Enllaços

SOLUCIONARI CULTURA

1. Localitza a la Bíblia el llibre del Gènesi i llegeix-hi l’explicació sobre la creació del món i de l’home ( pàg. 20 ex. 1).
 Compara el relat del Gènesi amb la teoria evolucionista i explica’n les diferències principals.
- El gènesi explica la creació del món segons la doctrina religiosa. Explica com Déu creà cada dia una part del món. Aquest fet va succeir en sis dies i, el setè Déu descansà. També explica com es va crear l’home. I, posteriorment, com es va crear la dona a partir de la costella d’Adam, el primer home.
 El relat del Gènesi, tanmateix, ha de ser pres no pas com una teoria científica que demostra l’origen de la creació, sinó com un recurs per a explicar que, darrere la creació, existeix un dissenyador intel•ligent. Quin?
- Aquest creador intel•ligent és Déu.
 Partint del supòsit anterior, reflexiona sobre el tema següent: És possible compaginar el relat bíblic amb els corrents científics actuals?
- Hi ha hagut molts descobriments que verifiquen que han existit formes primitives dels homes. Així, s’arriba a la conclusió que l’home no es coneix en la seva forma actual des dels seus inicis, sinó que ha anat evolucionant al llarg del temps. D’aquesta manera, no és possible compaginar el relat bíblic amb els corrents científics actuals perquè la doctrina religiosa explica que Déu creà l’home i la dona gairebé del no res.

2. Reflexiona sobre les semblances i diferències que hi ha entre l’ésser humà i els animals. Després digues ( pàg. 20 ex. 2):
a. Els animals tan sols es poden desplaçar per ells mateixos o amb l’ajut d’altres animals o elements naturals. L’home, en canvi, pot fer-ho pel seu propi peu o també amb l’ajut d’invents com el cotxe.
b. Els animals es poden parlar però poden comunicar-se mitjançant gestos, mímica o codis de sons. L’home es comunica a través del llenguatge oral i escrit i, també, mitjançant altres tècniques. Això li ha permet fer grans avenços.
c. Els animals acostumen a seguir els instints primaris. L’home té la capacitat de fer ús de la raó i rebutjar el que el seu instint diu que faci.
 Les diferències que has assenyalat, són qualitatives o quantitatives?
- Totes les diferències són qualitatives perquè es donen entre éssers que pertanyen a ordres diferents.
 Se t’ha acudit alguna acció que només pugui fer l’ésser humà? Et sembla una diferència qualitativa o quantitativa?
- L’única acció que és capaç de realitzar l’ésser humà és la de raonar i expressar-ho mitjançant el llenguatge, oral o escrit. Aquest aspecte el diferencia de tots els altres animals. És una diferència qualitativa.

3. Després de la lectura comprensiva de l’apartat anterior, resol les qüestions següents ( pàg. 22 ex. 3):
 Busca exemples en què es mostra que els animals són capaços de transmetre a d’altres els seus coneixements.
- Una gata ensenya a caçar els seus cadells.
- Els lleons aprenen a caçar mitjançant jocs quan encara són cadells.
 Anota característiques de l’ésser humà que demostrin que l’home és animal físicament dèbil i assenyala de quina manera compensa aquestes debilitats. Creus que l’ésser humà hagués sobreviscut si no posseís les capacitats culturals de les quals hem parlat?
- L’home és un animal físicament dèbil, ja que amb el desenvolupament de la cultura i la llengua com a mitjà de comunicació han desaparegut els seus trets físics més característics com la força física, l’habilitat per caçar o l’adaptació a un medi hostil.
- L’ésser humà hagués pogut sobreviure ja que hauria pogut desenvolupar altres característiques per defensar-se i adaptar-se a les noves condicions.

4. Completa el quadre següent amb exemples concrets de cadascuna de les tres classes d’informació cultural ( pàg. 23 ex. 4):
 Informació cultural descriptiva:
- Els anuncis de televisió.
- Les etiquetes dels productes d’alimentació
- Un llibre de contes.
 Informació cultural pràctica:
- Saber com confeccionar una peça de roba.
- Saber com interpretar una etiqueta d’un producte alimentari.
- Saber llegir un llibre de contes.
 Informació cultural valorativa:
- Saber valorar un anunci de la televisió i el que ens vol dir.
- Triar un llibre o un altre depenent de les característiques.
- Rebutjar un objecte pel tipus de fabricació.

5. Si estàs d’acord en la idea que vivim un moment de contagi cultural sense precedents, indica ( pàg. 25 ex. 5):
 De quina cultura o cultures ens contagiem?
- Ens contagiem de totes les cultures amb les que convivim, les que ens aporten valors positius, les que ens serveixen d’exemple... Però també les que ens són introduïdes pels mitjans de comunicació.
 Quins continguts són producte d’aquest contagi?
- Els continguts d’aquest contagi apareixen en els àmbits religiosos, econòmics, educatius, culturals, etc.

6. Explica amb les teves paraules els termes següents ( pàg. 26 ex. 6):
 Etnocentrisme: és una actitud que adopten algunes persones que creuen que la seva cultura és la bona i, per aquest motiu, menyspreen i critiquen les altres.
 Diversitat cultural: és la convivència entre diferents cultures en un àmbit determinat.
 Globalització cultural: és un intent per aconseguir que tot el món estigui regit pels mateixos aspectes culturals.

7. Completa la taula següent afegint-hi exemples concrets que caracteritzin cadascuna de les posicions que es poden adoptar davant la diversitat cultural ( pàg. 26 ex. 7):
 Etnocentrisme:
- ¬¬Considerar que el més còmode és vestir a la manera occidental.
- Atribuir major importància a l’alimentació occidental.
 Racisme:
- Veure malament els matrimonis entre persones de races diferents.
- Menysprear una persona pel seu color de pell.
 Xenofòbia:
- Sentir por i rebuig envers els estrangers que vénen a buscar feina.
- Pegar o insultar a un estranger.
 Relativisme:
- Defensar que no es pot criticar la discriminació de la dona que es dóna en altres cultures.
- Defensar que els homes en algunes cultures disposin de varies dones.
 Interculturalisme:
- Conèixer i respectar les diferents tradicions gastronòmiques.
- Respectar els costums religiosos.

 D’aquestes actituds, quines creus que estan més esteses en la nostra societat?
- Crec que totes aquestes actituds estan esteses, en major o menor grau, per tota la nostra societat.

8. Llegeix el text de la pàgina 27 i contesta les preguntes següents ( pàg. 27 ex. 8):
 Fes un recompte de les diferències que, al parer de l’autor, hi ha entre Robinson i Divendres.
- Robinson és un home europeu, posseïdor dels coneixements científics més avançats de la seva època, educat en la religió cristiana, familiaritzat amb els mites homèrics i amb la impremta. En canvi, Divendres és un salvatge caníbal de les mars del Sud, sense més cultura que la tradició oral de la seva tribu, creient en una religió politeista i desconeixedor de l’existència de les grans ciutat contemporànies.
 L’autor parla de trets fonamentals similars i semblances essencials entre Robinson i Divendres. Intenta imaginar a què es refereix.
- Probablement, alguns dels trets similars de Robinson i Divendres són la capacitat de raonar i pensar, la capacitat de la parla i la constitució humana física tal i com es coneix.
 Explica amb paraules teves la idea que l’autor està defensant en el text.
- La idea que vol expressar l’autor és que encara que siguem molt diferents en alguns aspectes al cap i a la fi, tots som éssers humans.
 Penses que les semblances entre els homes són més essencials que les diferències, o bé al contrari? Per què? Això influeix d’alguna manera en la defensa o el rebuig de la globalització cultural?
- Crec que les diferències entre els homes són més essencials que les semblances. Perquè el que fa que hi hagi un enriquiment en les persones és l’aportació de coneixements nous i totalment diferents als propis.

9. Resol les qüestions següents ( pàg. 27 ex. 10):
 La modernització, és desitjable i extensible a nivell mundial?
- Crec que la modernització és un aspecte que s’ha de fer extensible a nivell mundial però amb un cert límit i sempre respectant els àmbits culturals de les societats.

Respostes a càrrec de Neus Prades, 1DD. Curs 04-05

10. Cultura i biologia. Assenyala amb una (X) si és Cultura (C) o Biologia (B). Breument, justifica la resposta.
 

Segons el professor Jesús Mosterín, el riure també és instintiu i no pas cultural. D'altres especialistes consideren que el riure és cultural.