editorialEn finalitzar aquest segon trimestre us fem arribar el segon Full Informatiu del Montsià d’aquest curs.
L’anterior Full informatiu va tractar sobre El Pla d’Impuls a la Lectura; continuant en la mateixa línia aquest es centra en el Pla de Lectura de Centre.
El Pla de lectura de centre no ha de ser entès com un document burocràtic, sinó com una eina de treball que estableixi les fites i permeti una dinàmica flexible i alhora rigorosa per assolir-les. El Pla de Lectura de Centre (i la biblioteca) han de formar part d’un projecte de centre caracteritzat per l’autonomia, la participació i l’adequació a l’entorn, amb la col·laboració i suport dels serveis i recursos del sector.
En aquesta edició hi podreu trobar l’aportació de la formadora en Biblioteca Escolar Maria Gallego:
"Al vostre centre, treballeu amb el PLEC?"
També en l’apartat de bones pràctiques trobareu tres experiències educatives de la nostra comarca. Una d’Educació Primària i dues de Secundària.
Una darrera secció d’interès són les notícies relacionades amb el tema i d’altres d’actualitat.
Us deixem amb aquest número 164 del Full esperant que us aporti noves perspectives i elements de reflexió en la vostra pràctica docent i d’organització de centre.
PLA DE LECTURA DE CENTRE
La finalitat de l’educació primària és proporcionar a l’alumnat unes competències bàsiques que els permetin assegurar el seu desenvolupament personal i social.
La lectura és un factor fonamental per al desenvolupament de les competències bàsiques i, juntament amb altres processos intel∙lectuals com són escriure, parlar i escoltar, faciliten el desenvolupament personal i l’adquisició dels aprenentatges.
Entenem que el PLEC és el conjunt d’objectius, metodologies i estratègies que ens permetran aprofitar tot el potencial del centre per a promoure la competència lectora (l’aprenentatge de la lectura), la competència informacional (l’aprenentatge a través de la lectura) i el gust per llegir en el nostre alumnat.
El pla de lectura busca que cada alumne tingui l’oportunitat de gaudir llegint, assoleixi el domini de les habilitats lingüístiques i esdevingui un usuari competent i crític de les TIC.
Que no és un Pla de lectura?
- El Pla de lectura no és un document burocràtic, un document més que s’ha de tenir escrit perquè es demana;
- El Pla de lectura no és una proposta homogènia, que es farà igual en els diversos centres d’un mateix context social;
- El Pla de lectura no és una iniciativa d’un o dos docents que estan molt interessats per la lectura;
El Pla de lectura no és una aposta a curt termini, que es pensa, s’actua i dóna resultats immediats;
- Especialment, el Pla de lectura no consisteix en un conjunt d’actuacions que configuren un àmbit nou en la vida de l’escola.
Aproximació de què pot ser un Pla de lectura de centre?
És una oportunitat per aprofitar tot el potencial dels centres educatius per afavorir la lectura, el gust per llegir, l’aprenentatge de la lectura i l’aprenentatge a través de la lectura.
Una oportunitat per a la planificació i la coordinació, per acostar-se a la lectura amb una mirada àmplia, que implica tots els i les docents de totes les etapes.
És una oportunitat per millorar l’accés a la informació perquè els centres educatius esdevinguin contextos de lectura, escriptura i aprenentatge, oberts a tots els textos i als formats diversos en què es presenta la informació.
És un compromís amb l’equitat i l’excel·lència, atès que ambdues propietats requereixen que tots puguin llegir i assolir una competència en lectura que permeti gaudir i utilitzar-la per aprendre de manera autònoma.
És un projecte ambiciós, que demana lideratge i la participació implicada de docents dels diversos cicles i etapes educatives.
La biblioteca i el Pla de lectura
La biblioteca és un element central de l’escola i per tant del Pla de lectura que s’hi vulgui dur a terme. Compleix una quàdruple funció:
L’elaboració del Pla de lectura en el centre educatiu
En el procés d’elaboració del PLEC s’han de tenir en compte 4 fases importants:
1. Motivació i sensibilització del professorat.
2. Avaluació inicial: anàlisi i reflexió (punts febles i punts forts del centre vers la competència lectora).
3. Elaboració i desenvolupament del Pla.
4. Avaluació i propostes de millora.
AL VOSTRE CENTRE, TREBALLEU AMB PLEC?
Des de fa uns quants cursos dedico part del meu temps laboral a assessorar centres educatius sobre què és el PLEC i a acompanyar centres que volen iniciar el procés que els portarà a desenvolupar-lo. És des d’aquesta experiència i la meva pròpia com a coordinadora de la biblioteca del centre on treballo, i que va iniciar aquest procés el curs 2009, que escric aquestes línees.
M’està costant molt escriure aquest text –de fet porto més de tres mesos fent esborranys- i crec que és degut a dues raons importants: per una banda perquè malgrat que personalment considero que el PLEC és una eina molt útil i molt necessària en els nostres centres educatius, no tothom sap veure aquesta utilitat i aquesta necessitat. Per l’altra perquè implica a tota la comunitat educativa i propicia el debat sobre què entenem i què fem pel que fa a la lectura en el nostre treball diari a l’aula. Tots els professionals estem disposats a tindre un debat constructiu en aquestos termes en els nostres claustres, departaments i reunions d’equips docent? Sovint resulta molt més fàcil repartir culpes entre l’alumnat, l’administració i els companys que enfrontar-nos al nostre treball diari sobre la lectura. Unes vegades perquè no som professors de llengua i altres perquè possiblement no ens sentim recolzats per la resta de companys a l’hora de fer servir les metodologies de treball a l’aula per millorar la comprensió dels textos.
De fet totes aquestes consideracions es difuminen si ampliem el marc de les assignatures i obrim el nostre treball diari al de les competències. El aprendre a llegir i el gust per la lectura (dues de les anomenades tres potes del PLEC) són una part de la competència comunicativa; el llegir per aprendre (l’altra pota) constitueix una part de la competència informacional, ambdues transversals i que impliquen a tots els professionals del centre. Amb una mirada ampla, competencial, és quan el PLEC troba tot el seu sentit, de necessitat i d’utilitat: la lectura de qualsevol tipus de textos –narratiu, instructiu, argumentatiu, expositiu, literari- i en qualsevol format –analògic, digital- esdevé la base de l’accés al coneixement, més enllà i amb el llibre de text.
Per altra banda, cal considerar que a hores d’ara el PLEC no és un document prescriptiu: els centres que han pogut gaudir del projectede biblioteca escolar Puntedu rebien formació el tercer curs del projecte sobre el procés a seguir per a la realització d’aquest document. A partir d’aquest curs, tots els centres que ho han volgut, han pogut gaudir de la formació telemàtica a banda de la seva inclusió o no en el Puntedu. Aquest crec que és un altre punt feble per a la consolidació del PLEC en els centres, el seu caràcter, ara per ara, voluntari que el deixa en lliure consideració dels equips directius i el seu projecte de centre. Un equip directiu que aposti fermament per la lectura liderarà el PLEC, propiciarà espais (claustres, reunions de cicles, reunions d’equip docent) i temps (formació de centre) per tal de treballar amb tota la calma i precisió aquestos temes. A més recolzarà el projecte de biblioteca escolar i el dotarà de recursos humans i materials dins el seu Pla d’Autonomia de Centre. Ara bé, també es pot donar el cas contrari. I això no és pas el més desitjable per seguir avançant en la millora de la competència lectora del nostre alumnat.
Es tracta de fer ciutadans que sàpiguen utilitzar la lectura en el seu dia a dia, per accedir a la realitat, a l’estudi, al món laboral i per al gaudi propi. I això no es pot improvisar. La mobilitat del professorat en els centres malauradament és molt alta. Quin document tenen els centres educatius en aquestos moments on queda reflectit tot el treball que es fa al voltant de la lectoescriptura? Com s’assabenta el professorat que arriba nou al centre de totes les activitats que es fan al voltant de la lectura? Quin temps, esforços i recursos dediquem a la lectura en veu alta, al gust per la lectura, a la formació de l'hàbit lector en cada centre? I en cada cicle? Com incidim en les famílies, per tal que valoren, i donen suport a la formació de l’hàbit lector dels seus fills? Evidentment que hi ha el PEC i les programacions de les diferents assignatures. El que proposa el PLEC és copsar la realitat dels centres a través del treball que es fa amb la lectura. Que tot el professorat de totes les àrees i de tots els cursos i nivells pugui tenir una visió global, que situï i doni sentit al seu treball. I que l’alumnat dels nostres centres no adeqüi el seu treball lector a les filies i fòbies de cada professor.
No voldria però que el lector es quedés amb la idea que el PLEC és tan sols un document. En primer lloc és una mirada, un situar-se davant de la realitat educativa des de la perspectiva de la lectura, ficar en primera línea de joc, descriure el centre des del fet lector. En segon lloc és una avaluació diagnòstica seriosa (que encetem un curs sobre un aspecte que ens interessa millorar i que podem continuar un altre curs sobre un aspecte diferent o repetir dos cursos més enllà sobre el mateix aspecte per veure si hem millorat) sobre el que es fa i no es fa i que vol propiciar la reflexió, la formació i el canvi en aquells aspectes que es considera que es poden millorar. En aquest sentit les eines d’avaluació s’han millorat molt des d’aquelles primeres que s’oferien en els primers cursos en què es va començar a fer la formació. En tercer lloc és un debat, un diàleg enriquidor en el si dels nostres claustres sobre el que entenem per llegir... I finalment és un document on queden reflectits aquells acords que s’han pogut prendre a nivell de centre sobre el que realment es fa i es fa bé perquè ajuda a millorar al nostre alumnat com a lector.
Penso que un centre que treballa des de la perspectiva del PLEC és un centre potent, agosarat, que sap donar valor a quelcom tan necessari però alhora tan menystingut socialment com és la lectura. Les estadístiques parlen per si soles. Deixant a banda les del fracàs escolar, que són esgarrifoses, en general, l’escola no fa lectors, la nostra no és una societat lectora. Si entenem que la lectura és un saber bàsic en la nostra societat... alguna cosa falla.
Maria Gallego Ferrer
recursos
Biblioteques de la comarca:
- AMPOSTA http://www.amposta.cat/biblioteca/activitats_2010.htm
- ALCANAR http://www.alcanar.cat/index.php?id=7
- SANTA BÀRBARA http://www.bibliotecaspublicas.es/santabarbara/index.jsp
- ULLDECONA http://www.ulldecona.cat/biblioteca/index.php
- Monereo, C.; Monte, M.: Docentes en tránsito. Graó. Col·lecció "Biblioteca de aula".
- Biblo, la mascota de la biblioteca (Escola Horta Vella). Concurs per triar la mascota de la biblioteca. Els alumnes de Primària inventen un personatge. La figura guanyadora es reconverteix a volum i entrarà a formar part de la vida de la Biblioteca explicant els contes als més petits, desenrotllant les normes d'ús de la Biblioteca i sent el logotip del carnet de soci. Fitxa
- Joc: endevinar un llibre a partir de les pistes aportades pels alumnes del centre (Institut Montsià). Conjunt d'activitat per estimular l’hàbit lector a través d’activitats lúdiques dels alumnes de 2n i 4art. d'ESO. mitjançant els recursos digitals i mitjans audiovisuals. Fitxa
- Il·lustrem textos amb... (una persona reconeguda en el món de la ilustració) (Institut Ramon Berenguer IV ) L’activitat consisteix en il·lustrar un text literari a partir de la seva lectura. Posteriorment es comenta el treball realitzat per l’alumnat amb un il·lustrador reconegut. Les il·lustracions s’exposen al centre i a la revista de l'institut. Fitxa
Aquest espai va dirigit als professors i les professores dels centres pel tal de donar veu als professionals del nostre entorn més immediat sobre els temes tractats. Podeu enviar la vostra aportació (algun article d'opinió, escrit reflexiu, suggeriment...) o fent-nos arribar experiències de bones pràctiques sobre la temàtica tractada. Podeu fer servir el següent model de fitxa.
La nostra adreça de correu electrònic: crp-montsia@xtec.cat
- Fundació Dr. Esteve : Els misteris del sistema immunitari. Editorial Japanese Society for Immunology.
- CANALS, M: AGUILAR, S. Diversos títols: la preocupació, la por, la tristesa, l'alegria, la ràbia i la mort. COL·LECCIÓ EMOCIONS. Editorial Salvatella. 2011.
Els recomanats dels últims mesos :
revistes
- Escola Catalana 473. Noves pantalles, noves habilitats (Monogràfic). Articles:
"Anàlisis i reflexions sobre el sexisme a l'escola". Reflexions i conclusions sobre el sexisme i la coeducació a l'escola..
- Guix 379. Química a l'escola (Monogràfic). Articles:
"Buscant l 'origen i emprant l'aprenentatge cooperatiu a l'aula". Reflexió sobre una pràctica d'una unitat didàctica basada en l'aprenentatge cooperatiu.
"Quina escola per a quina societat?" Funció social de l'ensenyament.
"Mart XXI". O de com anar de la secundària a la universitat passant per Mart. Programa adreçat a noies i nois de segon cicle d'ESO amb l'objectiu adreçar-los a la universitat.
Viure la lectura: "Els llibres que deixen marca". Sobre el cànon de la lectura infantil i juvenil.
GUIX DOS: "Emocions, entrenament personal i pensament- Guix 380. 25 Anys de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya (Monogràfic). Articles:
"El meu àlbum de família" Es pretén que puguin conèixer els fets històrics del segle XX a partir dels seus avantpassats i de la gent gran que els envolta.
"La formació en pràctica reflexiva i els equips directius dels centres" La pràctica reflexiva és un mitjà fonamental per transformar la pràctica educativa. Si la formació del professorat és únicament transmissiva de coneixements, l'impacte sobre la pràctica arriba a ser escàs. És en el moment que l'ensenyant reflexiona sobre la seva manera de fer quan s'afavoreix la millora dels aprenentatges de l'alumnat.- Guix 381. El patrimoni a l'escola (Monogràfic). Articles:
"El performance com a eina per redefinir el teatre escolar". Aquest article presenta una alternativa metodològica per redefinir el teatre escolar i resoldre problemes en les representacions teatrals qeu en fan als centres educatius.
"Espais d'Aprenentatge: confiança, compromís i diversitat". Respondre al repte d'educar nens i nenes del segle XXI en un món canviant i divers implica una dosi de recerca, reflexió, valentia i sobretor optimisme i confiança per dur a terme pràctiques per a acompanyar l'infant en el seu procés de desenvolupament.- In-fàn-ci-a 184 . La por. Articles:
"Experiència amb mandarina". Aquest article presenta una activitat amb fruita per olorar, tocar, provar, manipular...
"Crèixer entre lectura i literatura". L'autora ens fa reflexionar sobre la importància de l'acompanyament adult en el procés d'aprenentatge de la lectura de l'infant. No és només un procés de descodificació sino del descobriment i desig del plaer de la lectura.
"L'atrapaombres". Pots atrapar l'ombra del teu cap?. Treball fet utilitzant els efectes de la llum del sol i les ombres. Passos per passar de la sorpresa al pensament científic.
- Aula de Innovación Educativa, 206. El área de tecnología y las competencias básicas (Monogràfic). Articles:
"Del colegio al instituto". Buenas pràcticas en el tránsito de primaria a secundaria.
"Aprendizaje cooperativo y mejora de la comprensión lectora"
"kamishibai, una manera milenaria de explicar cuentos"
Propuesta didáctica: "Aprendemos a relajarnos" (Primària)- Aula de Innovación Educativa, 207. Ensenyar química (Monogràfic). Articles:
"Trabajo con adolescentes. Entre lo académico y lo prelaboral"
"¿La coeducación se hace como es debido?"
"La Wikipedia: un entorno de aprendizaje"
"Las expectativas y el rendimiento académico en el aprendizaje del inglés"
"RECopilem!. Les recopilacions musicals a l'aula- Aula de Innovación Educativa, 208. El patrimonio en la escuela.
"Taller de cómic: creando historietas en una aula de primaria"
"Fomentando el cálculo mental"
"Control del progreso de la comprensión lectora"- Cuadernos de Pedagogía, 418. TIC e innovación.
"Recursos para una escuela 2.0"
"La web 2.0 irrumpe en la escuela"
"Repertorio de redes sociales"
"La formación en línea: un reto para el docente"- Cuadernos de Pedagogía, 419. ¿Niños y niñas hiperactivos?
"Infancia y trastorno"
"El mal comportamiento"
"La educación lenta"
"Qué enseñar, cuándo y cómo"- OGE. Organización y gestión educativa, 1. La evaluación para la mejora profesional.
- Perspectiva Escolar 358. Ensenyar geografia en un món en transformació (Monogràfic)
- Perspectiva Escolar 359. Aprendre tecnologia, eina de futur (Monogràfic). Articles:
"Somiem: una experiència interdisciplinària per desenvolupar les competències comunicatives de nens i nenes de cicle mitjà"
Ha estat notícia:
5ena. Conversa Pedagógica: L’orientació: una tasca d’equip en totes les etapes del sistema educatiu. El dijous 1 de març va tenir lloc la 5ª conversa amb el tema: L’orientació: una tasca d’equip en totes les etapes del sistema educatiu. + info
... parlarem sobre les llengües estrangeres!
Us animem, una vegada més, a participar, enviant les vostres opinions, experiències o bones pràctiques...
 |
SE del Montsià, |
C/ Mas de Barberans, 31, |
43870 Amposta |
telf: 977704420 fax: 977704754 |
