Si col·loquem a sobre d'una taula objectes metàl·lics i els hi acostem un imant, podrem observar que els objectes que són de ferro, níquel, cobalt i alguns aliatges són atrets per l'imant, i la resta no. A aquests materials se'ls hi coneix com a ferromagnètics i es caracteritzen perquè es poden magnetitzar amb molta facilitat. A la fotografia de la dreta podem observar com s'atreuen objectes metàl·lics diversos amb un tros de magnetita o imant natural.

Hi ha materials com l'alumini, l'estany ,el crom, el titani , l'oxigen, etc., que es diuen paramagnètics, es a dir, són materials que es poden magnetitzar aproximadament amb la mateixa facilitat o dificultat que ho fa l'aire. Això vol dir que els podrem magnetitzar però amb certa dificultat.

Els materials diamagnètics com el coure, el zinc, la plata, el mercuri, l'aigua, etc., tenen unes propietats de magnetització inferiors o molt inferiors que la de l'aire. Això vol dir que ens costarà molt o gairebé no podrem magnetitzar aquests materials.

La permeabilitat magnètica del medi ens proporciona el valor de la atracció o repulsió que poden tenir els materials. Quan més permeable és un material, millor serà la seva atracció magnètica.

Per aconseguir una atracció dels materials paramagnètics s'hauria d'aportar una quantitat d'energia elèctrica o magnètica molt superior, donat que la seva permeabilitat és molt baixa, aproximadament igual a 1 . Molt més difícil ens resultarà amb els materials diamagnètics donat que el valor de la seva permeabilitat és inferior a 1 .

Si apliquem al voltant de la magnetita ferritja, es pot observar com aquestes llimadures són atretes per l'imant, formant unes línies que representen el camp magnètic de la magnetita visualitzat en dos dimensions.