Imatge mòbil > Treballar-les

Il·luminació

Ens referim al tipus i quantitat de llum que envolta els objectes que apareixen en la fotografia. La il·luminació té una doble funció:

Expressiva

Ja s'ha dit que la major o menor il·luminació d'una imatge pot donar sensacions diferents. Hem comentat ja que les pel·lícules de terror solen tenir escenes amb espais il·luminats o amb moltes ombres. Recordem les característiques de les pel·lícules d'un personatge tan conegut com Dràcula: la nit, les ombres, les boires, els objectes vaporosos, que no es veuen massa bé... Només en veure això ja ens provoca el temor, o la sensació d'un ambient que afavoreix el terror. Tanmateix, en fer-se de dia, és a dir, quan hi ha il·luminació, no sol passar res, almenys no fa tanta por quan com quan és de nit o quan hi ha poca il·luminació.

I, com aquest, podríem trobar més exemples. En tots observaríem que la il·luminació és un element essencial. i que l'efecte no és el mateix si tenim un grau d'il·luminació o un altre.

Volumètrica

A l'igual que amb el dibuix, la il·luminació dóna sensació de volum als objectes. Un objecte molt il·luminat i de forma igual per a tots els costats dóna la sensació de ser pla. Pel contrari, si fem contestar adequadament les ombres amb els trossos il·luminats aconseguirem que l'objecte doni la impressió del volum i forma que realment té i de les seves autèntiques dimensions.

Tipus d'il·luminació

Segons la intensitat i la distribució

Puntual: quan la il·luminació es concentra en un punt. Per exemple, quan la il·luminació es concentra a la cara de l'actor que hi ha a l'escena i tot l'altre espai o resta a les fosques, sense il·luminar.

Difosa: quan la il·luminació no es concentra en cap punt en concret i podem dir que es reparteix sense grans contrastos de llum i ombra per a tot l'escenari.

Constrastada: quan apareixen diversos espais de l'escenari il·luminats juntament amb altres totalment enfosquits o ombrejats (és a dir, hi ha contrastos entre clars i ombres).

Segons la direcció

Lateral: un costat queda il·luminat i l'altre ombrejat. Aquests tipus d'il·luminació fa que els objectes guanyin en volum, és a dir, ens ajuda a conèixer millor les veritables mesures dels objectes.

Frontal: s'il·lumina la imatge de front. Aquesta il·luminació dóna una imatge dels objectes com si fossin plans. En tot cas, podem dir que un mateix objecte sembla més pla quan se l'il·lumina d'aquesta manera quan la il·luminació és lateral.

Contrallum: la imatge resta il·luminada per darrera, i el davant apareix fosc i ombrejat. Tambés tenim imatges a contrallum quan els objectes que tenim al darrere de tot resten més il·luminats que els que hi ha al davant. Aquest tipus d'il·luminació sol donar als objectes i persones un aspecte enigmàtic.

Segons l'angulació

Normal: la il·luminació ve de front.

Picat: la il·luminació ve de dalt. Aquest tipus és molt utilitzat en imatges de sants, verges, etc. Ja que els dóna un aspecte de dolçor, pau, quietud, grandiositat, etc.

Contrapicat: la llum ve d'abaix. Al contrari que amb el picat, dóna les imatges un aspecte enigmàtic, dur, agressiu, etc. És molt utilitzat en fils de terror i "suspens".