| |
S.purpuratus: GAIREBÉ HUMANA, PERÒ TOT AL CONTRARI
Les MT dels eriços de mar (com S.purpuratus) s'assemblen molt a les humanes: quan estan unides a metalls com el Zn i el Cd també formen dos parts: una que conté tres ions de metall, i l'altra que en conté quatre.
Però hi ha alguna cosa curiosa: la MT SpMTA de S.purpuratus sembla que sigui el mirall de les humanes.
Fins fa poc, s'acceptava que, de fet, SpMTA es devia comportar si fa no fa com les MT humanes. Però els nostres resultats demostren que això no és així. En sintetitzar SpMTA en medis rics en Zenc, Cadmi o Coure, els agregats metall-MT semblaven ésser capaços d'estructurar-se sense gens de Zenc.
|
|
Aquesta característica indicava que la MT SpMTA pertanyia a la família funcional de les MT de Coure, a diferència del que se sabia de les MT humanes.
Per tant, SpMTA, tot i semblar ser un mirall de les MT humanes, resulta ser tot el contrari: mentre a les MT humanes, fa falta Zenc per a estructurar l'agregat, la MT SpMTA no el necessita.
Fa un temps es pensava que les MT de Coure eren les dels organismes més primitius. El descobriment que un organisme complex com S.purpuratus en tingui, significa que l'existència d'aquestes MT és important també en organismes complexes. Tal vegada també els humans en tenim alguna? Què més ens poden explicar aquests petits organismes sobre nosaltres mateixos?
|
|
 |
|