donar més eines en la realització d'operacions
amb discs DVD. El seu contingut no forma part de l'exercici que s'ha de
lliurar al final del mòdul.
|
|
 |
Desenvolupament de la pràctica |
|
IMPORTANT: La còpia o el canvi de format de
dades de discs DVD que no siguin personals i amb propietat constitueix
un delicte legal. Aquesta pràctica té com a finalitat apropar
possibilitats de canvis de format sempre que prengueu com a punt de partida
un disc de la vostra propietat en format original i no feu servir aquesta
tècnica per a préstec, duplicació ni transmisió
de la còpia en qualsevol dels seus vessants o modalitats. Ho repetirem
diferents cops durant el curs.
|
|
|
1. Per convertir de forma directa un DVD de vídeo en format VCD o SVCD (parlarem més endavant d'aquests formats), poden fer-se servir multitud de tècniques i programaris, gairebé un centenar, i possiblement fem curt... El resultat sempre resulta un arxiu en format MPEG-1 o MPEG-2 (parlarem més endavant de les especificitats d'aquests formats), que pot reproduir-se a partir dels moderns reproductors de DVD de sobretaula (aparells amb 1 any d'antiguitat a partir del 2004), o incloure'n el contingut en un programa d'autoria, tal com es descriu a la pràctica 3 del mòdul 3. Habitualment, per a aquesta mena d'operacions és necessari obtenir per avançat els arxius originals al disc dur, el que es coneix com a ripping (tramatge) del disc original, si bé el que suposa igualment és ocupar molt més espai al disc dur. Si la pràctica es converteix en habitual, us heu de decantar per aquesta operació prèvia, però per tractar-la de forma esporàdica o amb caràcter experimental, actuareu directament des del DVD original a la seva unitat de lectura. Fareu servir el programa gratuït DVDx, un entre molts, que efectua la tasca de comprimir i extreure els MPEG originals del disc, amb la idea predeterminada i clara que el que fareu serà passar les dades originals a una qualitat inferior perquè puguin cabre en un CD de 700 Mb de capacitat. Per obtenir el programari, cal que aneu a la pàgina http://www.labdv.com/dvdx/, o també podeu escriure al Google la referència, ja hem comentat que aquests programaris no acostumen a tenir una adreça fixa a Internet i es valen de diverses pàgines que tracten aquests temes per tenir-los dins de les mateixes plataformes de distribució. El programa és freeware i ocupa al voltant dels 2 Mb. |
|
2. Un cop instal·lat el programa, i en la dinàmica d'aquesta mena de programaris, que es mouen a través del lector del DVD i que els cal dertificar codis de lectura i seguretat, cal posar prèviament el disc DVD al lector perquè s'engegui el programa de lectura que teniu per defecte (WinDVD, PowerDVD o d'altres). També hi ha la possibilitat de tenir ja en disc dur el contingut complet de disc, però no explicarem com fer-ho, ja que necesssiteu altres programaris. Obriu el programa DVDx i accediu al menú File; acte seguit, obriu la carpeta del DVD a través de la seva opció:
|
|
|
3. Demanarà que seleccioneu les pel·lícules que trobi, especulant sobre la possibilitat que sempre mostrarà les que tenen una durada temporal més gran. Podeu obrir el clip des del DVD original a la unitat de lectura o des de la còpia de seguretat que pugueu fer de forma prèvia a través de File/Open Ifo.
|
|
|
4. Accediu ara a les característiques d'entrada de dades de la conversió, a través de Settings/Input, i observeu la gran possibilitat de variables sobre les quals podeu controlar la recodificació de dades:
|
|
|
5. Des del Program Chain seleccioneu el clip o film principal (hi poden haver diferents tràilers o pel·lícules breus), així com l'angle, que per defecte és 1 en la quasi totalitat dels casos, perquè de pel·lícules amb multiangle gairebé no n'hi ha al mercat.
|
|
|
6. Amb les opcions del DeCSS seleccioneu les opcions de desprotecció. Per defecte, deixeu les seleccions tal com segueixen, per no tenir problemes i no complicar-se més del que toca:
|
|
| 7. Dins l'apartat de so, seleccioneu-ne la qualitat. Amb les opcions de Normal Quality n'hi ha més que suficient, encara que podeu optar per Hight quality, tot i que el temps de treball serà més gran, en comparació a la seva qualitat. Amb la descompressió i codificació de dos canals de so, en teniu més que suficient:
|
|
| 8. Podeu també enregistrar de forma permanent amb la pel·lícula els subtítols, encara que no és gaire recomenable, perquè no es poden treure. Hi ha altres mètodes per al seu tractament, però ara no els tocareu. Deixeu-ho sense activar:
|
|
|
9. Per preservar el lector de DVD hi ha una funció que treballa amb parts en memòria RAM. Es pot canviar la proporció, però amb 10 és correcte:
|
|
|
10. Ara definiu els paràmetres de sortida del clip de vídeo a través del menú Settings/outpout Settings:
|
|
|
11. Podeu seleccionar el format de l'arxiu de sortida segons les vostres necessitats. Una bona opció equilibrada entre pes i qualitat és l'MPEG-1, si bé les altres també donen prou resultats, i no només amb aquest programari, sinó amb molts altres:
|
|
|
12. Seguint amb la compressió per a MPEG-1:
|
|
|
13. Per a l'MPEG-2 els valors són similars a l'MPEG-1, però amb més quantitat de sortida. El valor màxim, de norma, de video bit rate és de 2.376, i amb més gran nombre de dades tindríeu problemes. Possiblement és una limitació del mateix programa. Les opcions restants són idèntiques o molt similars a l'MPEG-1:
|
|
|
14. Per a AVI és necessari especificar el còdec de so i vídeo, així com la qualitat. En el cas de DIVX, pot configurar-se la codificació a una o dues passades, si bé cal valorar el temps que es dedicarà per part del processador, ja que es necessita força potència:
|
|
|
15. Export Settings:
|
|
|
16. Podeu indicar que, en cas de fer-se un arxiu massa gros de pes, a partir d'un determinat nombre de megues, es faci en dos arxius, el primer dels quals no es faci a més de 700 Mb, per exemple, per poder cremar en un CD-R:
|
|
|
17. Un cop seleccionades i especificades totes les opcions, tan sols resta indicar la carpeta on s'enregistrarà el resultat al disc dur i començar així la codificació. Sempre podeu fer petites proves abans de deixar la màquina funcionant 6 hores (depenent de la màquina, que ha de ser força potent):
|
|
 |
|
|
|
