Q.melanogaster: A LA MOSCA, TOT QUADRA

Als inicis de la investigació amb MTs, hi havia una cosa que tothom tenia clara: que les MT d'organismes senzills (com els fongs) preferien el Coure, i que les MT d'organismes més complexes (com els ratolins) preferien el Zenc. Però aquesta teoria es va esfondrar amb un soprenent descobriment:la MT MTNA, de mosca, preferia el Coure. Com que la mosca es considera un animal complex, això deixava sense explicar perquè unes MT preferien uns metalls i altres preferien altres metalls.

I la història, com sempre, ben aviat es va complicar més: es va descobrir que la mosca D.melanogaster, a més de MTNA, tenia 3 MT més, que van rebre el nom de MTNB, MTNC i MTND.

Què hi feien tantes MT diferents dins un organisme tant petit? Pequè tenir moltes MT diferents, si amb una de sola ja seria suficient?

 

 

Mitjançant tècniques d'enginyeria genètica vam aconseguir "fabricar" cadascuna d'aquestes MT i estudiar com unien els diferents metalls, Zenc, Coure i Cadmi.

I els resultats no ens van decebre: resulta que, mentre MTNA preferia el Coure sempre, MTNB semblava ser una mica més apta per al Zenc que no pas la seva companya. Per estar-ne segurs, al laboratori del Dr. Schaffner, van comprovar què passava a les mosques quan els faltava MTNA o MTNB. I, de cop, tot va quadrar: els experiments demostraven que MTNA s'encarregava de protegir la mosca dels efectes tòxics del Coure, mentre MTNB s'encarregava del Cadmi. Aquesta era la raò per la que la mosca tenia diverses MT! Cadascuna estava preparada per a treballar millor amb un metall o un altre.

Vam fer els mateixos experiments amb les altres dues MT de la mosca, MTNC i MTND. Tot i que s'assemblaven una mica a MTNB, cadascuna d'elles tenia un comportament diferent. A la mosca, tot quadra.

   
  Més informació:  

10 Històries Heavy Metal. Recerca en Metal·lotioneïnes. Pàgina web de Jordi Domènech. Continguts subjectes a drets d'autor.