| 
     
      
       
       Empúries, 
        1r ESO 
   
        
        
        
         UNA VISITA A EMPÚRIES MOLT VENTADA El passat dimecres 1 d'abril, els alumnes 
        de primer d'ESO i alguns professors vam anar al jaciment d'Empúries, 
        a l'Escala. En els dies previs havia plogut intensament, i aquell dimecres 
        quan vam sortir d'Hostalric també ho feia. Però a mesura 
        que anàvem pujant cap a l'Empordà, el cel s'anava asserenant 
        lleugerament. Tot plegat gràcies a la forta tramuntana que bufava, 
        el vent gelat del nord que ens va impedir començar la primavera 
        a la platja, que estava molt arrissada. Vam haver de dividir-nos en quatre grups 
        per poder fer més viables les visites i les tasques. Uns vam començar 
        pel jaciment grec i els altres pel taller de mosaic romà. L'interès de la visita a les ruïnes 
        d'Empúries consistia en veure i constatar a la pràctica 
        el que havíem explicat a classe de socials. La Neàpolis 
        grega d'Empórion (la "ciutat nova"), els seus dos temples 
        (Asklepi i Zeus Serapis), cases amb peristil, l'àgora i l'estoà, 
        l'andrón amb el mosaic que portava una inscripció, i després 
        el museu. Allà vam poder veure algunes peces trobades a l'excavació 
        (ceràmiques, mosaics, eines, figures, escultures, etc.) i sobretot, 
        la magnífica escultura d'Asklepi, 
        descoberta el 1909, i recentment restaurada i portada de Barcelona. Els de 1r D van poder gaudir de les explicacions 
        d'en Quim Tremoleda, un arqueòleg professional que treballa al 
        jaciment permanentment, il·lustrant-nos de quines són les 
        seves feines i tasques quotidianes. No sé si es van solucionar 
        o encaminar algunes de les vocacions d'arqueologia que han sorgit entre 
        alguns alumnes! Seguidament vam passar a la ciutat romana, per poder veure'n algunes de les domus o cases per a rics. Per últim, ens van ensenyar les múltiples tècniques d'elaboració dels mosaics romans, per tal que cada un de nosaltres pogués posar a la pràctica el seu propi mosaic. En general van quedar molt bé! Xavier Solà, professor de Ciències socials 
 
  |