Una nova vida

El batxillerat és una etapa clau de la nostra vida marcada bàsicament per dos fets que tothom, fins i tot el nostre subconscient, no para de repetir-nos. Des que comencem fins al febrer de segon curs la paraula màgica és 'treball de recerca' i a partit d'aquí només vivim per superar la selectivitat. Un cop passat això és com si perdéssim mil quilos del damunt i comencem a pensar cap a on va el nostre futur, és a dir, quina carrera escollirem.

Amb una mica de sort disposarem d'un parell d'opcions que ens faran dubtar o bé caurem en la desgràcia de no saber quin dels mil camins dels què disposem hem de prendre. Tan sols uns pocs afortunats tenen clara, ja d'entrada, la seva elecció. Jo era dels primers: Periodisme o Ciències Polítiques, aquesta era la qüestió. Finalment, i desprès de molt pensar i pensar em vaig decidir per la segona.

Quan finalment tens clara la decisió el camí es torna a dividir en uns quans caminets més: l'elecció de a quina universitat aniràs. Aquesta és una decisió més fàcil ja que les universitats acostumen a estar especialitzades en algunes carreres i totes elles estan ja molt estereotipades, tot i que a això, no cal fer-n'hi cas perquè no sempre són certs aquests estereotips.

Decidir la universitat és també molt important ja que aquest serà el lloc que elegeixis hi hauràs d'estudiar durant com a mínim quatre anys, és més que això, jo penso que més que limitar-nos a estudiar, els universitaris hi vivim a la facultat.

Al principi no t'acabes de creure que tu, aquella nena que fa quatre dies jugava amb nines o es pintava les ungles i es posava tacons per semblar més gran, ja estiguis a punt d'entrar a la universitat. Però sí, és cert, el temps passa i ja és l'hora.

Al principi potser hi entres amb por però aquesta es venç depressa, com el glaçó que es desfà en ple agost. Allà hi trobes el confort dels nous companys que tenen la teva edat i el que es valora més en aquests casos: les mateixes inquietuds que tu. Perquè potser el més important és que ara estàs estudiant el que t'agrada i que, a tota aquesta gent, l'hi agrada el mateix que a tu.

Un dels canvis més importants és que quan comences a estudiar allà de cop te n'adones que ja ets adulta. Potser els continguts, en el meu cas, no canvien tan i la seva dificultat no és extrema però com tot, s'ha de seguir un procediment diferent al que ens hem d'adaptar: aixecar-se cada dia a les sis i mitja per agafar un tren direcció Barcelona, el metro, l'estimat Pla de Bolonya que m'ha tocat viure i que té les seves coses positives però que també en té infinites de negatives, els dinars al bar, els companys, els treballs... És com sí un cop allà entréssim a un nou món que sempre havíem vist des de l'altre banda de la finestra.

Potser tant canvi pot fer basarda però si has escollit la carrera que realment t'agradava i has trobat uns bons companys, com jo he tingut la sort de trobar, la por s'esvaeix en cinc segons i només ens queda mirar cap al futur, perquè els universitaris som els que, en un futur, encaminarem el món.

Helena Castellà Duran
Nadal 2007

Facultat de Ciències Polítiques i Socials, UPF
Ex-alumnes, des de la universitat

© Institut Vescomtat de Cabrera · Hostalric