Mossèn Llambert Font ens presenta el tapís com «la peça cabdal de la Catedral de Girona, i la més coneguda. És del segle xi-xii. És un tapís brodat amb fils de llana de colors; sembla que la seva importància rau en el fet que és l’únic brodat que es conserva d’aquella època, i per això és esmentat i ressenyat a totes les obres escrites sobre art, nacionals i estrangeres.
No se sap ben del cert quina era la funció que tenia aquesta peça a la Catedral; tanmateix, quan en fou descobert el valor, ja havia sofert una gran deterioració, especialment a la part inferior, on manca una part de la franja que conté la invenció de la Creu i una altra franja final. El professor Pere de Palol s’ha ocupat in extens

o de l’estudi d’aquest extraordinari brodat».
El doctor Pere de Palol a Catalunya Romànica ens diu: «No se sap quan és que aquest brodat apareix a la catedral de Girona. No figura escrit en cap de les llistes-inventari que es feien a les catedrals amb motiu de les visites pastorals, on, d’altra banda, sempre es fan constar els teixits –draps de ras–, tapissos o antependis d’altar, sense que mai hom no pugui identificar cap d’aquestes peces amb el brodat que estudiem. Cal dir, amb tot, que apareix esmentat en ocasió de la visita que Carles I, l’emperador Carles V, féu a Girona el 25 de febrer de 1538, tema estudiat per Batlle i Prats. El monarca, després de veure la catedral, tornà per contemplar, per segona vegada, "lo drap de Carles el Gran de la història de l’emperador Constantí” [...]. El brodat fou anomenat “de Carlemany”, com tantes altres peces de la catedral de Girona (cadira de Carlemany, campanar o torre de Carlemany, estàtua de Carlemany), sense cap fonament.
En realitat hom pot dir que la descoberta tingué lloc al final del segle xix, i tingué un caràcter enterament erudit, d’investigació, precisament a causa de la singularitat del brodat». (Catalunya Romànica; volum xxiii, pàgs. 188-189).