Professora egiptòloga
Núria Rodríguez Corcoll, egiptòloga i professora d'idiomes

DESCOBRINT EL PASSAT

Molts de vosaltres em coneixeu com a professora de francès o d'anglès però en realitat, de formació, sóc historiadora i, més concretament, egiptòloga. Malgrat semblar estrany, de moment, aquest és el resultat al qual m'ha conduit la vida, que sovint dóna moltes voltes.

Tot va començar quan era petita: m'encantava la història i m'atreien les ruïnes, probablement sentint la mateixa atracció de molts nens que, en algun moment, han somiat en fer-se arqueòlegs. Aquest somni s'anà configurant al llarg dels anys, sobretot gràcies a viatges que feia amb els meus pares a Itàlia, Grècia, Jordània i principalment, Egipte. Arribat a aquest punt ja ho tenia claríssim: volia ser egiptòloga. Egiptòloga? -em deia sorpresa la gent. I sí, tossuda, vaig decidir que em faria egiptòloga, i així va ser.

Vaig estudiar història i, com la majoria dels estudiants que es dediquen a l'àmbit de la història antiga i l'arqueologia, em passava els estius fent pràctiques en excavacions de Catalunya. En alguns casos, vaig tenir el privilegi d'excavar en jaciments com els d'Ullastret o Empúries, una ciutat que sempre m'ha fascinat, la nostra porta al món a la civilització grecoromana.

Acabada la carrera, vaig tenir la sort de poder excavar un parell d'estius a Kerkuan, una fantàstica ciutat púnica de Tunísia destruïda pels romans durant la Primera Guerra Púnica (s. III a. C.). La ciutat fou abandonada, sense ser reconstruïda, pels romans i és l'únic exemple d'arquitectura púnica que no ha patit modificacions posteriors. Tant la ciutat com les necròpolis són extraordinàries i el conjunt és patrimoni de la humanitat. En tot cas, el millor fou obtenir una beca per realitzar el doctorat, fet que em va permetre dedicar-me exclusivament a la recerca de l'antic Egipte.

Sota la direcció del Dr. Josep Padró, vaig realitzar una tesi doctoral destinada a estudiar els sacerdots i cultes d'un territori d'Egipte al voltant d'Oxirrinc, una ciutat en la qual l'equip del Dr. Padró duia a terme una excavació des del 1992. Mentre realitzava el doctorat i la tesi, vaig formar part de les missions arqueològiques que s'hi organitzaven anualment. Les estades a Egipte eren aproximadament d'un mes i les jornades eren intenses, excavant, inventariant, estudiant els materials. Malgrat tot (climatologia, medi poc habitable, condicions de vida sense masses pretensions...) considero que és tractava d'un treball de luxe.

La feina de l'arqueòleg no és la de fer forats i trobar tresors, com dicta l'imaginari popular. L'arqueòleg usa un mètode científic, estratigràfic, amb l'objectiu d'anar llegint la història del que desenterra: cal interpretar el context en el que es localitzen les estructures, els objectes o individus per poder entendre i explicar què és el que s'ha localitzat. Qualsevol excavació és, en realitat, la destrucció d'un testimoni que ens explica el passat i per tant, l'arqueòleg té la responsabilitat d'estudiar-lo com cal.

El cas d'Oxirrinc és el d'un jaciment excepcional. Situat a l'Egipte Mitjà, a uns 200 km al sud del Caire, al límit del desert occidental i al costat del Bahr Yussef -un canal del Nil-, Oxirrinc fou una important ciutat grecoromana que es va fer famosa a principis del segle passat pel descobriment de nombrosos papirs. Només es coneixen els eixos principals i alguns edificis de la ciutat grecoromana, tot i que d'aquest període s'ha excavat un temple per ara únic, dedicat a Osiris.

Actualment, s'ignora l'emplaçament de l'antiga ciutat faraònica però s'ha localitzat el que s'anomena Necròpolis Alta, en la qual s'hi troben enterraments que van des de finals d'època faraònica (època saïta, s. VII a. C.) fins a inhumacions dels primers cristians (pels voltants del s. VII d. C). D'època faraònica i grecoromana, hi ha riques tombes construïdes amb carreus, posteriorment enterrades amb sorra del desert. Algunes, d'època saïta, pertanyien a dignataris ricament enterrats. Les inscripcions jeroglífiques dels sarcòfags o de l'aixovar funerari indiquen que alguns eren sacerdots o membres d'una família sacerdotal i ens mostren quins déus veneraven. Es tracta d'uns cultes originals als quals vaig dedicar part de l'estudi de la meva tesi, junt amb l'anàlisi dels sacerdots i càrrecs sacerdotals d'Oxirrinc i la resta del territori.

Aquest treball va durar cinc anys plens d'hores de feina: lectura, recopilació, traducció de jeroglífics, redacció... La bibliografia era extensa i complicada de trobar, ja que aquí disposem de biblioteques d'egiptologia però amb insuficient contingut. Aquest fet em va dur a fer estades a biblioteques egiptològiques de França o Itàlia, com la de la Universitat de Montpellier, del Collège de France de París o del Museu Egipci de Torí. Entre d'altres coses, això em va permetre conèixer altres llengües i en part, per aquest motiu actualment faig de professora de francès!

De moment, però, aquest periple s'ha acabat. Dedicar-se a la recerca a casa nostra és complicat i continuar per aquesta via al cent per cent és difícil. L'ensenyament no era ni és, certament, la meva primera opció, però m'agrada treballar amb gent jove, en una escola pública, que crec que ha de ser de qualitat i igual per a tothom.

És un privilegi que té la nostra societat i que sovint valorem poc. A molts indrets del món, com a Egipte, molts nens amb prou feines van a l'escola i l'educació, a nivell superior, és per a uns pocs afortunats. Així doncs, tot i que és difícil de dir en època de retallades, aprofitem el que tenim: encara que disposem d'un sistema millorable, és molt millor del que poden gaudir la major part d'infants i joves del món.

Gener de 2012
Núria Rodríguez Corcoll

Més vídeos a la Ciutat d'Osiris:
Visions d’Egipte, Oxirrinc: ahir i avui
Fotos aèries d'Oxirrinc | Més fotos
El bloc de l'Oriadna
Societat Catalana d'Egiptologia
Catalans a Egipte (Oxirrinc)
Institut Català d'Arqueologia Clàssica
Museu d'Arqueologia de Catalunya

© Institut Vescomtat de Cabrera · Hostalric