Joel Cumelles
Grau en Enginyeria Aeronàutica d'Aeroports a l'Escola Politècnica Superior de Castelldefels de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)

Primers dies a la universitat

Fa exactament un mes que la vida em va fer un gir de 180º, si algú li agrada més podem dir un gir de ? rad. Tot el redactat que ve a continuació seran experiències que tots aquells que enfoqueu la vostra vida cap a la universitat les tindreu, més o menys fortes, però us asseguro que les viureu. Encara que us detalli mil·limètricament cada experiència no serà ni de bon tros el mateix. Seran espais diferents, persones diferents i maneres de veure-les diferent s'han de viure en primera persona i treure cadascú les seves conclusions, però bé.

El primer dia de la universitat tens una sensació que has arribat aquí amb el teu esforç del batxillerat a una carrera de difícil accés, bé (alguns amb un 5 ja tireu). Això sí, un cop entres passes a ser un novato, un de primer d'ESO, un principiant, un adolescent camí cap a la maduresa de la vida que es trobarà perdut en un Vescomtat 50 vegades més gran. Dins d'una aula amb unes pissarres que ningú s'acabaria, bé algunes persones sí (oi Maria?). Assegut en unes cadires toves molt amples, encara que depèn de la classe potser són dures, petites i enganxades amb les taules de darrera, però bé cadascú en podrà optar a una, unes posicions mai fixes que quan arribis t'asseuràs on puguis. Encara quan falten 20 minuts per començar les classes de les 8 del matí, les 3 primeres files estan ocupades, sempre!!! (deuen acampar davant de la porta). Comences a parlar amb els companys, fas nous amics, alguns ja els coneixes del tren o del viatge cap a la universitat. La primera classe comença amb il·lusió, una mica espantat i sense saber com comportar-te fins que entra el professor i diu: - Aquí intentarem reduir la plantilla a la meitat d'aquí un any, i no penseu que és un joc. Així i exactament utilitzant aquestes paraules que se m'han quedat de per vida, comences una classe que no té res a veure amb les anteriors que has viscut. Un ritme inigualable, una pluja de conceptes de batxillerat i de nous cauen com galledes d'aigua freda sense parar. Et veus sense prou mans per escriure tot el que diu, tot et sembla important, (1 mes = 7 temes de àlgebra), és una sensació única i irrepetible.

A mesura que avança el temps, les 6 hores seguides, sense pati, alguns professors que no fan descans les 3 hores que dura la classe. Acabes cansat, abatut, després que mil conceptes t'hagin passat per sobre com una estampida d'elefants, i et diguin que encara et queden 3 hores més. Són coses sacrificades però de gran satisfacció quan veus les notes dels teus primers exàmens i veus que les 6 hores que has aguantat atent, cada dia, han donat els seus fruits, o no...

Altres anècdotes i experiències us passaran durant la universitat, i les haureu de exprimir al màxim cada dia i pensar que estàs fent una inversió per al futur i que hi sortiràs guanyant si la finalitzes.

Una anècdota de la que potser pocs en presumireu. Us en faré 5 cèntims. Era un divendres amb examen de química (el primer de la universitat) a les 8 del matí plovent, però plovent. El pont que passa per sota de l'estació i el que passa per sota de les andanes, tots coberts d'aigua d'una altura de 2 pams i encara em quedaria curt. Després de travessar aquests petits llacs, una carrera de fons de 400 metres amb pendent ascendent cap a la universitat amb una pluja que no et permetia veure res de res amb necessitat de parabrises per observar el camí i poder-te guiar. Un cop superat aquestes dificultats que no són fàcils, arribes xop, xop i xop a la universitat, cagant-te en tot per no dir altres coses i després d'arribar a les portes automàtiques, obrir-se i veure un mon diferent. Un shock visual: dones en sostenidors camí cap al lavabo, homes en calçotets anant al mateix lloc, pujant les diverses plantes i en totes el mateix panorama, escampant aigua per la universitat, sentint-te feliç per no ser l'únic que està xop i arribar a classe de química i rebre la notícia... el professor no ha vingut. En aquell moment et destrossen una torre de 45 plantes fetes de formigó del més resistent, s'esmicolen amb el toc d'un electró. Les 2 hores següents no fa falta explicar que me les vaig passar al lavabo secant la roba, la maleta i els folis de química. Experiència i anècdota per oblidar encara que per una banda s'ha de recordar. I desprès perquè diguin que quan ets estudiant no et deixes la pell pels estudis.

Tots aquells que no tingueu clar si grau superior o universitat, decanteu-vos cap a la universitat. Si no sabeu què fer, no us llanceu a l'aventura, us pot passar factura: 3 persones de la classe van durar 4 dies comptats fins que van veure que això no era un camí de roses com pensaven, que les coses canvien, que no sou els 20 de la classe que passeu hores i hores junts, que en sou 120 en una mateixa aula i endavant. En alguns casos, tot s'ha de dir, es fan grups de 40, i per activitats concretes fins i tot grups de 10-15. Això sí, aquests grups són en mínimes ocasions. Pensar en el futur és el més adequat que podeu fer per avançar bé, i no movent-se com una gelatina.

I disfruteu del que us queda a l'institut, perquè després hi voldreu tornar, amb aquelles persones que es recordaran tota la vida. Espero que tingueu present aquest text quan estigueu a la universitat. Espero que us motivi i us faci raonar que l'important de la vida està en el temps que va quedant en el passat. Així que aquí finalitza la meva petita experiència dels primers dies de la universitat. En tinc d'altres però no m'agradaria que gastéssiu temps llegint una cosa que us treu temps d'estudi, jajaja. Ànims i sort.

Joel Cumelles
Octubre 2010

Escola Politècnica Superior de Castelldefels, UPC
Ex-alumnes, des de la universitat
Peixateria Cumelles

© Institut Vescomtat de Cabrera · Hostalric