|
Sempre, des de que ho recordo, he dibuixat. He passat per altres etapes:
pintura, ceràmica, gravat, inclús joieria, però sempre
torno a la línia, al blanc i negre, a l'expressió pura de
la realitat. Sovint em pregunto perquè no vaig fer d'això
una professió. Suposo que quan jo estudiava, poca gent creia que
dibuixant ningú s'hi guanyés la vida dignament. Jo, al menys,
mai m'ho vaig plantejar. I vaig fer de l'educació la meva professió,
una professió de la que he gaudit plenament i que m'ha fet sentir
molt feliç, però que a cops de canvis de llei i de perdre
el nord, anant com una pilota d'un color de govern a un altre, ha aconseguit
decebrem profundament. Per això, cada vegada més torno al
dibuix, on em trobo com a peix a l'aigua, nedant entre ratlles i ombres,
entre pinzells i colors. Fa gairebé dos anys que formo part
del grup Urban
Sketchers de Girona. Som dibuixants de carrer, que fem de la crònica
gràfica urbana gairebé una manera d'entendre la nostra presència
al món. Dibuixem en qualsevol moment i allà on anem, sempre
de la realitat, mai des d'una fotografia, mai res que no hem viscut presencialment.
Ens trobem mensualment per gaudir en grup del plaer de compartir el dibuix. Àngels Prat i Valverde, professora Professores i professors |