CURS
TIC (ITC) - TERCERA SESSIÓ. DOCUMENTS ELECTRÒNICS
Documents
electrònics.
Pràctica
C
La
interfície i la navegació.
El
segon és la rapidesa, de què parlarem després.
El disseny quedaria en tercer lloc. Si la web no s'entén
o triga mig minut a caure, de poc ens servirà que sigui
preciosa.
El
requisit fonamental d'una interfície és la claredat:
cal que l'usuari entengui a l'acte a quina web està,
què conté i com funciona.
Pàgina
Principal
El
visitant, quan arriba a la web, vol saber de seguida on
és, què hi ha i on pot anar.
No
s'ha de confondre la pàgina principal amb les anomenades
pàgines d'entrada. Una pàgina d'entrada és
una mena de presentació, normalment d'aire espectacular,
en què només podem fer clic i arribar a la
pàgina principal pròpiament dita. Aquestes
pàgines poden causar una bona impressió la
primera vegada que el visitant ve a la web, però
la nostra aspiració ha de ser que el visitant torni,
i a partir de la segona vegada són una molèstia.
Si no tenen cap funció (per exemple, escollir l'idioma),
és millor prescindir-ne.
Tot
i que ja hem procurat ser clars a la nostra interfície,
una de les funcions essencials de la pàgina principal
és acabar d'esvair qualsevol dubte que pugui quedar.
Amb la màxima brevetat i claredat possible, hem de redactar
un text que expressi què hi ha a la nostra web.
La
navegació.
Un
altre aspecte és respectar l'equació un vincle
= una pàgina. En aquest sentit, excepte en casos especials,
no són recomanables els enllaços amb objectius,
almenys en els vincles de la interfície. Tampoc no
podem fer que dos vincles diferents portin a la mateixa pàgina.
Els
vincles externs. Encara que pugui semblar obvi, cal remarcar
que el visitant s'espera que els vincles de la interfície
siguin interns. I no només els de la interfície,
sinó també, mentre nosaltres no li indiquem
el contrari, els de l'àrea de continguts. Sempre que
fem un vincle extern, hem d'informar al visitant del lloc
on el portarà el vincle. Però sovint la millor
fórmula és fer una pàgina o secció
de vincles. Heu de partir de la idea que una pàgina
de vincles ben feta és un valor afegit a la vostra
web. El visitant ha vingut perquè li interessa el tema,
i quan es tracta d'un tema molt específic, sovint no
coneix altres llocs on anar, de manera que les pàgines
de vincles són força visitades. Donar a conèixer
les pàgines de la competència és un signe
de professionalitat i desinterès que tothom us agrairà.
De cada web feu-ne una descripció i una valoració
honesta; la podeu acompanyar d'una captura del logotip. En
general és millor ser selectiu; prescindiu de pàgines
que a vosaltres mateixos us semblen fluixes, ja que fareu
perdre el temps al visitant. De tant en quan haureu de visitar
els vostres vincles, ja que les actualitzacions i canvis d'adreça
són constants.
Sobre
els vincles de la interfície cal destacar alguns aspectes:
en primer lloc, . De vegades costa que les paraules que utilitzem
com a vincle (que normalment no seran més de dues) expressin
amb claredat el contingut de la pàgina on ens portarà
el vincle. Cal parar-hi atenció al triar-les i pensar
que, el que per a nosaltres és evident, pot no ser-ho
gaire per al visitant. Ens pot ajudar fer grups de vincles;
el nom del grup contribuirà a aclarir el significat del
vincle.
Navegadors
i resolucions.
Una
és crear diferents versions de la web, adaptades a
les característiques del navegador o de la resolució
de l'usuari. Un dels comportaments del Dreamweaver (l'anomenat
"Comprobar navegador"), permet enviar a cada usuari
la versió corresponent, però això suposaria
duplicar o triplicar una feina que ja és prou important.
Per al problema de les resolucions, les tècniques del
disseny líquid permeten crear una sola versió
de la web que s'adapta al monitor del visitant, però
això requereix uns coneixements tècnics fora
del nostre abast. I la veritat és que no són
moltes les webs que atenen aquest problemes.
Les
estadístiques d'ara mateix indiquen que la immensa
majoria dels usuaris tenen la versió 4 o superior de
Netscape i Internet Explorer, i que la resolució predominant
és 800x600. D'aquí a cert temps haurem de tornar
a mirar les estadístiques i plantejar-nos si no seria
millor fer la web a 1024x768 o si podem dissenyar-la aprofitant
les característiques avançades dels navegadors
de versió 5. Ja que no podem atendre a absolutament
tots els visitants, hem de procurar que la nostra web arribi
correctament a la immensa majoria. Però el que haurem
de fer sempre, ara i en el futur, és comprovar que
la nostra web arriba correctament als entorns per als quals
hem decidit dissenyar-la.
Les
diferents versions dels navegadors i la resolució del
monitor donen lloc a diferents presentacions de la pàgina,
amb efectes de vegades curiosos (proveu de navegar en un monitor
a 16 colors; és divertidíssim) i de vegades desesperants.
Diguem de pas que els navegadors, en la seva cursa hipercompetitiva,
s'han convertit en el programari amb més bugs de la història.
Com podem assegurar que la web es vegi bé a la major
part dels ordinadors?
Velocitat
de la web
L'únic
aspecte que és a les nostres mans és el número
de Kb. Com més baix el número, més ràpida
la web. No és un mal resultat aconseguir que la pàgina
més els elements incrustats (imatges, etc.) sumin,
per exemple, 64 Kb. Però si podem dir el mateix amb
la meitat, moltíssim millor. Tanta diferència
hi ha entre una pàgina lenta i una ràpida? Hi
ha curiosos estudis que mostren com les pàgines lentes
són menys visitades, i que n'hi ha prou amb fer-les
més ràpides (eliminant per exemple els gràfics
ornamentals) perquè augmenti el nombre de visites.
Temps
objectiu. La velocitat de la nostra web depèn de
molts factors que no podem controlar: el servidor, la connexió
de l'usuari, les inclemències del temps… (quan plou
tot va malament; Internet no és cap excepció).
La
primera va caient poc a poc: primer el logotip, ara un gràfic,
després un text, després la columna de vincles…
A la segona no apareix res durant els primers onze segons,
i, al dotzè, cau tota de cop. No hi ha dubte que la
primera ens semblarà més ràpida, perquè
anem mirant i ens distraiem. A la segona ens hem d'estar onze
segons sense fer res, o millor dit, preguntant-nos coses com
"Què passa?", "S'ha penjat?", "Valdrà
la pena, això?", etc.
Temps
psicològic. Tot això que diem fa referència
al temps objectiu, però resulta que el temps psicològic
és també molt important. Imaginem dues pàgines
que triguen el mateix a descarregar-se: dotze segons.
Volem,
per exemple, esbrinar el temps que farà a Florència,
perquè marxem de viatge, i visitem dos portals diferents.
Seguint el camí més curt, aquesta informació
es troba a tres clics en un portal i a cinc en un altre: dos
temps funcionals diferents. Però la veritat és
que el número de clics té poca importància.
És molt més important, per exemple, que la interfície
sigui clara; en cas contrari podem començar a anar
endavant i enrere i fer dotze clics en lloc dels tres necessaris.
I la rapidesa: si les pàgines caiguessin en tres segons,
encara que féssim dotze clics quedaríem satisfets
d'haver-ho trobat "tan de pressa": sempre compta
més el temps psicològic.
Temps
funcional. Junt amb el temps psicològic, se sol parlar
del temps funcional, és a dir, del temps que l'usuari
necessita invertir per a efectuar certa tasca.
Adaptat
de la Guia del Curs Disseny i Creació de pàgines
Web de la SGTIC
Josep
Cañas, Miquel Puig Pelat i Eric Rivera
Activitat
en Format HTML
El
llenguatge HTML ens permet crear i editar pàgines Web
d'una manera acurada i segura. Per crear-ne una pàgina
només cal un editor de text i saber el llenguatge HTML,
o bé algun altre programa especialitzat que ens permeti
escriure en llenguatge HTML. L'element bàsic són
les etiquetes o "tags", que serveixen per introduir
tota la informació que volem que aparegui en la nostra
pàgina Web: el tipus de lletra; les imatges que volem
introduir, la seva posició; el títol de la pàgina;
els enllaços i vincles...
Però
aquest un curs no pretén que aprengueu a programar
i dissenyar pàgines web, sinó que pretén
que empreu les eines que ja coneixeu i que us permetran tenir-ne
activitats d'ensenyament-aprenentatge emprant les TIC
Bé,
ja teniu el document word finalitzat. L'edició ha estat
correcta. Cal ara convertir-la en pàgina web, millor
dit en format html.
Què
fer?
On
ho faig?
Com
ho faig?
Desar
un document WORD com a pàgina WEB.
Word ens permet desar els documents en ell creats
en format HTML.
Desar
un document WORD com a pàgina WEB.
Disc
Dur.
Obriu
el document WORD de l'activitat que esteu realitzant.
Reviseu les imatges. Si cal substituïu-les per
les que heu tractat gràficament.
Deseu les modificacions com a document WORD. ( Sempre
convé tenir ben salvat el document original)
Disc
Dur.
Un
cop que decidiu que aquest és el document final
ja el podem convertir en Pàgina Web. Seleccioneu
"Archivo" "Guardar como página
web" si teniu WORD 2000. Si teniu WORD 97,
haureu de "guardar como" i seleccionar
el tipus de document " Guardar como página
web, o guardar documento html"
Deseu aquest document a la carpeta "web"
que vàreu crear amb anterioritat.
Pràctica.
Copieu
el document de text que heu portat de casa a la carpeta
"Editor de Text" i les imatges a la que
correspongui.
Nota:
Nota:
Observeu amb l'explorer la carpeta web. Dins d'aquesta
s'han creat altres amb el nom del vostre document
i la paraula "archivos". Dins aquestes carpetes
com podreu veure estant totes les imatges i/o objectes
que teníeu inserits en el document word. No
les esborreu ja que la pàgina web creada manté
vinculs amb aquests.
Feu
un fitxer ZIP (per exemple: jjordan_web1.zip) amb
la pàgina web creada. No us deixeu la carpeta
amb les imatges, sinó no podríem visualitzar
correctament la pàgina. Aquest fitxer l'haure
d'adjuntar en un e-mail i adreçar-lo a jjordan@pie.xtec.es
