Claustre.
Claustre (del llatí claustrum) és un espai arquitectònic al costat i contigu a una catedral, abadia o altre edifici religiós. Consisteix generalment en quatre galeries tancades en quadrat amb porticades de columnes, capitells i voltes. Al centre, a cel obert, s’hi disposa un pati, hort o jardí. El claustre de la Seu Vella de Lleida és un dels més grans i bells del món. Situat a la part occidental i adossat a la façana principal és de planta rectangular, d’uns 48 metres de costat. Les naus són de cinc trams amb voltes ogivals i grans finestrals d’elegants i majestuosos calats (traceries)
que s’obren a la galeria sud cap a l’exterior i que ofereixen una gran vista de la ciutat i l’horta de la ciutat. A l’arquitectura monàstica medieval acostuma a ordenar-se a l’entorn d’un claustre que constitueix el nucli interior del monestir o clausura i mitjançant el qual s'articulen els espais de la comunitat que l’habita. Així, i malgrat que té una funció eminentment pràctica i de distribució dels espais, s’aprofitava per a usos diversos, com el conreu de plantes, la meditació, la lectura i, fins i tot, com a cementiri de membres de la comunitat i de famílies i nissagues destacades.

Imatges Claustre.
que se abren en la galería sur hacia el exterior y que ofrecen una gran vista de la ciudad y la huerta de la ciudad. La arquitectura monástica medieval acostumbra a ordenarse alrededor de un claustro que constituye el núcleo interior del monasterio o clausura y mediante el cual se articulan los espacios de la comunidad que lo habita. Así, que y que a pesar de su función eminentemente práctica y de distribución de espacios, se aprovecha para usos diversos, huerto (en la zona central), zona de meditación o de lectura y, a veces, como cementerio de miembros de la comunidad y de familias o ni sagas destacadas.