Paraules vives Català de 4t d'ESO

Aprofitant que a quart d’ESO entrem en contacte amb les idees del Modernisme, amb conceptes com la intuïció, la improvisació, l’espontaneïtat, els sentiments i les emocions (sense normes que els constrenyin), la passió, l’alegria, el sentit de l’efímer, l’art en tot allò que forma part de la vida quotidiana… hem proposat una activitat que consistia en el següent: calia triar una experiència que fos tan positiva i agradable que la volguéssim compartir amb la resta de persones, una activitat que l’artista (cadascú de nosaltres) pensés que els altres voldrien experimentar-la si aconseguíem transmetre-la amb convicció.

Un cop escollida l’activitat o la sensació, proposàvem buscar cinc paraules prou descriptives i suggerents per fer-la atractiva; a sota, un text de poques línies i molta intensitat havia d’acompanyar cada paraula. La diferència entre els dos tipus de lletra era significativa: les cinc paraules, 68 de grandària; el text, de 10.

Al final, per tal de reblar el clau i aconseguir enganxar el lector admirat en la teranyina del text, calia buscar una imatge que agombolés les paraules, una imatges que els fes de niu…

Tot seguit, i en contra dels ideals del Modernisme, hem plastificat aquestes petites obres d’art i les hem utilitzades per engalanar el sostre del vestíbul. Penjades amb fil transparent, onegen al ritme de la respiració del vent i les persones que hi passen queden batejades per les vibracions positives que alenen per sobre dels seus caps.

El títol, Paraules vives, evoca la teoria poètica de Joan Maragall, però també vol representar el poder que tenen les paraules per transmetre i fomentar l’esperit positiu de la vida, tot allò que volem tornar a experimentar, tot allò que volem compartir amb els altres, tot allò que, de fet, acaba tenint un veritable valor si ho compartim amb els altres.

Ester Bayo, Montse Llagostera i Xavier Lluna, professors

Les fotos a Google+:

© Institut Vescomtat de Cabrera · Hostalric