Mètodes de transposició
Quan agafem una paraula i desordenem les lletres es diu que formem un anagrama. Els anagrames són un dels jocs lingüístics més coneguts i utilitzats. És molt habitual trobar-los a les seccions d'entreteniments dels diaris.

També es fan servir molt en literatura. En Jules Verne els feia servir de manera exhaustiva. A la novel·la  Harry Potter i la cambra secreta l'arxienemic d'en Harry, Voldemort, s'amaga darrera d'un estudiant que es fa dir TOD MORVOSC RODLEL (a la versió catalana) que és l'anagrama de SÓC LORD VOLDEMORT.

 Lord Voldemort

Els artificis de combinació de lletres per encriptar missatges solen considerar-se febles pels cirptoanalistes: fàcils de desxifrar. Hem vist abans que el l'escytala espartana tenia una naturalesa cíclica i anagràmica difícilment resistent per un criptoanalista. Tot i així s'utilitzen combinats amb els de substitució, com hem vist a la xifra ADFGVX.

Pels no especialistes són tan bons com altres i, moltes vegades, més ràpids i fàcil d'utilitzar. Destacarem alguns.
La xifra en rail
És un dels mètodes més clàssics de desordenar lletres d'una manera organitzada. Tot i la seva simplicitat va ser utilitzada a la Guerra de Secessió americana, tan per l'exèrcit Federalista del Nord com pels Confederats del Sud.

Es tracta de distribuir les lletres en dues, tres o més files i després copiar les files que han quedat.

Observem com codificar el missatge QUEDEM AQUESTA NIT

Exemple amb una fila

Exemple amb dues files

 

Fes servir la màquina codificadora en xifra de rail

 
Matrius
L'escytala espartana es pot modelitzar amb una mena de matriu (una taula) en la que només cal pactar una amplada que seria a nivell pràctic equivalent al radi del pal on s'enrotllava el missatge.

Per exemple podem xifrar el missatge: QUAN ES VA DESPERTAR EL DINOSAURE ENCARA HI ERA amb una matriu d'amplada 4.

Q U A N
E S V A
D E S P
E R T A
R E L D
I N O S
A U R E
E N C A
R A H I
E R A  

Llegint cada columna el missatge es transforma en:

QEDERIAEREUSERENUNARAAVSTLORCHANAPADSEAI

Màquina de xifrar

Diàmetre (1-20) 

Reiniciar  Text clar
  Text xifrat
Mantenir espais
Eliminar espais
Agrupar
Mantenir nombres
Signes gràfics
Xifrar lentament
Xifrar ràpidament 		 Xifrar
Esborrar		  Desxifrar
Esborrar
 

Script copiat de la pàgina Criptografia Numaboa

Un sistema una mica més complex es basa en desordenar les columnes a partir d'una paraula clau (com es feia a la part final de la xifra ADFGVX).

  • El text s'escriu a una matriu encapçalada per una paraula clau.
  • Es completa la matriu, si cal, amb un signe nul, per exemple X.
  • S'ordenen alfabèticament les lletres de la clau
  • S'ordenen de la mateixa forma les columnes
  • Es copia cada línea de la matriu.


Fes servir la màquina codificadora en xifra amb matriu

 
La graella giratòria
Al 1881, Eduard Baron (Freiherr) von Fleissner von Wostrowitz, un comandant de la cavalleria austríaca, va publicar "Handbuch der Kryptographie" (Manual de Criptografia) on explica aquest divertit mètode d'encriptar.
 
El primer que es fa és preparar una graella giratòria amb forats que farà de tapadora. La graella s'ha de construir de tal forma que:
  • tingui tants forats com la quarta part del total de la graella
  • una casella no pot quedar destapada dues vegades
  • totes les caselles han de quedar alguna vegada destapades,

 
 Codificarem el text AQUESTA NIT QUEDEM.

Per codificar el missatge es prepara una taula de la mateixa grandària que la graella (al nostre exemple de 4x4) i es copien ordenadament, d'esquerra a dreta i de dalt a baix, les lletres a les caselles destapades. Quan s'han omplert es gira la tapadora i es continua escrivint fins a omplir la taula. Si el missatge és més gran que la taula es fa servir una altra; si és més curt es completa amb signes nuls com X.
 
El missatge ha quedat codificat de la següent manera:

ESTA QIDT UAEQ UEMN

 


Fes servir la màquina codificadora en xifra de Graella