Un
cúmul estel·lar a la galàxia d'Andròmeda, a
2,2 milions d'anys llum |
Un nou tipus d'estrelles descobert al centre del cúmul globular NGC 6397La imatge es va obtenir per combinació de dades per la llum ultravioleta, blava i vermella. El possible nou tipus d'estrella descoberta -nana blanca de massa petita- apareix emmarcat per quadrats blaus. Les estrelles errants blaves (blue stragglers), hipotèticament originades per fusió de dues estrelles, apareixen envoltades per cercles verds, i les variables cataclísmiques (CV) per triangles vermells |
NASA/STSCI |
Anell de formació d'estrellesGran nombre de cúmuls estel·lars de menys de 5 milions d'anys d'edat s'hi veuen al voltant del nucli de la galàxia espiral barrada NGC 4314.La imatge es va presentar l'11 de juny a la reunió de la American Astronomical Society a San Diego, California. |
Rebecca Elson and Richard Sword, Cambridge UK, and NASA (Original WFPC2 image courtesy J. Westphal, Caltech) STScI-PRC98-16 April 9, 1998 |
NGC 1818El cúmul NGC 1818, d'uns 40 milions d'anys d'edat, es troba a 164.000 anys llum al Núvol Gran de Magallanes (LMC).L'estrella envoltada pel cercle és una nana blanca formada recentment
a partir d'una gegant vermella de massa 7,6 vegades major que la del Sol.
Fins ara, hom pensava que aquest tipus d'estrelles massives no podien donar
lloc a nanes blanques.
|
 |
Aquest dibuix mostra l'aspecte del cel vist des d'un hipotètic planeta girant al voltant d'un estel intergalàctic del cúmul de galàxies de Virgo, a 60 milions d'anys llum de la Terra: un cel sense estels veïns, on només llueixen algunes galàxies properes. La galàxia més brillant representada a la imatge és M87, una el·líptica gegant que conté un forat negre que projecta un raig de partícules a velocitats enormes. El telescopi Hubble ha permès descobrir 600 gegants vermells com aquest, probablement expulsats de les galàxies on es van originar. La massa total d'aquest tipus d'estels podria suposar el 10% de la massa del cúmul. |
|
Variacions del ritme de formació d'estelsAquests grafics mostren la variació del ritme de formació d'estels als darrers 12.000 milions d'anys, des de relativament poc després del Big Bang fins al present. Les dades obtingudes mitjançant l'observació de galàxies llunyanes amb el telescopi Hubble (esquerra) mostren un fort increment, mentre que les medicions de galàxies més properes indiquen una disminució. Els valors màxims, potser 15 vegades més alts que els actuals, són desconeguts. |
