Absis.
És la par d’una església o catedral situada a la capçalera. Generalment són de planta semicircular (aquest és el cas de la Seu Vella de Lleida), tot i que també es poden trobar de planta quadrada (absis carrats) o rectangular i algunes d’octogonals o dodecagonals. La coberta, també generalment, sol ésser un quart d’una esfera (volta de forn), tot i que les de planta poligonal poden estar galionades (cúpula de galions) o acabades en aresta. Si mirem l’alçat, com a norma general, diferenciarem dues parts separades per una imposta. La meitat inferior sol ser un sòcol cec. La superior, presenta un número imparell d’obertures ( tres a la Seu9 on la central esta disposada axialment en relació a la nau central. Exteriorment solen presentar columnes adossades que arriben fins l’aler de la coberta, dividint d’absis en trams verticals.
La seva ubicació típica és l’extrem oriental de la nau central (capçalera) de la qual sobresurt. Quan existeixen naus laterals (les paral•leles a la central, com trobem a la Seu Vella) els seus extrems orientals també solen presentar absis secundaris, de menor diàmetre i alçada que el principal. Poques vegades, tot i que exemples hi ha, es varen construir absis adossats al transsepte, oberts a mode de capelles de cara a la nau. Altres vegades, quan l’absis principal és molt voluminós, sol presentar-se lobulat per una sèrie d’absis menors, denominats absidioles, formant petites capelles absidals al seu voltant.
Imatges de l'absis