Joan Fontanillas
El nostre professor de filosofia, un apassionat dels escacs

AIXÍ VEIG JO ELS ESCACS

Com alguns de vosaltres ja sabreu, sóc un apassionat del joc dels escacs. No és difícil trobar-me amb un tauler i unes peces a les mans o bé llegint algun llibre o alguna pàgina web sobre el tema. En general, penso que està bé tenir afeccions i hobbies ja que ens permeten desenvolupar la nostra creativitat. En aquest sentit els escacs són un joc riquíssim i ple de possibilitats, considerat per molta gent un art o fins i tot una ciència que avança en el coneixement del joc.

Fa molts anys que hi jugo, uns vint, i vaig començar a jugar campionats federats quan tenia catorze anys gràcies al meu veí, que també hi jugava. En aquest temps he vestit la samarreta de quatre clubs i l'actual és el Club d'Escacs Sant Martí, ubicat a Barcelona, a prop del meu barri de tota la vida. Allà un pot participar en campionats, perfeccionar-se a través de classes per a tots els nivells i, sobretot, fer molts amics i amigues que duren una vida sencera ja que als escacs s'hi pot jugar a qualsevol edat.

No us penseu que sóc un gran jugador; sóc suplent del primer equip, però durant aquests anys he millorat bastant i de vegades, quan sona la flauta, he pogut guanyar a algun jugador professional o alguns torneigs menors per a jugadors amateurs.

Què tenen de meravellosos els escacs? A diferència de molts altres jocs de taula, no hi ha el factor sort: ni daus ni cartes que t'arribin a l'atzar. Depens de tu mateix i, jugada a jugada, has de moure les teves tropes -les peces- per a fer escac i mat al rei rival sense que abans t'ho facin a tu. Blanques contra negres. Per aconseguir-ho disposes d'un petit exèrcit format per un rei, una dama, dos alfils, dos cavalls, dues torres i vuit peons. Pot semblar un joc relativament simple però la realitat és que posseeix un nombre quasi infinit de possibilitats que fa que, en la pràctica, costi molt trobar dues partides iguals.

Els escacs tenen un origen incert -Egipte, la Índia...- tot i que les teories més recents situen a la València del segle XV la versió actual dels escacs. A finals dels segle XIX es va començar a jugar amb rellotge -per evitar que la partida s'allargués massa- i es va organitzar un campionat del món dels escacs entre els millors jugadors europeus i americans. Avui en dia, els escacs estan consolidats com a esport mental a tot el món, amb federacions, campionats i reconeixement oficial de les institucions polítiques. De fet, no us estranyeu si un dia veieu els escacs com a esport olímpic al costat de futbolistes o atletes.

Durant molts anys els dominadors del joc van ser els escaquistes de l'antiga Unió Soviètica (gent com Spassky, Karpov, Kasparov...) ja que el seu règim polític veia en els escacs una mena de gimnàstica mental per al proletariat però, darrerament, la supremacia del joc s'ha repartit molt i ara els jugadors més forts són Viswanatan Anand, de l'Índia, i Magnus Carlsen, noruec, entre altres. A Catalunya hi ha 7.000 jugadors federats i el millor amb diferència és el Gran Mestre Miquel Illescas, que va treballar en l'elaboració d'un superordinador, Deep Blue, que va derrotar per primer cop el llavors campió mundial humà d'escacs, Gary Kasparov.

Què podeu fer per a millorar? El més pràctic és jugar amb els amics i la família i anar agafant experiència però, si voleu progressar de debò, el millor és cercar un club d'escacs a prop de casa vostra i apuntar-vos-hi. Allà hi haurà gent de tots els nivells així que no cal que patiu ja que ningú se'n riurà si encara sou principiants. Mai és tard per aprendre: Aaron Nimzowitz, un dels millors escaquistes del segle XX, va aprendre als vint anys. Com trobar un club? A Internet podeu buscar les adreces tot i que, per la zona on esteu, un dels més punters seria el Club d'Escacs Tordera.

A més, es bo comprar-se llibres especialitzats -n'hi ha de tots els nivells i és molt senzill aprendre a anotar i llegir les jugades d'una partida-. També és divertit i profitós jugar amb la computadora -uns rivals cada cop més durs- o fins i tot contra altres persones a través de la xarxa en webs gratuïtes o de pagament.

A mesura que hi aneu jugant ja comprovareu que és un joc que enganxa molt i que mai es domina completament la qual cosa el fa inesgotable. Penseu que els matemàtics han calculat que el nombre de jugades possibles en escacs és superior al nombre de partícules que formen l'univers conegut. Però no desespereu! Hi ha consells que, mica en mica, us ajudaran a millorar. Penseu que quan elaboreu una estratègia i surti bé us donarà una gran satisfacció. Ànims i a jugar, que la pràctica fa al mestre!

Joan Fontanillas, professor de filosofia

El bloc de Catulo (escacs)
Profesor Catulo (filosofia)
Lichess | Ciberchess
Federació catalana d'escacs
Sant Martí, club d'escacs
Club d'Escacs Tordera

© Institut Vescomtat de Cabrera · Hostalric