Una
misteriosa lent gravitacional
Credit: Kavan Ratnatunga (Carnegie Mellon Univ.) and NASA |
Lupes gravitacionalsLa llum es desvia quan passa prop de grans acumulacions de massa, que actuen com lupes. Aquest efecte permet veure objectes molt llunyans, que d'altra manera no es veurien, amb forma d'arcs blavosos, o repetits simètricament. |
 |
Canibalisme galàcticNGC 1316 és una galàxia el·líptica que es troba a 53 milions d'anys llum a la constel·lació Fornax. Segons sembla, NGC 1316, amb els seus núvols de pols retallats a sobre del fons lluminós del nucli galàctic, va absorbir fa uns 100 milions d'anys una petita galàxia veïna.Credit: Carl Grillmair (California Institute of Technology)
and NASA
|
 |
Galàxies llunyanes de l'hemisferi sudAquesta imatge d'una petita regió del cel a la constel·lació Tucana, prop del pol sud, es va obtenir l'octubre de 1998 mitjançant una exposició de 10 dies de durada. Mostra milers de galàxies primitives situades a 12.000 milions d'anys llum de la Terra. |
Credit: R. Williams (STScI), the HDF-South team, and NASA |
Les galàxies més llunyanes són visibles només en infraroig per l'enorme velocitat amb que s'allunyen de nosaltres. Aquest fragment de la imatge anterior les mostra de color vermell. Algunes d'elles semblen galàxies el·líptiques velles, la qual cosa és sorprenent per una època tan remota. També s'hi veuen d'aquest color les galàxies que contenen estrelles molt velles i les que tenen molta pols. La major part de galàxies s'hi veuen aproximadament igual en infraroig y amb llum visible. Això vol dir que les estrelles joves i velles estan barrejades i que la pols no distorsiona massa el seu aspecte. |
La llum infraroja s'ha representat amb els colors vermell i verd, que corresponen, respectivament, a les llargades d'ona d'1,6 i 1,1 micres. El color blau representa el conjunt de l'espectre visible.
Credit: Hubble Heritage Team (AURA/STScI/NASA) |
NGC 253Es tracta d'una galàxia gran visible des de l'hemisferi sud. Es trova relativament a prop, però no pertany al grup local. Conté abundants núvols de gas i de pols, i a la zona central abunden els cúmuls d'estrelles de formació recent, característiques totes elles típiques de les galàxies espirals. Caroline Herschel va descobrir NGC 253 al 1783 mentre buscava cometes. |
Rodger I. Thompson (University of Arizona), and NASA |
Nou rècord de distànciaUna imatge de llarga exposició obtinguda mitjançant la càmera infraroja NICMOS del telescopi espacial Hubble ha revelat l'existència de galàxies a més de 12.000 milions d'anys llum de distància, un nou rècord. Per confirmar aquesta distància caldrà esperar a la construcció de la nova generació de telescopis. |
K. Ratnatunga, R. Griffiths (Carnegie Mellon University); and NASA |
Cúmuls de galàxies llunyanesÉs possible que es tracti dels cúmuls de galàxies més llunyans mai vistos. El descobriment té importants conseqûències cosmològiques: el fet de que poc després del Big Bang es formessin estructures massives a gran escala implica una baixa densitat de l'Univers, que s'expandiria indefinidament. |
Mohammad Heydari-Malayeri (Paris Observatory, France), and NASA/ESA |
Estels joves al Núvol Petit de MagallanesN81 és una nebulosa del Núvol Petit de Magallanes (SMC, una petita galàxia irregular satèl·lit de la nostra). Es troba a 200.000 anys llum i conté un cúmul on s'hi poden distingir més de 50 estels gegants a la seva part central, concentrats a una zona de 10 anys llum de diàmetre, menys poc més del doble de la distància que ens separa de l'estel més proper.Els dos estels més brillants tenen una lluminositat 300.000 vegades major que la del Sol. La seva emissió ultraviolada excita l'hidrogen, que emet llum vermella per fluorescència. |
NASA/STSCI |
Anell de formació d'estrellesGran nombre de cúmuls estel·lars de menys de 5 milions d'anys d'edat s'hi veuen al voltant del nucli de la galàxia espiral barrada NGC 4314.La imatge es va presentar l'11 de juny a la reunió de la American Astronomical Society a San Diego, California.
|