CERN Professors del Vescomtat visiten el CERN, entre França i Suïssa

CERN, març 2013

El més incomprensible de l'univers és que sigui comprensible,
Albert Einstein

Fa pocs dies la Montse Jordà, la Laura Pujol, en Lluís Molinas i jo mateixa, vàrem tenir l'oportunitat de volar als Alps per conèixer el conjunt d'acceleradors i detectors de partícules més gran del món, on treballen gairebé 10.000 persones de tots els punts de la terra: el CERN (Centre Europeu de Recerca Nuclear). Va ser una visita programada i organitzada des del seminari Física en Context de les comarques gironines, pel nostre coordinador Tavi Casellas. Per tant, també hi havia altre professorat procedent de diferents instituts de poblacions gironines: Arbúcies, Sant Feliu de Guíxols, Vidreres, Puigcerdà, Figueres, Celrà, Anglès, Lloret i Girona.

Instal·lat enmig de l'harmonia del verd intens de la serralada del Jura (França) i les aigües del llac de Ginebra (Suïssa), vàrem poder endinsar-nos en la màgia de les partícules fonamentals com els quarks, els protons, els leptons... prenent consciència de la tremenda complexitat de la matèria, les manifestacions de la qual són fascinants i, alhora, desconcertants.

Queda un xic lluny la llei de Newton de la Gravitació Universal, publicada a finals del segle XVII, la qual va provocar una gran impressió en la vida intel·lectual de la seva època perquè demostrava, per primera vegada, la precisió i l'exactitud dels fets d'una part de l'univers, tot fent servir la maquinària matemàtica corresponent.

Ara no és ben bé així, i si anem una mica més enllà, observem com la física quàntica descriu el món d'una manera molt diferent a com l'entenem habitualment, i les paraules "incertesa" i "probabilitat" són bàsiques en aquest joc d'escacs.

D'aquesta manera, la física intenta donar resposta a preguntes fonamentals: per què a l'univers només hi ha un 5% de matèria?, per què existim?, per què hi ha aquest conjunt particular de lleis i no un altre?, per què les partícules tenen la massa que tenen?, per què a l'univers, l'antimatèria pràcticament no existeix?

Per això és tan important l'esforç i el treball de l'ésser humà per conèixer com és i entendre el lloc on habita. I aquí hi entren els científics i els investigadors del CERN, que utilitzant l'aparell científic més gran i més potent que s'hagi construït mai: l'LHC (Gran Col·lisionador de Hadrons o partícules pesants), de 27 km de circumferència, i al mateix temps l'aparell més fred (perquè treballa a una temperatura d'uns 270 ºC sota zero), volen respondre a aquestes i a d'altres preguntes.

La idea del seu funcionament és fer xocar frontalment feixos de protons d'altes energies (velocitats). Quanta més energia té la col·lisió, més probabilitat hi ha de crear noves partícules que, sovint, es desintegren o desapareixen tot generant més partícules elementals i radiació. És el més semblant a un zoològic de partícules que dansen enmig dels camps elèctrics i magnètics.

Quan el LHC està funcionant es generen milions de xocs per segon i el resultat d'aquestes interaccions és estudiat per quatre detectors (ATLAS, CMS, LHCb, i, ALICE). Cada un és responsable d'un camp de recerca diferent i genera la quantitat d'informació comparable a una columna de CD de 20 km d'alçada en un any.

Els experiments d'ATLAS I CMS varen competir per trobar la partícula que la teoria prediu que és l'origen de la massa dels objectes: el bosó de Higgs, coneguda com la "partícula divina" i que, amb una probabilitat molt elevada, fou detectada l'estiu del 2012.

Ens trobem en un punt crític de la història de la ciència amb moltes respostes i encerts, tot i així, hi ha molts fets que se'ns escapen i no es poden explicar del tot: el desig, la consciència humana, la poesia o l'evolució biològica... Fins i tot en el camp de la física tenim oberts molts interrogants: estructura de l'univers, matèria fosca, energia fosca, una teoria que unifiqui les forces de l'univers...

El que sí que tenim clar, segons Stephen Hawking, és que vivim en un dels universos on la vida és possible; però n'hi hauria prou que l'univers fos lleugerament diferent perquè éssers com nosaltres deixéssim d'existir.

Maria Gubert, professora de ciències

CERN, Organització Europea per a la Recerca Nuclear
Lloc web oficial del CERN
Física en context
Departament de Ciències Naturals

© Institut Vescomtat de Cabrera · Hostalric