Llegendes del Montseny
Els nois i noies del crèdit variable Llegendes del Montseny, de 2n d'ESO, van anar al teatre Serafí Pitarra d'Hostalric a representar algunes d'aquestes històries als nens de P5 i de 1r de l'escola Mare de Déu del Socors. Dues de les alumnes que hi van ser ens expliquen una mica la seva experiència:

L'OBRA DE TEATRE

En aquesta optativa hem pogut aprendre moltes de les meravelloses llegendes que envolten el Montseny: fades, dones d'aigua, dracs, bruixes, bruixots... Però el més especial per a nosaltres ha estat poder representar aquestes llegendes als nens de P5 i 1r de primària de l'escola d'Hostalric.

Al principi la idea ens agradava i ens emocionava molt, però com més a prop estava el tan esperat dia, més nerviosos estàvem. No sabíem si les nostres històries agradarien als nens, ja que els diàlegs, els decorats i el vestuari l'havíem fet nosaltres mateixos durant les hores de l'optativa; i tot el que fèiem ho refèiem un i altre cop perquè sempre pensàvem que no estava prou bé com per poder representar-ho i pensàvem que no agradaria als nens.

Quan va arribar l'esperat dia, tots estàvem molt nerviosos. El simple fet d'estar sobre l'escenari i saber que al cap de pocs minuts un munt d'ulls des dels seients posarien la mirada sobre nosaltres, ens espantava. Ens vam sentir com si fóssim molt petits i tot molt gran al nostre voltant. Tots semblàvem i estàvem espantats i quena vam sentir des de dins l'escenari les veus dels nens que ja arribaven, ens vam paralitzar, encara no havíem assajat tots els grups i els nens ja havien arribat. El nostre grup va ser l'únic que no va assajar abans que els nens arribessin i el cor ens bategava a mil per hora.

Grup per grup vam anar fent cadascú la seva obra fins que va arribar el nostre torn. Quan vam sortir a l'escenari i vam veure tots aquells nens que hi havia asseguts, vam pensar que ho faríem malament. Però un cop vam començar a parlar, ningú ens va poder aturar, va ser com si la nostra llengua tingués corda. Tot i que els nervis ens van fer oblidar algun que altre detall, veure com tots els nens ens aplaudien va ser molt gratificant per a nosaltres, ja que després de tantes hores de treball semblava que el nostre esforç havia obtingut resultat. Va ser una experiència inoblidable que esperem poder tornar a repetir.

Isa Acosta, Fàtima Costa

Llegendes del Montseny, el bloc

© Institut Vescomtat de Cabrera · Hostalric