És possible que quan llegiu aquest text estigueu fent el treball de recerca o us falti poc per posar-vos-hi i segurament després us enfrontareu a la selectivitat. Jo ja fa més d'un any que vaig passar per tot això i si voleu us puc explicar la meva història. Qui sap, potser hi trobareu algun consell o una mica de suport.

Primer de tot em presento: em dic Marc, sóc de Massanes i de la quinta del 88. Vaig créixer amb Bola de Drac i vaig anar al col·legi d'Hostalric fins que va ser hora de cursar l'ESO. Llavors vaig anar cap a l'IES Hostalric, les antigues barraques.

El primer de batxillerat també el vaig fer allà, però ja va ser l'últim any. Vaig escollir el batxillerat tecnològic, perquè era el que més m'atreia. D'aquesta època guardo molts bons records, sobretot dels viatges que vam fer a Madrid i València.

El segon de batxillerat ja va canviar les coses: vam estrenar el nou edifici i entre el treball de recerca i tota la feina que fèiem a classe encarada a la selectivitat, vaig prendre més consciència del fet que l'ESO quedava enrere i que estava a punt de passar a la Universitat (com ara molts de vosaltres). Us recomano que us hi poseu de valent amb el treball de recerca, que no el deixeu pel final i que estigueu en contacte permanent amb el tutor/a; així com també que aprofiteu al màxim els exàmens de selectivitat dels anys anteriors que us passaran els professors i les classes preparatòries de les PAU que es fan al final de curs. I, per descomptat, que estudieu i aprengueu molt.

Passem al que interessa: la selectivitat. Jo no em vaig preocupar massa per aquest tema i crec que és el millor que podeu fer. Sí que es fa una mica pesat fer una pila d'exàmens tan junts, però mica en mica te'n vas sortint. Jo no vaig estudiar pas gaire pels exàmens, és molt difícil fer-ho perquè estan pensats de forma que apliquis uns coneixements que has anat adquirint al llarg d'aquests dos anys. Conclusió: aprofiteu el temps i treballeu dia a dia i veureu com us anirà tot bé.

Aquí es van acabar els 6 anys de pas per l'IES Hostalric. Un llarg període en el qual vaig aprendre molt i vaig conèixer persones fantàstiques (tan alumnes com professors) que mai oblidaré. És normal que senti l'IES i la seva gent com una part molt important de mi, a vosaltres us passarà el mateix quan veieu que realment ja mai hi podreu tornar.

La carrera a la qual em vaig apuntar va ser Història. Pel que fa a l'hora d'entrar a la carrera no patia tan per la nota de tall (era un 5) com pel fet que jo venia del batxillerat tecnològic. Finalment em van voler a la Universitat de Girona (lloc on jo havia demanat).

Vulguis o no, les primeres setmanes són de presa de contacte. Tot és nou i diferent: passes d'anar d'Hostalric a Girona cada dia, només hi ha dos períodes d'exàmens, coneixes un munt de gent nova, aquí les assignatures funcionen amb crèdits (encara ara no acabo d'entendre el sistema...), canvies de professors, deixes de veure velles amistats, i un llarg etcètera. Una cosa interessant és el fet de poder anar al bar en lloc de classe. Haig de reconèixer que al principi em vaig passar moltes hores al bar escoltant els acudits de les persones que estava coneixent.

A poc a poc agafes la dinàmica de les classes i et familiaritzes amb el professorat i la seva manera de fer. Comences a estudiar, a aprendre, comences a fer ús de la immensa biblioteca, xerres al bar amb la gent i amb el temps i sense adonar-te'n et vas inserint en la vida estudiantil universitària. És en aquest punt quan més trobes a faltar l'IES, perquè t'adones que ara portes una vida molt diferent a la d'abans.

Però ja n'hi ha prou de parlar de mi, ara és el vostre torn. Passeu-vos-ho molt bé i estudieu molt.

Marc Sureda Presas
Novembre 2007

Història a la UdG
Ex-alumnes, des de la universitat
L'avi Miquel, empresari mataroní

© Institut Vescomtat de Cabrera · Hostalric