Peça anomenada «Tapís de la Creació», tema central que presenta la part conservada. Cercle central, presidit per la imatge del Crist apocalíptic, Pantocràtor, representen escenes de la Creació, amb textos del Gènesi, com la creació d’Eva. La parts del marge exterior representen els treballs del diferents mesos de l’any i la part inferior tenim representat escenes de la creu.

Primer cicle: la Creació o el Gènesi

Segon cicle: el Menologi o Calendari

Tercer cicle: la Invenció de la Creu

Dues franges concèntriques, l’una al voltant del relat bíblic i l’altra al voltant del (1.) Pantocràtor.
Seguint el text del Gènesi :
imatge de l’àngel de les tenebres (3). Al centre, el colom que representa l’Esperit de Déu sobre les aigües (2).l’àngel de la llum (4).
Els dos extrems del semicercle tenen representacions al·lusives a la creació del firmament  (5) i separació de les aigües (6) amb imatges del Sol i la Lluna. El Sol és un bust masculí amb una corona radiada a la manera d’un Apol·lo o d’un Hèlios clàssic. La Lluna és una figura femenina amb el cap tapat com les matrones romanes i una corona d’un creixent lunar.La part baixa del gran cercle està divida en tres registres. El del mig és ocupat per la creació dels animals (7). Hi ha ocells volant sobre les aigües poblades de peixos i crancs.. Aquests últims representats d’una manera fantasiosa i monstruosa.
L'escena següent representa Adam, nu i dret, mirant a l’esquerra de l’espectador; amb el braç estirat endavant, dóna nom als diferents animals (8) que l'envolten. Es pot veure un unicorn i un grup de caprins i ovins.
La darrera escena del cicle representa la creació d’Eva (9). Adam està adormit i ajagut sobre un terra de flors, Eva surt del seu costat i té per fons un camp verd amb flors i dos arbres. El fons del jardí d’Eva té els dos arbres: el de la Vida -la palmera- i el del Bé i del Mal -la pomera.
El pas del gran cercle al quadrat general del tapís deixa uns espais triangulars als angles, que s’omplen amb les representacions dels quatre vents cardinals (10).
Els vents es representen com figures de joves imberbes, nus, que cavalquen sobre grans bots, decorats amb dues cintes, una a la part gruixuda, i una altra, davant els nois, a la part prima, amb temes de sanefa de teixit. Els nois, a la manera dels puti romans, porten ales als peus i a l’espatlla; amb les mans aguanten dos corns pels quals bufen, i per on surt el vent.
L’Any que roda impulsat pels vents en un moviment etern i renovat com en l’esfera del cel, és el pas de les constel·lacions, el Zodíac; i, a la terra, la successió dels mesos, el Menologi.