A la figura de la dreta tens un exemple de base no canònica
formada per dos vectors
i
que són
unitaris, però no són perpendiculars; en
aquest cas es pot dir que tenim una base obliqua.
També en aquest cas, el
vector
es pot
expressar de dues formes:
=
1,3
+ 2,9
=
2
+ 2
per tant, mentre que els
components de
en la base canònica
,
són
(1,3 , 2,9), els components de
en
la base no canònica
,
són (2,2).
La consideració d'aquestes
bases obliqües sorprèn i sembla una cosa rebuscada
en un món on s'imposa la rectangularitat (fulls
de paper, quadres, portes, finestres, pantalles d'ordinador...,
tot és rectangular). Observa que les bases obliqües
apareixen senzillament quan substituïm rectangles per paral·lelograms.