ELS POLS MAGNÈTICS i L'ELECTROMAGNETISME

Si analitzem l'espai que envolta a un imant (camp magnètic) movent una brúixola al seu voltant, observem que la direcció de l'agulla marca sempre una mateixa zona als extrems del imant, que anomenem pols. Els dos pols d'un imant tenen comportaments diferents. La regió en que l'agulla de la brúixola tenen la mateixa direcció que l'imant, rep el nom de zona neutra.

Els efectes d'un imant són més intensos en els extrems, anomenats pols. Aquests se'ls designa amb les lletres N i S, que signifiquen pol nord i pol sud respectivament. Quan s'acosten els pols de dos imants s'observa el fenomen següent: els pols de nom contrari s'atreuen i els del mateix nom es repel·leixen.

Se sap sap que l'efecte magnètic te els seus orígens en el moviment dels electrons a un àtom. En els dominis, els àtoms que els formen estan orientats tots en la mateixa direcció i sentit, reforçant, per tant, el seu efecte magnètic. Abans de la imantació, els dominis hi eren disposats de tal forma que anul·laven entre si els seus efectes magnètics, no manifestant-la al exterior. Al llarg de la imantació, els dominis es van orientant a la mateixa direcció, degut a la força que exerceix el camp magnètic inductor.

Imants moleculars o dominis desordenats. Material sense magnetitzar	Imants moleculars o dominis orientats. Material magnetitzat.

Si partim un imant per la meitat, en lloc de dos pols aïllats, obtenim dos o més imants, cadascun amb el seu pol nord i el seu pol sud. Això s'explica amb la següent teoria: cada molècula de material és un petit imant amb els seus corresponents pols. No es coneix el pol magnètic aïllat.

Els cossos que presenten propietats magnètiques de manera espontània s'anomenen imants naturals. Tots aquells materials que poden ser atrets per un imant també es poden convertir en magnètics sota l'efecte d'un imant o especialment del corrent elèctric; aquests es coneixen com a imants artificials.

Fins a principis del segle XIX, l'estudi del magnetisme es va limitar als fenòmens originats pels imants, però les nombroses analogies entre l'electricitat i el magnetisme s'anaven fent evidents, malgrat que esbrinar la relació exacta entre els dos fenòmens no va ser gens senzill. Molts investigadors com ara Coulomb, Oersted, Faraday, Henry, Ampere i d'altres, dedicaren gran part de la seva vida i de les seves investigacions al descobriment del misteri electromagnètic.

L'estudi dels efectes magnètics produïts pel corrent elèctric s'anomena electromagnetisme.

Avui dia, les aplicacions de l'electromagnetisme en la producció, transport i distribució de l'energia elèctrica, en l'obtenció de l'energia mecànica (motors), en l'automatització, en les comunicacions, etc., l'han convertit en una branca fonamental de la ciència i la tècnica.