OBSERVACIÓ I EXPERIMENTACIÓ
Observació i
experimentació són els dos procediments metòdics més usats pels investigadors i
investigadores.
Observació és el procediment metòdic en que l’investigador/a segueix el
desenvolupament d’un fenomen natural, sense intervenir en llur origen o
desenvolupament per raons d’impossibilitat física o per raons morals.
En l’observació l’investigador/a pot comptar amb els seus propis sentits o
auxiliar-se amb procediments tècnics. Per exemple, en l’astronomia un eclipsi
sols pot ser observat amb l’auxili de telescopis. Experimentalment i en el
laboratori pot recrear-se les condicions ambientals d’un eclipsi, amb objectes,
llums, etc., però no es pot provocar un eclipsi “real”.
L’experimentació és aquell procediment en el qual l’investigador/a recrea
artificialment un fenomen o, almenys controla una de les variables que
intervenen en l’origen o desenvolupament del fenomen. En l’observació
l’investigador/a és un espectador/a, un espectador/a actiu que enregistra i
mesura, però un espectador/a; en l’experimentació l’investigador/a és un element
actiu, a vegades integrant del fenomen mateix (Heisenberg).
En aquelles ciències relacionades amb l’ésser humà (medecina, biologia,
psicologia, etc.) l’observació i, sobretot, l’experimentació estan sotmeses a
l’imperi de les normes morals.
Exemple:
No es pot observar, sense autorització prèvia de l’interessat la vida íntima
d’una persona; d’altra banda es pot observar la pèrdua del llenguatge en un
individu, afasia, produïda per un traumatisme cranial degut a un accident, però
no es pot experimentar el mateix fenomen en un altre individu.
|
|