Educació en comunicació audiovisual
IES
Portada

Imatge mòbil >

El Cinema

El cinema és la imatge en moviment. Una successió d'imatges estàtiques projectades a gran velocitat, 24 per segon, produeix sensació de moviment. Aquestes imatges han de presentar el mateix format, sino, és perdria la sensació de dinamisme.

En una filmació es tenen en compte els elements següents:

El rodatge

El rodatge és el procés de realització d'una pel:lícula. Per tant, comporta la filmació de totes les escenes que la componen. Per això, el director o realitzador ha de tenir en compte, per exemple, l'ordenació i la selecció dels enquadraments, dels temps, dels moviments...

Per regla general, el rodatge no segueix l'ordre cronològic de les seqüències determinat en el guió, sinó que respon a criteris com el de l'estalvi dels mitjans i del temps.

El fotograma

El fotograma és cada una de les imatges estàtiques que componen una pel·lícula; equival a una fotografia i és la unitat en què es divideix la cinta fílmica.

El pla

El pla és una sèrie de fotogrames captats per la càmera sense cap interrupció a l'hora de polsar el disparador fins a aconseguir primer una vista de l'arbre i després una panoràmica del paisatge, tindrem un sol pla.

La seqüència

La seqüècia organitza diversos plans de manera precisa segons el missatge o la idea que es vol transmetre. Per tant, és un conjunt de plans amb una significació determina i que configuren una mateixa acció.

El procés d'acoblament d'aquest plans es du a terme durant el muntatge.

El pla-seqüència

El pla-seqüència és una unitat de significat i acció. Però si la seqüència és un conjunt de plans diferents compostos durant el procés de muntatge, el pla-seqüència consta d'un sol pla i, per tant, el disparador de la càmera es manté accionat durant tot el temps que dura la seqüència.

Les transicions entre plans

El tall sec: Es produeix un tall sec quan a un pla en segueix un altre sense cap element intermedi. Per fer-ho, s'empalmen directament dos fragments de pel·lícula.

Fosa en negre: s'anomena fosa en negre el procés pel qual els fotogrames d'un pla es van enfosquint gradualment fins a arribar al negre; en el pla següent la pantalla es va il·luminant de manera progresiva.

Fosa encadenada: a diferència de la fosa en negre, el que se superposa són fotogrames de dos plans diferents, i això produeix un efecte de continuïtat narrativa.

Els moviments de la càmera

La càmera es pot desplaçar sobre el seu propi eix per filmar preses ininterrompudes anomenades panoràmiques. Aquestes preses són especialment descriptives, ja que descriuen les relacions existents entre els personatges i el seu entorn.

També es pot desplaçar cap endavant, cap enrere, cap als costats i cap amunt. Quan aquest moviment es fa sobre el mateix pla horitzontal s'anomena tràveling.

El tràveling es fa col·locant la càmera sobre una plataforma i desplaçant sobre una plataforma sobre uns carrils que poden ser rectes o corbs. El tràveling pot ser de diferent tipus:

Cap endavant i cap enrere.

Aquest moviment modifica les dimensions del personatge, però no deforma la perspeciva.

Tràveling paral·lel

Correspon al moviment de la càmera paral·lel al personatge i en línia recta.

El zoom

Aquest moviment no es fa amb la càmera, sinó amb les lents que hi ha a l'interior de l'objectiu. El zoom no substitueix el tràveling, i sovint es fa servir per fixar sobtadament l'atenció sobre un element determinat de la pel·lícula.

 

IES Ramon Turró i Darder