COMENTARI DE TEXT
"Allò que m'interessava era el valor de la moral. M'interessava
especialment el valor d'allò que "no és egoista", els instints de
compassió, d'autonegació, d'autosacrifici, que precisament Schopenhauer
havia daurat, divinitzat i col•locat dellà el món durant tant de temps,
fins que a l'últim els considerà com a "valors en ells mateixos", de
manera que sobre la seva base digué no a la vida, com també a la seva
pròpia individualitat. Precisament aquí veia jo el gran perill de la
humanitat, la seva seducció i la seva temptació més sublims. A on es
dirigeix? Al no-res ? Precisament aquí veia jo el començament de la fi,
l'aturada, el cansament que mira enrera, la voluntat que va contra la
vida, la darrera malaltia que s'anuncia d'una forma manyaga i
malenconiosa. Jo concebia aquesta moral de la compassió que es propaga
cada cop més, que fins i tot ataca els filòsofs i els fa caure malalts,
com el símptoma més inquietador de la nostra cultura europea que ha
esdevingut inquietant, com la seva tombada. Vers on? Vers un nihilisme..
? Aquesta preferència moderna dels filòsofs i aquesta apreciació
exagerada de la compassió són, certament, un fenomen nou. Precisament
fins ara els filòsofs estaven d'acord en la manca de valor de la
compassió.
F. NIETZSCHE. "La genealogia de la moral", prefaci, núm. 5
Qüestionari:
1. a) Exposa -amb paraules teves i sense comentaris personals- les idees
principals del text i com hi apareixen relacionades (1'5 punts).
b) Posa títol al text (1 punt).
2. Comenta el text, és a dir, posa el text en relació amb el pensament
de l'autor, tenint en compte les principals influències que l'autor hagi
pogut rebre. (Recorda que no es demana que desenvolupis un tema, sinó
que comentis el text (3 punts).
3. En els seus escrits, Nietzsche critica la mala influència de Plató
sobre la filosofia posterior. Digues quins són els elements platònics
criticats per Nietzsche, i digues també en quin lloc de l'obra de Plató
es veu clar que Plató no va afavorir la compassió (2'5 punts).
4.Quins et semblen els arguments més forts a favor i els arguments més
forts en contra de l'existència de valors morals absoluts ? (2 punts).
COMENTARI DE TEXT
"Necessitem una crítica dels valors morals, cal qüestionar d'una vegada
el valor intrínsec d'aquests valors. En aquest sentit, cal un
coneixement de les condicions i de les circumstàncies de les quals
sorgiren aquests valors, en les quals es desenvoluparen i canviaren, un
coneixement que fins ara no ha existit ni tan sols no s'ha cobejat. Hom
considerava el valor d'aquests "valors" com un fet, com una dada real i
positiva, com una cosa que no podia qüestionar-se. Què passaria si la
veritat fos la contrària ? Què passaria si en allò que és "bo" hi hagués
també un símptoma d'endarreriment i a la vegada un perill, una seducció,
un verí, un narcòtic; mitjançant el qual el present visqués en certa
manera a costa del futur? No es tractaria potser d'una vida més
agradable, menys perillosa, per bé que d'una categoria més minsa, més
baixa... ? No seria aleshores culpable la moral en aquest sentit concret
del fet que mai no fossin assolides la potència i la glòria supremes del
tipus humà, possibles en elles mateixes ? No seria aleshores la moral en
aquest sentit concret el perill per antonomàsia ?
F. NIETZSCHE. "La genealogia de la moral", prefaci, núm. 6.
Qüestionari
1. a) Exposa -amb paraules teves i sense comentaris personals- les idees
principals del text i com hi apareixen relacionades (1'5 punts)
b) Posa títol al text (1 punt).
2. Comenta el text, és a dir, posa el text en relació amb el pensament
de l'autor, tenint en compte les principals influències que l'autor hagi
pogut rebre. (Recorda que no es demana que desenvolupis un tema, sinó
que comentis el text) (3 punts).
3. Sobre l' origen dels valors: compara el pensament de Nietzsche amb el
de Plató, i mostra les semblances o divergències entre aquests dos
plantejaments (2'5 punts).
4. De vegades sembla que els valors tenen relació amb la moral i amb els
individus, però que els fets estan relacionats amb el coneixement i amb
la ciència. Quines diferències i quines connexions hi veus tu, entre
fets i valors ? (2 punts).
SOBRE VERITAT I MENTIDA EN SENTIT
EXTRAMORAL
Redaccions.
1. Relacioneu entre ells
els termes següents: "metàfora, "oblit", "concepte", i "cosa en si".
2. Llenguatge i realitat.
3. Veritat moral i veritat extramoral.
4. Raó i llibertat.
5. El llenguatge i els límits del coneixement.
6. Art i veritat.
7. Ciència i art.
COMENTARI DE TEXT
" Que Sòcrates fou un decadent ho palesa no solament el reconegut
desordre i l'anarquia dels instints, sinó també la superfetació de tot
allò que és lògic i aquella malícia de raquític que el caracteritza. No
oblidem tampoc aquelles al•lucinacions auditives, que com a "daimónion
de Sòcrates" han estat interpretades en sentit religiós. En ell tot és
exageració, bufó, caricatura, tot és, al mateix temps, amagat i
subterrani. Intento esbrinar de quina idiosincràsia surt aquella equació
socràtica; raó = virtut = felicitat; aquella equació més extravagant que
hi ha i que, en particular, té tots els instints dels antics hel•lens en
contra.
Haver de lluitar contra els instints -aquesta és la fórmula de
decadència; mentre la vida segueix endavant, la felicitat és el mateix
que l'instint"
F. NIETZSCHE: "El crepuscle dels ídols".
Qüestionari:
1 . a) Posa títol al text.
b) De què és culpable Sòcrates ?
.................................
" Que la veritat sigui més valuosa que l'aparença, això no és més que
un prejudici moral; és fins i tot la hipòtesi pitjor demostrada que hi
ha en el món. Confessem-nos almenys una cosa: no existiria cap vida a no
ser sobre la base d'apreciacions i d'aparences perspectivistes; i si
algú mogut per la virtuosa exaltació i poca-solta de més d'un filòsof,
volgués eliminar del tot el "món aparent", aleshores, suposant que
vosaltres poguéssiu fer-ho, -tampoc no quedaria ja res de la vostra
"veritat" ! "
F. NIETZSCHE: "La gaia ciència".
Qüestionari:
a) Resumeix breument el text.
b) Defineix els conceptes bàsics: "aparença", "vida", "perspectiva",
"veritat".
"- Què et passaria si un dia o una nit et perseguís un dimoni en la
teva solitud més solitària i et digués: "Aquesta vida, tal com la vius
ara i tal com l'has viscuda, hauràs de viure-la encara una altra vegada
i encara incomptables vegades. I en ella no hi haurà res de nou, sinó
que cada sofrença, cada plaer, cada pensament, cada sospir, tot allò que
és indeciblement petit i gran de la teva vida, ha de tornar a
esdevenir-se per a tu, tot en el mateix ordre i en la mateixa successió
-alhora, també aquesta aranya i aquest raig de lluna que apareix entre
els arbres, també aquest instant i jo mateix. L'etern rellotge d'arena
de l'existència serà capgirat sempre de bell nou -com també tu amb ell,
que ets una volva de pols de la pols" ? - No et llençaries a terra
cruixint de dents i maleiries el dimoni que et parlés d'aquesta manera?
O bé has experimentat qualque vegada un moment immens en el qual li
respondries: "Ets un déu i mai no havia sentit una cosa més divina!" ?
Si aquest pensament exercís la seva puixança sobre tu, et transformaria,
tal com ets, i tal vegada t'esclafaria. La pregunta referent a totes les
coses i a cada cosa: " Vols viure això encara una altra vegada i
encara incomptables vegades ?", constituiria en la teva actuació com
l'enorme pes més gran ! O no hauries de sentir-te bé amb tu mateix i
amb la vida, per tal de no desitjar res més que aquesta darrera i eterna
confirmació, que aquest darrer i etern segellament ? "
F. NIETZSCHE, "La gaia ciència".
Qüestionari:
a) Posa títol al text.
b) Quines implicacions et sembla que tindria a la vida pràctica una
actitud com la que descriu el text ?
|
|