Quimi Viñolas
Carta de comiat de la nostra professora de matemàtiques

Vull adreçar-me a tota la comunitat educativa d'avui i d'ahir, a tots els que hem compartit hores de docència, d'inquietuds de millora i recerca dels valors humans.

Al llarg dels temps veus llunyà el propi comiat, et sembla que no ha d'arribar, penses que passen les coses però no els anys, després la realitat t'ensenya que no és així. No em trobava mentalitzada per cap comiat, em coneixeu, sabeu com sóc... No m'ha agradat mai dir adéu, però sempre he portat i portaré amb mi, allà on vagi, a tots aquells que m'han sigut propers.

Els records ara són els meus millors companys; he guardat els millors, que sortosament són molts. La meva vida de docent m'ha portat a la plenitud i he trobat suport i compensació; ha sigut eix vertebrador d'una trajectòria professional. El meu millor record per tot el grup de persones que durant molts anys hem conviscut, col·laborat, discrepat, discutit, parlat, dialogat, influenciat recíprocament. Al marge del paper que representàvem, tots hem sigut deixebles i mestres, al mateix temps, i aquesta responsabilitat compartida dóna grandesa al record.

Sento una gran satisfacció per haver rebut de vosaltres, de tota la comunitat, una influència altament positiva. He aprés de vosaltres moltes lliçons de vida, molt més del que us podeu imaginar. Us portaré sempre en el record i sovint serà una paraula, una frase, una imatge, un acudit, una veu... allò que em farà viure encara entremig del vostre dia a dia.

Gràcies per tot el que m'heu ensenyat, pel que m'heu donat, per la companyonia, per l'afecte i per l'amistat. I... fins a sempre!!!

Quimi

© Institut Vescomtat de Cabrera · Hostalric