Les energies renovables

Inici
Introducció
Energia Solar
Energia Eòlica
Energia hidràulica
Energia Maremotriu
Energia de la biomassa i RSU

Energia Geotèrmica

Lectures i Activitats

 

L'ENERGIA HIDRÀULICA

El sol és l'origen d'aquesta font d'energia ja que a l'evaporar l'aigua del oceàns, llacs i rius dóna lloc al cicle d'aigua. L'aigua en el seu transcurs per la superfície terrestre té tendència, degut a la gravetat, a ocupar les posicions baixes i l'energia que aquestes caigudes produeixen és explotable per les centrals hidroelèctriques.

Dins d'una central hidroelèctrica podem distingir les següents parts:


1. La presa s'encarrega d'emmagatzemar l'aigua, i elevar-ne el nivell per a la seva utilització hidroelèctrica. Podem distingir diferents tipus de preses: de gravetat, de volta senzilla i de contraforts. Cal dir que el material de construcció sol ser de formigó armat.

2. El canal de derivació canalitza l'aigua de l'embassament fins a les turbines.

3. La cambra de pressió regula la pressió de l'aigua.

4. La canonada de pressió condueix l'aigua fins a la cambra de turbines, aquestes estan construides per diferents materials depenent de la pressió que hagin de suportar.

5. La cambra de turbines és el lloc on es troben les turbines que s'encarreguen de transformar l'energia mecànica de l'aigua en energia elèctrica mitjançant alternadors que es troben enllaçats a l'eix de la turbina. Podem distingir tres tipus de turbina: la Turbina Pelton, Turbina Kaplan i la Turbina Francis.

6. El canal de desguàs té la funció de tornar l'aigua a la llera del riu.

7. El parc de transformadors eleva la tensió del corrent per evitar pèrdues.

 

CENTRALS MINIHIDRÀULIQUES

Entre els diferents tipus d'instal·lacions hidroelèctriques es poden distingir grans centrals hidroelèctriques i les centrals de petita potència. El límit de potència per definir una central minihidràulica varia segons els diferents països de la Unió Europea. A partir de la publicació del R.D. 2366/1994, a Espanya es consideren minicentrals aquelles amb una potència instal·lada igual o inferior a 10 MW (abans el límit estava en 5 MW).
Les centrals hidroelèctriques de petita potència no requereixen grans embassaments reguladors i, per tant, tenen un escàs impacte ambiental.

Catalunya és la comunitat autònoma que, dins l'Estat espanyol, compta amb un major nombre de centrals minihidràuliquess (239) i també la que disposa d'una potència instal·lada més important (197 MW). La producció d'energia elèctrica se situa prop dels 500 GWh, xifra que representa el 15% de la producció total d'energia elèctrica a Catalunya, considerant les centrals hidroelèctriques -petites i grans- i les termoelèctriques.
Per conques fluvials, la major part de les centrals minihidràuliques es troben a les conques del nord i centre del Principat. De les minicentrals, la major part, un 85%, són autogeneradores, és a dir, l'energia elèctrica generada es ven a les companyies elèctriques; la resta són autoconsumidores d'energia elèctrica. Finalment, si es té en compte la potència instal·lada a les minicentrals, la major part es troben en el rang comprés entre 250 i 1.000 kW.
Les condicions orogràfiques i climatològiques a Catalunya afavoreixen la situació del sector de l'energia minihidraúlica. La gran tradició en l'aprofitament d'aquest recurs i el seu gran potencial donen lloc a diverses aplicacions segons l'ús final de l'energia elèctrica. Tanmateix, la seva activitat, pel que fa a la construcció i posta en funcionament de noves instal·lacions, s'ha vist reduïda en els darrers anys.


Ventatges

És renovable.
És una energia neta que no genera cap tipus de residus.

 

Inconvenients


En el cas de les grans preses, alteren les sèquies dels rius i provoquen l'erosió dels voltants, per aquest motiu, les centrals hidroelèctriques de petita potència o minihidràuliques, inferiors als 10Mw, tenen especial importància com fonts energètiques renovables ja que no han de diposar de grans embassaments reguladors i tenen per tant, un escàs impacte ambiental.


Futur


En l'actualitat, aquesta font genera un 23% de la producció elèctrica mundial i s'espera que aquesta quantitat es dupliqui cap a l'any 2025.
Segons el Banc Mundial, en els països en desenvolupament aquesta font es troba desaprofitada, ja que tan sols s'utilitza el 10% de la seva capacitat.