| 
 
 | 
 
 Quan, finalment, va tocar participar als 
        nostres corsaris, les cinc tropes participants van pujar a l'escenari 
        i van començar a llegir. Quina impressió!, ja havia arribat 
        el moment! Tota l'estona vam estar en contacte amb l'Ester Bayo, que no 
        havia pogut venir... Feia pocs dies que repassàvem els textos a 
        l'hora de pati, com podíem, entre queixalada i queixalada, i ara 
        ja havia arribat l'hora! Van llegir tan bé com van poder 
        i tothom va tornar a la seva butaca a esperar el verdicte del jurat. Mentre 
        deliberava, uns nois van amenitzar l'estona tocant la flauta travessera 
        i el saxo i el presentador ens va explicar "La parada", de Joaquim 
        Ruyra, que ens va deixar bocabadats, sobretot per l'expressivitat amb 
        què ens va deleitar. Finalment, vam tornar a veure el jurat 
        a l'escenari i van començar a dir els noms dels guanyadors, començant 
        pels grans i acabant pels més petits: ha estat molt renyit, van 
        dir, i van triar un altre grup de corsaris per representar Girona a la 
        semifinal... Txofff! Vam quedar ben desinflats! De totes maneres, ens ho havíem passat bé, havíem canviat la rutina del dia a dia del centre per una passadeta per Blanes, havíem llegit amb totes les nostres forces... i, sobretot, havíem pres alguna nota bàsica: una lectura massa ràpida, monòtona... menysté l'expressivitat i, sense emoció, què en queda, de la comunicació? Anna Oller, professora | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||