Les causes de què el videojoc provoqui addicció les hem de buscar en l'estructuració del videojoc en forma de múltiples nivells de dificultat creixent, la qual cosa introdueix un important estímul i curiositat per continuar el joc.
La dimensió de control és una de les principals característiques que facilita l'èxit d'un videojoc, la qual cosa s'aconsegueix mitjançant una adequada escala de grau de dificultat. Tanmateix, quan se supera el límit més alt del joc, es tendeix a repetir l'últim patró de dificultat, comprovant-se com a partir d'aquest punt l'interès pel joc decreix ràpidament. L'interès per un videojoc es manté des de el moment que suposa un repte a la capacitat del jugador.
Un altre motiu d'addicció seria el fet que el jugador tracta de satisfer el repte de complir una missió difícil o de superar una puntuació, la qual cosa suposa una orientació al guany, al poder o una actitud competitiva.
Un altre aspecte que provoca addicció el trobem en jocs en què es necessita molta habilitat i que requereix un nivell de destresa per part del jugador, ja que un joc en què tota l'estona es realitza el mateix tipus d'estratègies, acaba portant el jugador a l'avorriment i per tant a l'abandonament del joc.
Cal dir també que si un joc és molt difícil farà que el jugador es cansi de seguida i opti per canviar de joc o fer altres activitats. Per això si es vol que un joc provoqui addicció ha de tenir un nivell de dificultat alt però a la vegada que no suposi un obstacle massa alt pel jugador.
També passa el mateix si un joc és massa fàcil ja que el jugador no trobarà cap motivació per seguir endavant i deixarà de jugar.

En resum, la dificultat és un element molt important com a causa d'addicció a un videojoc, per tant allò ideal és que en un joc es pugui modificar el grau de dificultat segons com ho prefereixi el jugador i així sempre trobarà interessant jugar.
Si un joc està ben acceptat socialment farà que la gent hi jugui més i tingui un nivell d'addicció més elevat, però igual que passa amb la dificultat d'un joc, si el joc no està ben vist socialment és més difícil que s'hi jugui i per tant que provoqui addicció.
Un altre causa d'addicció és el tema o contingut del videojoc. Si un joc té un argument que interessa al jugador, aquest joc provocarà més addicció que no pas un joc que tingui un argument que no provoqui interès. En aquest aspecte cal comentar que els jocs que són violents provoquen més addicció que els que no perquè el fet de matar, provoca a la persona una sensació de poder i augmenta la seva autoestima.
Perquè un joc provoqui addicció ha de generar una tensió en el jugador, és a dir, si un videojoc provoca un estat de relaxament farà que el jugador s'adormi o s'avorreixi. En canvi, si un videojoc té un ritme ràpid i vibrant i constantment hi ha sobresalts en la història del joc, aquest serà un videojoc que provocarà molta addicció perquè el jugador tindrà ganes de jugar a un joc que li provoqui unes sensacions diferents.

El que recomanen els psicòlegs per resoldre el problema d'addicció és sobretot no prohibir a l'addicte jugar als videojocs ja que això no serviria de res perquè quan el jugador estigués sol tindria el desig de jugar-hi i tornaria a caure en l'addicció.
El primer que s'ha de fer és controlar el temps que el jugador passa davant l'ordinador o la consola, aconseguint que cada cop sigui menys fins que arribi el punt de que ja no sigui imprescindible el videojoc pel jugador.
Com que l'addicte no podrà deixar de jugar de cop s'ha de controlar el contingut dels videojocs als quals juga, per tal de que no juguin a jocs que encara puguin provocar més addicció.
Un cop el videojoc ja no sigui imprescindible per al jugador s'ha d'intentar que trobi altres formes d'oci, com sortir amb els amics, llegir, etc...
Però el millor mètode per resoldre el problema de l'addicció és sens dubte la prevenció. Quan s'observa que una persona dedica massa temps a jugar els videojocs és un símptoma clar que comença haver-hi addicció

Part del text extreta del treball: Conseqüències de l'addicció als videojocs.