Apunts Jota'O

Material de suport de l'assignatura de filosofia per alumnes de primer i segon de batxillerat

 

Índex
Tornar
Esquema
Objectiu. Mètode
Anàlisi. Síntesi
Observació i experimentació
Inducció i Deducció
Ciències formals i Ciències empíriques
Hipòtesis
El mestre Galileu
Semmelweiss
Annex

 

Enllaços

APLICACIÓ DEL MÈTODE HIPOTÈTICO-DEDUCTIU
(El mestre Galileu)



Primer pas: Formulació d’hipòtesis.

Observació: Un tros de fusta sura a l’aigua
Conjectures (explicacions hipotètiques sobre aquest fet)
   - L’objecte sura perquè és de fusta.

   o bé:

- L’objecte sura perquè és cilíndric.


Requisits perquè una hipòtesi sigui científica
Ben formada (sense contradiccions formals)
Ha de servir per explicar el fet del que tracta.
Ha d’estar fundada, d’alguna manera, en coneixements previs.
Ha de ser empíricament contrastable.

No obstant, hi ha casos en els que el científic formula hipòtesis fruit d’intuïcions genials que no encaixen amb el tercer requisit. En aquests casos es donen “revolucions” dins la ciència: per exemple, en astronomia, la concepció heliocèntrica suposà una hipòtesi revolucionària respecte del geocentrisme; tal hipòtesi no es podia seguir dels coneixements previs existents sobre l’estructura de l’univers. Altres exemples podrien ser: la teoria de la relativitat, la teoria de l’evolució, etc..

Les hipòtesis no són la conclusió d’un raonament inductiu a partir de l’observació repetida d’una sèrie de fets, sinó que poden ser formulades tot partint de l’observació d’un sol fet.

L’acceptació d’una hipòtesi queda en suspens, hipotecada (d’aquí que el mètode s’anomeni hipotètic-deductiu), i només quedarà justificada quan es contrastin empíricament els enunciats que se’n dedueixen de la mateixa (d’aquí que el mètode s’anomeni hipotètico-deductiu).


Segon pas: (deductiu). Enunciats conseqüents de la formulació d’una hipòtesi.

La hipòtesi és un enunciat provisional de caràcter universal que prediu el que succeirà entre tots els objectes de la classe a que es refereix.

La hipòtesi roman encara sense confirmar. D’acord amb el mètode hipotètico-deductiu, el que es comprova directament no és la hipòtesi mateixa, sinó certes conseqüències que se’n deriven lògicament d’ella.. Aquest segon pas consisteix, per tant, en deduir conseqüències de la hipòtesi formulada:

“Un tronc d’arbre surarà a l’aigua”.


Tercer pas: Contrastació empírica dels enunciats

Si l’experiència comprova que les conseqüències deduïdes de la hipòtesi es compleixen efectivament, la hipòtesi quedarà reforçada. Per contra, si les conseqüències no es compleixen realment, la hipòtesi haurà de ser abandonada i substituïda per una altra de la que se’n deduiran novament conseqüències a comprovar.


(Verificar si els troncs d’arbre suren o no a l’aigua)

 

 


 

 

Per comentaris i suggeriments: joancampeny@yahoo.es