|
Índex
Tornar
Guió racionalisme
El racionalisme
Recorregut
Biografia Descartes
Mort sospitosa
Altres racionalistes
"El Discurs"
Text del "Discurs"
El geni maligne
I els sentiments?
Crisi ecològica
Euclides
Exercicis
| |
| |
Enllaços |
EL RACIONALISME
(Esquema).
- Panoràmica general del segle XVII.
- Introducció:
- transformacions econòmiques.
- contrast amb les esperances del Renaixement.
- Els coneixements:
- crisi de la raó.
- decadència de les universitats.
- esfondrament de la credibilitat de la filosofia escolàstica.
- Pèrdua d'influència dels teòlegs i de la Bíblia.
- El Barroc.
- Filosofia:
- Cartesianisme: intent de solució a la crisi del pensament.
Identificació entre Raó i Realitat.
- Racionalisme i Empirisme: alternatives a la sil•logística
aristotèlica.
Racionalisme.
- Confiança plena en la raó humana.
- Oposició: als sentits, a l'empirisme anglès, a les tendències
escèptiques.
- La recerca d'un nou mètode.
Trobar un mètode de descobriment (ars inveniendi).
Fonts: mètode matemàtico-axiomàtic d'Euclides (s. III).
- Subjectivitat i Realitat.
- Descartes adopta de la ciència la visió de la realitat: el mecanicisme
oposat al pensament medieval: objectivista i realista.
- L'univers queda fraccionat en dos móns: la màquina - el pensament.
- Triomf del subjectivisme (herència agustiniana): L'individu no coneix
les coses directament en si mateixes, sinó tan sols en les idees.
- Per això, el problema del coneixement es converteix en el problema
fonamental de la filosofia moderna.
1) René Descartes (1596-1650). El projecte cartesià.
- Unificació de totes les ciències en una de sola (Oposició a
Aristòtil): Per a Desc. totes formen una unitat orgànica.
- Aquest projecte suposa:
a) formulació d'un mètode.
b) formulació d'unes normes de moral provisional.
c) desenvolupament de les diverses ciències: 1) Metafísica - 2) Física -
resta de les ciències.
2) El mètode.
- Objectius: evitar l'error. Descobrir noves veritats (ars inveniendi)
- Regles:
a) evidència, b) anàlisi, c) síntesi, d) comprovacions.
OBSERVACIONS: Inspiració en el mètode de resolució i composició
(Galileu), però sense recórrer a l'experiment. Inspiració en el mètode
deductiu d'Euclides: definicions/axiomes - llarga cadena de deduccions.
a)EVIDENCIA.
Intuïció (racional): la ment "VEU" de forma immediata i transparent la
idea (clara i distinta). La veritat és immanent a l'esperit.
b) c) ANALISI-SINTESI. Concepte principal: NATURALESA SIMPLE. Dues
cabdals; EXTENSIO i PENSAMENT. Hi són potencialment en la ment (Agustí).
No és la reminiscència platònica.
d)COMPROVACIONS de les anàlisis i revisions del procés sintètic.
(Abastar tot el conjunt d'un sol cop de vista: evidència intuïtiva del
conjunt).
Filosofia per a Descartes: la totalitat del saber.
Mentre es recerca la filosofia global i definitiva no cal renunciar a la
felicitat (moral provisional). Moral definitiva: el darrer fruit del
sistema filosòfic. (Cautela i prudència; seguir allò probable; moral
estoica).
3) La Metafísica (l'arrel de l'arbre de la ciència).
1) Establir una primera veritat absolutament evident, de la que es pugui
deduir tota la resta (El "Cogito").
2) Construir un sistema deductiu d'explicació de la realitat basat en la
idea de SUBSTANCIA.
EL "COGITO". INDICACIONS.
Descartes s'oposa frontalment a l'ESCEPTICISME. Per què, doncs, l'ús del
DUBTE? (no és un dubte normal).
a) Dubte metòdic. Què vol dir? El dubte no és per a Descartes la postura
mental definitiva, ni tan sols la postura inicial: parteix de la
confiança en la possibilitat d'abastar la veritat.
b) El criteri de dubte s'aplica a totes les creences. (Cal fonamentar
sòlidament la metafísica).
Dubta de: informació donada pels sentits, dels nostres raonaments, de la
realitat del món.
c) Significat del "Cogito".
Partir de la pròpia INTERIORITAT per arribar a l'existència
(SUBSTANCIA).
LA SUBSTANCIA.
Definició a priori (a l'igual que Euclides). No es justifica: cosa
(res): allò CONCRET EXISTENT (existència completa).
- En sentit estricte, DEU (substància INFINITA).
- No de la mateixa manera, les CRIATURES (substàncies FINITES: ànimes i
cossos). No necessiten de cap altra substància finita, sí de Déu.
Per exemple: l'ànima no necessita del cos: DUALISME CARTESIA.
- Problema de la comunicació de les substàncies: com es relacionen
l'ànima i cos en l'ésser humà?
ATRIBUT: l'essència de la substància i s'identifica amb ella.
MODES: Diverses formes com està disposada la substància.
- Exemple: un cos (substància) és extensió (atribut) que té una figura
determinada (mode).
- Tres conceptes fonamentals de la metafísica cartesiana: substància,
atribut, mode.
4) La Física.
Es fonamenta en la metafísica.
Descartes creà el segon gran sistema científic de l'època en substitució
de l'aristotelisme (El primer és el de Galileu).
- METODE CIENTIFIC:
Estrictament deductiu, a partir de:
- la idea de Déu (creador i conservador del món)
- algunes idees innates (naturaleses simples: extensió/moviment).
- lleis de la naturalesa: principi d'inèrcia, moviment en línia recta i
conservació del moviment.
(Prescindeix de l'experiència. Parteix de les causes primeres cap els
efectes).
- La deducció té un límit.
Arriba un moment en que els efectes són contingents (depenen de la
lliure voluntat creadora de Déu i no poden ser deduïts necessàriament a
partir de les causes).
Es quan intervé l'experiència (comprovar les qüestions "més
particulars"). Oposició al mètode galileic.
- MECANICISME.
Món concebut segons el "model" de la màquina. Tot es redueix a matèria
(extensió) i moviment (idea clara i distinta: Oposició a Parmènides.
Oposició a Plató).
- Negació dels àtoms; negació del buit; negació de les qualitats
secundàries.
- Espai ple; moviment per contacte (negació de la força de gravetat).
- Origen del moviment ?: Déu.
- UNIVERS.
Espai ple de fragments de matèria. Qualsevol moviment d'un cos origina
el desplaçament de tots els altres cossos.
|
|
|