Altres xifres monoalfabètiques |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Canviar un alfabet per un altre és una idea força senzilla i trobem molts exemples al llarg de la història. Hem vist el cas de les xifres hebraiques i hem fet una primera ullada al codi de Cèsar. Podem conèixer aquest d'una manera més detallada i veure alguns altres dels més coneguts:
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Contraatac a l'anàlisi de freqüències | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Als segles XVII i XVIII les xifres monoalfabètiques no resistien els
atacs dels criptoanalistes. Alguns estats tenien autèntics experts entre
lingüistes i matemàtics. Es van inventar algunes xifres més complicades
utilitzant diferents trucs:
Un dels contraatacs més interessants va ser el de fer servir les pròpies freqüències de cada lletra per inventar un codi. Per exemple, podem fer un codi amb cent nombres (00, 01, 02, 03...45, 46...,98 i 99. Si sabem que la lletra T surt un 6% de vegades li adjudiquem sis nombres a l'atzar, si la M té una freqüència aproximada del 3% li adjudicarem tres nombres. Aquest tipus de xifra es diu homofònica. Podem fer una adaptació al català. Per assignar els nombres de cada lletra s'han triat per a cadascuna nombres que donin el mateix residu dividint per 26 (es diu que son iguals en mòdul 26). Així totes els nombres assignats a la lletra A tenen divisions exactes el dividir per 26 i tots els de la lletra N deixen un residu de 13 al fer la divisió. Així és més còmode programar un ordinador perquè descodifiqui el missatge.
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Un contraatac millor: la xifra Playfair | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Les xifres homofòniques no amaguen del tot els esquemes de la llengua: les
vocals aniran entre consonants, els digrames i els trigrames es
mantindran... encara que donin més feina als criptonalistes les acaben
trencant. A més, amb tants signes la codificació i descodificació era un
procés extremadament lent. Imaginem, però, una xifra amb un estil diferent. Per exemple, que la lletra A de vegades es codifiqués amb una P, altres amb una R... I, millor encara, que al text codificat una R, per exemple, de vegades representi una C, d'altres una B, d'altres una A... Com es pot aconseguir això sense que sigui un galimaties? Com obtenir una xifra polialfabètica? La millor xifra polialfabètica ha estat la Xifra de Vigenère a la que dedicarem un "capítol" sencer. Una de fàcil d'utilitzar és la xifra Playfair inventada a mitjans del segle XIX pel científic Charles Wheatstone. Observem com funciona:
Observem com codificar la paraula DINOSAURE amb la clau CALAIXERA
Si observem el text xifrat la lletra O representa una vegada la N i una altra la S Podem comparar també com queda la gràfica d'un text xifrat amb un algorisme monoalfabètic i amb dos codi polialfabètics, el de Playfair i el de Vigenère que coneixerem al proper capítol. Es pot veure que als codis polialfabètics les freqüències queden més igualades, no hi ha barres tan llargues.
|