Primera avaluació
Primera part
Segona part
Segona avaluació
PRIMERA AVALUACIÓ. 1ª part
1.
Explica per què la filosofia neix a Grècia i no pas en un altre lloc.
La filosofia va néixer a Grècia perquè els grecs vivien majoritàriament
del comerç. Això comportava que haguessin de fer molts viatges i
coneguessin diferents cultures. Llavors es van començar a preguntar si
l’única creença sobre els déus certa era la seva, i van necessitar
arguments més lògics i regulars per explicar el comportament de la
naturalesa.
Cal afegir també la inexistència de llibres sagrats, inexistència d'una
casta sacerdotal que custodiés la tradició i la inexistència d'un
sistema educatiu organitzat. Tot plegat va possibilitar la crítica a les
explicacions tradicionals i que els déus no fossin vistos de forma
sagrada ni intocable sinó amb defectes i virtuts (com els humans, etc..).
Per tant: més llibertat de crítica i més capacitat de innovació.
2. Què és el mite ? Assenyala les característiques principals.
El mite és un conjunt de relats que intenta interpretar i explicar el
món. A més, pels pobles clàssics també servia per ensenyar-los a
comportar-se correctament, perquè sinó els déus els castigarien.
Els mites intenten donar resposta a les preguntes mes transcendentals de
l’ésser humà. Tenen un caràcter sistemàtic; expliquen la totalitat de la
realitat (tots els fets i esdeveniments que es produeixen en el món).
Són relats tradicionals; sovint no estan escrits i es transmeten
oralment, de generació en generació o mitjançant poetes.
Les característiques més importants són: els seus personatges eren
llegendaris, la naturalesa està personificada i divinitzada. Aquests
personatges divins actuen arbitràriament, sense una pauta fixa i
regular. Per damunt d’aquests personatges divins se situa la moira (o
destí), força no personificada sinó abstracta, que té un comportament (a
diferència de les divinitats) inexorable, immodificable.
3. Tria entre els mites de Prometeu, Persèfone, Èdip i Orfeu. Digues què
pretenen explicar? Almenys un.
Mite de Prometeu:
pretén explicar els problemes que se'n deriven del progrés, els perills
del progrés, els riscos del progrés i de la tecnologia, doncs trenca
l'equilibri existent. Mite de Persèfone: Pretén donar explicació
als canvis d'estació. Mite d'Èdip: pretén demostrar el poder
inexorable del destí.
3. Explica la diferència principal entre el creacionisme fixista i
l’evolucionisme. El creacionisme fixista és el pensament que predominava a la
societat abans que Darwin exposés la seva teoria. Creacionisme significa
que la terra, l’univers i la vida van ser creats en pocs dies per una
força sobrenatural (Déu, segons els cristians) i fixisme és la idea que
les espècies existents no havien patit alteracions mai (sempre havien
romàs igual).
L’evolucionisme és la teoria científica que consisteix en afirmar que en
l’evolució de les espècies, degut a mutacions genètiques que satisfan
millor les necessitats i fan que aquella espècie en qüestió pugui
sobreviure i reproduir-se.
Teories preevolucionistes.
Els pensadors que es van preguntar sobre l’origen de l’ésser humà,
creien en la interpretació literal de la Bíblia, que explicava l’origen
a través de la creació: Déu va c4rear tots els éssers vius de manera
separada i definitiva. Va fer els humans a imatge i semblança seva, etc.
Aquesta suposició tenia un principi fixista (els éssers no evolucionen
al llarg del temps).
A partir del segle XVIII, Cuvier i Mendel, van fer grans descobriments
que serien de profit pels evolucionistes posteriors, però tot i això
continuaven defensant el creacionisme fixista ja que creien que Déu era
el responsable dels éssers vius.
5. Explica breument les conclusions a les que arriba Carl Sagan (pàg.
47) sobre l’evolució del cervell humà.
Intenta dir-nos que allò que diferencia els
humans de la resta dels animals és l'escorça del cervell perquè regula
la nostra vida conscient. És el que distingeix la nostra espècie, la seu
de la nostra humanitat perquè allí hi ha la seu de les idees, dels
conceptes. Segons Sagan, la civilització és un producte de l'escorça
cerebral.
6. Defineix el concepte de cultura. Quina diferència es dóna entre
cultura en general i la cultura humana.
La cultura és el conjunt de coneixements que es
transmeten d'una generació a una altra per aprenentatge social. Tots
aquells coneixements apresos es poden considerar cultura. Tot i que tant
la cultura animal com la humana es basen en l'aprenentatge. La cultura
animal generalment arriba als altres individus per imitació, mentre que
la cultura humana es basa en el simbolisme; amb el llenguatge es pot
representar qualsevol realitat. Aquest tret és el que diferencia la
cultura humana de l'animal.
7. Saps distingir entre aculturació i enculturació?
Aculturació:
imposició per la força i/o la coacció de trets d'una cultura sobre
l'altra. Enculturació suposa una acceptació de terminats trets
culturals d'una altra cultura. Això suposa un enriquiment cultural
8. Sabries explicar què són els símbols? Per què diem que són
“convencionals”? Quins són els seus elements? Els símbols són signes que usem els humans per a
identificar i substituir o re-presentar, mitjançant el llenguatge, les
coses i les accions. Això possibilita la comunicació. Els símbols
consten de dos elements: el significat (el contingut, el la idea o
concepte) i els significant, que és el so, gràfic o gestual, que
utilitzem per identificar l'objecte en concret.
9. Explica breument a què ens referim quan parlem de monisme i dualisme.
El monisme defensa que cos i ànima són una sola
cosa i que quan el cos mor l'ànima també ho fa. Considera que l'ésser
humà és únicament terrenal. En canvi, el dualisme afirma que l'ésser
humà és cos i ànima i que ambdós són realitats diferents independents
l'una de l'altra. Hi ha dos tipus de dualisme, el platònic i el
cartesià. El cartesià afirma que l'ànima és la substància immaterial i
pensant mentre que el cos és la part de l'ésser humà que està exposada a
les lleis de la matèria. El platònic, en canvi, considera que el cos
priva a l'ànima d'obtenir un coneixement certer i veritable i que, per
tant, el cos és un destorb per a l'home.
10. Explica breument “etnocentrisme”, “racisme”, “xenofòbia”,
relativisme cultural”, “interculturalisme”
Etnocentrisme: Actitud que tenen els qui jutgen i
valoren la cultura d'altres grups des de criteris o creences de la
pròpia cultura. En els darrers segles, la cultura occidental ha
considerat que tenia el deure d'imposar la seva forma de vida a cultures
considerades més primitives (imperialisme, colonització). Aquesta
actitud pot degenerar en posicions més radicals, com el racisme o la
xenofòbia. Racisme: Creença o actitud, conducta que es basa en la
consideració que hi unes races superiors a unes altres. El racisme
es manifesta en qualsevol comportament que fomenti o permeti la
marginació o l'aïllament d'un grup o persona en funció de la seva raça.
Xenofòbia Actitud de menyspreu i rebuig envers el que és
estranger, diferent o estrany. Sovint és una actitud emocional causada
per la por i la ingorància. Relativisme cultural: posició que
considera que és impossible comparar o avaluar les característiques de
les diferents cultures. Es basa en la creença que qualsevol cultura té
valor en ella mateixa, ja que tots els elements que la formen es
comprenen i s'expliquen per mitjà d'una lògica interna que a
l'observador extern li és difícil de captar. El risc o inconvenient
d'aquesta posició és que acostuma a servir com a excusa per a la
passivitat i la inacció davant d'actes injustos i inhumnans.
Interculturalisme i diàleg: Aquesta posició neix del reconeixement
de la pluralitat cultural com un fet enriquidor, ja que ens pot ajudar a
entendre millor elmóni a nosaltres mateixos. Es basa, a més, en la
consideració que és possible i desitjable la convivència pacífica i
harmoniosa de diferents formes de vida.
11.
Cultura i biologia. Assenyala amb una (X) si és Cultura (C) o Biologia
(B). Breument, justifica la resposta.
|
Acció |
C |
B |
Justifica-ho |
1 |
Donar el pit |
x |
|
|
2 |
Riure |
x |
x |
Vegeu nota al final. Des dels orígens dels humans no s'ha rigut
sempre; riure va ser un tret característic d'una espècie
homínida avançada i, tot i que actualment vingui inscrit en el
codi genètic, és un tert humà, fruit del seu continu
aprenentatge. |
3 |
Plorar |
|
x |
És un caràcter biològic ja que no cal aprenentatge previ; un
nen tan sols néixer ja sap plorar. |
4 |
Jugar al futbol |
x |
|
S'aprén |
5 |
Ximpanzè: rentar patates |
x |
|
ídem. |
6 |
Xuclar |
|
x |
Instintiu |
7 |
Ballar |
x |
|
S'aprén |
8 |
Llenguatge |
x |
|
S'aprén |
9 |
Fer el niu (on ocell) |
|
x |
Instintiu. És un coneixement adscrit genèticament. L'ocell sap
fer el niu sense que ningú l'ensenyi |
10 |
Fer in iglú (un esquimal) |
x |
|
S'aprén. És part de la cultura el coneixement sobre com fer
iglús, i cal un aprenentatge cultural previ. |
Segons
el professor Jesús Mosterín, el riure també és instintiu i no pas
cultural. D'altres especialistes consideren que el riure és cultural.
3. En què
consisteix el que s’anomena Lógos (explicació racional)?
Lógos consisteix en el coneixement racional; és a dir, en intentar
conèixer el comportament de la naturalesa mitjançant l’observació de la
realitat.
4. Fes
una descripció esquemàtica de la història de la filosofia en el seu
procés d’especialització fins al segle XX.
A partir del segle III aC, la filosofia va començar el seu camí per
esdevenir ciències més especialitzades (Museu d’Alexandria). Aquest
procés va quedar estancat durant tota l’època feudal (Edat Mitjana).
Durant el Renaixement, amb el descobriment de nous territoris fins
aleshores desconeguts, nova fauna i flora, es va iniciar un procés
imparable per a l’especialització i separació de les diferents ciències:
física, biologia, química, ... Uns segles més tard, i a partir de la
filosofia (que fins aleshores incloïa la psicologia, la història, el
dret, l’economia...) es va anar segmentant i les seves diferents parcel•les
es van anar independentitzant entre si. Al final del segle XIX, la
filosofia deixa de ser aquell conjunt de sabers per dedicar-se més aviat
a inspeccionar allò que fan les altres disciplines que segles abans
havien format part d’ella, i així es dedicarà a fer-ne la crítica de...
Així sorgiran la filosofia de la ciència, la filosofia de la història,
la filosofia del dret, filosofia del llenguatge, etc...
5. És
l’ésser humà el centre de l’univers? Esmenta els diversos criteris que
hem comentat a classe.
Sobre
aquest tema hem estudiat el criteri de dos pensadors:
T. de Chardin. Segons ell, l’ésser humà és el centre de l’univers perquè
és l’animal més complex, i això demostra que la finalitat de la
naturalesa és acollir, la “llar” per aquest ésser. Per tant la
naturalesa té una finalitat, està dirigida, està programada per a aquest
objectiu.
Segons Jacques Monod no som el centre de l’univers perquè ell creu que
existim per atzar, i la naturalesa no està dissenyada per cap intel•ligència
per a complir cap funció.
7.
És l’ésser humà un ésser racional? (Esmenta els diversos criteris que
hem comentat a classe).
- La idea d’”animal racional” prové dels antics grecs. Es considerava
llavors que el més important era assolir el lógos, l’ordre, de les
coses, la raó. Per això molts pensadors comparen a l’ésser humà a un
ésser racional. Per exemple, Aristòtil, qui creu que els éssers tenen
s’exercita i s’entrena mitjançant la pràctica rutinària, i que ha nascut
amb unes predisposicions innates (la naturalesa). Aquest dos aspectes
també ho poden tenir en major o menor grau els animals. Però els humans
s’hi diferencien perquè tenen raó: és l’únic ésser que posseeix aquesta
capacitat de pensar.
Un altre pensador, com ara Pascal, afirmava que tota la naturalesa està
per sobre dels humans. Davant la immensitat de l’univers l’ésser humà és
molt petita cosa, però que la seva grandesa rau precisament en el
coneixement de si mateix, de ser-ne conscient de la seva dimensió, cosa
que no saben la resta dels animals, i això ens fa superiors. Precisament
per aquest motiu, el posseir raó.
9. En què
consisteix l’experimentació científica? En què es diferencia de
l’observació científica?
- L’experimentació és el seguiment del desenvolupament d’un fenomen on
l’individu intervé activament, controla una o vàries variables del
fenòmen. Es produeix en les ciència com ara la medicina... El seguiment
és actiu: hi ha intervenció per part de la persona que investiga.
- L’observació és el seguiment del funcionament del fenomen on no
intervé l’investigador, o només ho pot percebre amb els sentits. Un
exemple seria un eclipsi, només ho podem observar i podem recrear-ho amb
alguna simulació, però mai podrem provocar un eclipsi. En l’observació
és seguiment és passiu; no hi ha intervenció directa per part de la
persona que investiga.
13. Quin
és el mètode científic per excel•lència i anomena’n les diverses etapes.
El mètode científic, també anomenat, hipotètico-deductiu consisteix en:
- Primer pas: formulació de la hipòtesi. (sovint inductiu mitjançant
l’acumulació d’observacions)
- Segon pas (deductiu): Esmentar les afirmacions que deriven de la
formulació de la hipòtesi.
- Tercer pas: Comprovació de les afirmacions fetes en la pràctica.
16.
Enumera els principals canvis que va comportar l’hominització i que van
ser decisius en la constitució de l’espècie humana.
- L’hominització va suposar canvis com:
-posició erecta: permetia caminar només amb les dues extremitats
inferiors i, per tant, està drets i poder observar i vigilar més
territori i possibles enemics... A més, això va provocar canvis molt
positius, com per exemple, en la llargària del coll, l’esquena...
- Alliberament de les extremitats superiors: les extremitats superiors
van passar de ser potes a ser mans, i per tant podien agafar tot tipus
d’objectes, crear més instruments i eines, poder-se defensar, augment de
la massa cerebral.
. Creixement de la capacitat cranial. El volum del cervell va créixer
molt i l’ésser humà va poder pensar molt més en com fer certes coses.
Gràcies a això va sorgir l’autoconsciència (sentiment de que els humans
són diferents)
Què distingia els humans de la resta d’animals?
- Capacitat cranial: és la triple que la de la resta dels primats. També
és més complex i evolucionat. Això li permet crear una forma de
comunicació, crear i fer servir eines...
- Poca capacitat instintiva: Tot i que els humans neixen amb uns
instints i emocions bàsics, es van adaptant a les regles i normes de la
societat, ja que tenim capacitat d’aprenentatge i això ens permet
adquirir coneixements. En suma, tenim molta més plasticitat i capacitat
d’adaptació malgrat néixer amb poques “estructures instintives”, si ens
comparem amb la resta d’éssers animals.
- Juvenilització: Tot i que l’ésser humà és el que més capacitat
d’aprenentatge, també és el que triga més a madurar i valer-se per si
mateix.
17.
Explica l’avantatge i els inconvenients de la globalització cultural.
Avantatges: Si els aspectes que es prenen d’una altra cultura són més
eficaços en l’adaptació al medi, això suposa un avenç per aquella
cultura.
Inconvenients: Pot suposar un retrocés si el element copiats d’una
cultura diferent són menys eficaços en l’adaptació al medi que els
elements propis.
Si es perden tots els trets propis d’una cultura es produirà un
empobriment cultural.
19.
Assenyala les diferències que existeixen entre els arguments inductius i
els arguments deductius.
- Els arguments inductius són fruit de noves dades a partir de les quals
després s’ha fet una generalització. Aquesta generalització comporta un
risc d’equivocació (en el mètode inductiu) Els deductius són fruit
d’ordenar d’una altra manera la informació que ja es tenia. En no
aportar més informació ni fer cap aportació nova, no comporta cap risc
d’error, però tampoc aporta nou coneixement (deductiu).
20.
Explica amb les teves pròpies paraules els següents termes: a)
aculturació; b) cultura; c) llenguatge
- Aculturació: és la imposició d’una cultura a un individu o a una
societat.
- Cultura: Podem entendre per cultura el saber per tirar endavant la
vida. O també es pot dir que és el conjunt d’informacions que s’aprenen
socialment i adquirides per l’aprenentatge. La diferència entre
“cultura” genèricament i “cultura humana” és que en la cultura humana
l’adquisició de les informacions es transmeten mitjançant el llenguatge.
- Llenguatge: és la manera simbòlica de comunicació en la cultura
humana. Consisteix en produir sons a través de les cordes vocals i un
ampli sistema que les acompanyen. En treure aire pels pulmons, les
cordes vocals vibren i produeixen els sons que nosaltres vulguem emprant
la boca, la llengua, el nas, les dents... El llenguatge també es pot
expressar per escrit mitjançant símbols. La seva característica
principal és que ha propiciat que els humans es diferenciïn de la resta
de les espècies. La funció del llenguatge és transmetre la cultura
humana. A això s’anomena també comunicació.
24.
Compara les diverses concepcions evolucionistes de Lamarck, Darwin i
Wallace.
- Lamarck, Darwin i Wallace són pioners en exposar les teories
evolucionistes. Lamarck i Darwin coincideixen en que la transmissió dels
caràcters és gradual i continuada. Però Lamarck considera que l’evolució
segueix línies independents i, en canvi, Darwin, creu que tenen un
origen comú i que l’evolució és deguda a la selecció natural, provocada
per l’atzar. Lamarck, per contra, creu en una evolució dirigida a
l’adaptació. Wallace és partidari de l’hiperseleccionisme, és a dir, hi
ha una intel•ligència en el món que fa que les espècies prenguin un camí
per a la supervivència. Introdueix en les seves teories, doncs, un Déu
que guia la naturalesa.
Wartofsky,
M. diu que el mite no s’ha d’interpretar com a símptoma de la
ignorància. De què, doncs? (pàg. 105)
S’ha d’interpretar com l’intent d’entendre i governar la natura
En què
consisteix la mitificació? I la desmitificació (pàg. 106).
Mitificació: consisteix en la creació de mites, és a dir, en la
idealització d’aquells fets o personatges que són valorats per aquesta
cultura.
Desmitificació: és la destrucció de mites, és a dir, el rebuig d’aquests
fets o personatges que havien estat mitificats, perquè els valors que
representen ja no interessen..
Intenta
construir una petita redacció sobre el mite on figurin les paraules i/o
expressions següents (pàg. 106):
Magnificació, ideal, resposta, component cultural, personatges
llegendaris, fantàstics, regles de comportament, funció educativa.
Resposta Arantxa.R.:
La humanitat, des de sempre, tendeix cap a la magnificació dels fets o
fins i tot personatges. Moltes vegades aquests fets fantàstics o
personatges llegendaris són només la resposta a una qüestió de la qual
no coneixem la resposta exacta, i aquests mites tenen una funció
educativa, ja que intenten explicar aquest dubte. Per això, podem dir
que les llegendes, mites o contes, la majoria de vegades, tenen un gran
component cultural, perquè ajuden a la formació personal. De vegades fan
referència a regles de comportament, i d’altres a coneixements diversos
(científics generalment). Per tant, podem dir que els ideals d’una
persona poden variar segons el que li hagin ensenyat.
Resposta Anna G.:
El mite és un producte natural de la MAGNIFICACIÓ d’uns fets, etc. Que
la societat considera els IDEALS d’allò que es vol arribar a ser, tenir
o assolir.
La paraula mite té també un altre significat: el de relat imaginari o
FANTÀSTIC, constituït per intentar donar una RESPOSTA a aquelles
preguntes que s’ha fet la humanitat des de sempre (com ara el problema
de la mort, o dels nostres orígens...) a través de PERSONATGES
LLEGENDARIS com ara els déus o herois de l’Olimp.
A més d’això, a algunes cultures, aquests mites (els seus) els donen
identitat i pertinença enfront d’altres cultures amb déus i mites
diferents, constituint llavors un COMPONENT CULTURAL important.
De
fet, per a algunes societats tradicionals o primitives, els mites tenen
encara una forta FUNCIÓ EDUCATIVA, ja que resumeixen tot el coneixement
social. La diferència, doncs, entre mites i religió, és que els primers
no s’han d’entendre al peu de la lletra; en canvi, la religió
constitueix unes creences i REGLES DE COMPORTAMENT que ajuden al creient
a “relacionar-se” amb la divinitat.
- Llegeix
el mite de Persèfone i indica què pretén explicar? Què és el que t’ha
agradat més d’aquest relat? (pàg. 108).
Resposta de Giorgio Queixal:
Pretén explicar el perquè de les estacions i quins són les bones èpoques
per a la sembra i la collita. M’ha sorprès l’ús de la magrana com a
element que justifica el retorn de Persèfone als inferns.
Resposta A. R.:
El mite de Persèfone explica com a través dels canvis d’estat d’ànim de
Demèter (deessa de la terra, el conreu), a causa de l’absència de la
seva filla, sorgeixen les diferents estacions. El que més em va agradar
va ser la forma tan “peculiar” d’explicar-ho, i la seva semblança amb el
relat bíblic d’Adam i Eva.
Resposta de N.G.: (Afegit):
El que m’ha agradat més és que Hades rapta a Persèfone, “sin más”, i
ningú no diu res.
Resposta d’A.G.:
Intenta explicar l’arribada de les estacions. Quan arriba Persèfone, de
nou, a l’Olimp, “la natura” ho comença a celebrar, i els camps comencen
a “florir”. Quan arriba l’estiu, la celebració és encara més gran i
comencen (els camps) a donar fruit. Amb l’arribada de la tardor,
Persèfone se’n va altre cop amb Hades, i “la natura” s’entristeix,
caient les fulles dels arbres... Amb l’arribada de l’hivern, que fou
quan aquesta va ser raptada, la tristesa és tan gran que tot comença a
gelar-se i a morir...
El que més m’agrada més, és la manera en què tenen d’explicar els
fenòmens naturals. Em fa molta gràcia: és força entretingut.
- Llegeix
el mite de Prometeu i compara’l amb el de Persèfone i indica els trets
que tenen en comú i els trets que els diferencien (pàgina 108).
Les semblances entre aquests dos mites són que Zeus fa de moderador en
tots dos casos, i que en el relat de Persèfone apareixen les estacions i
en el de Prometeu el dia i la nit.. Però en el cas de Persèfone, els
humans no intervenen; en canvi en el de Prometeu, els responsables són,
en certa manera, els humans.
Afegit de G.Q.: Diferencies: En el mite de Persèfone, Zeus vol
ajudar els humans i, en canvi, en el mite de Prometeu, els vol castigar.
PRIMERA AVALUACIÓ. 2ª part
1.
Explica la diferència principal entre el creacionisme fixista i
l’evolucionisme.
La
diferència principal entre el creacionisme fixista i l'evolucionsme, és
que el primer defensa que totes les espècies que existeixen ara han
existit sempre tal i com les coneixem actualment. En canvi,
l'evolucionisme diu que les espècies actuals provenen d'altres espècies
que existien abans i que han patit una sèrie de canvis. L'evolucionisme
afirma que les espècies actuals provenen d'avantpassats llunyans i
comuns, entre els quals s'hi engloba l'ésser humà com a un animal més,
rebutjant així la idea sobre la qual es basava el creacionisme (els
textos bíblics). L'adaptació dels animals segons els creacionistes es
deu a un disseny intel·ligent sorgit de la mà de Déu, mentre que per a
Darwin no hi ha cap dissenyador intel·ligent, sinó que són les mutacions
que per atzar i herència resulten beneficiades en la lluita per
l'existència davant la escassetat de recursos.
2.
Per què creus que la teoria de Darwin va produir tant d’impacte en la
societat del moment? Explica-ho. Influències en el pensament polític
(tant en les esquerres com en els conservadors)
La teoria de Darwin va causar un gran impacte a causa del
gran pes, influència i poder que en la societat de mitjans del segle XIX
tenien les institucions religioses, que basaven la seva visió del món en
els textos sagrats (La Bíblia). Aquesta visió del món era fixista i
creacionista. Per contra, Darwin deia que les espècies deriven unes de
les altres. I sobretot, va ser motiu d'escàndol l'afirmació que
l'espècie humana procedia de l'evolució d'antics primats, oposant-se
així a la visió religiosa cristiana segons la qual Déu va crear els
humans a imatge seva. El pensament conservador utiltiza el darwinisme de
forma esbiaixada per tal de justificar que l'Estat no ha d'ajudar els
pobres (darwinisme social).
Així, la societat millorarà en conjunt tot desfent-se d'aquells que
destorbin: pobres, marginats, aturats, etc...
El
pensament progressista adopta el punt de vista lamarckià (l'esforç
continuat durant anys es tradueix en 'millores biològiqques': millors
condicions socials de forma continuada, és a dir, millor educació,
sanitat, etc.., a la llarga, portaran a una millora de l'espècie (més
pacífica i més intel·ligent).
3.
Enumera els principals canvis que va comportar l’hominització i que van
ser decisius en la constitució de l’espècie humana.
Els principals canvis foren:
- La posició erecta: aquesta posició obligà i alhora permeté a la
columna vertebral adoptar una postura vertical i alliberà les mans de la
tasca de caminar, permetent així el desenvolupament d'eines.
- L'alliberament de les mans.
Amb la posició erecta, l'homínid tingué les mans lliures per a poder
fabricar eines i estris, fet que contribuí a l'augment de la cavitat
cranial.
Alhora,
degut a aquesta posició, mans i peus començaren a diferenciar-se cada
cop més fins al model actual.
- Augment de la cavitat cranial.
L'alliberament de les mans permeté el desenvolupament del cervell en
haver de fabricar armes i eines. Amb un cervell més avançat milloraren
els treballs, fet que inicià una cadena que ens ha portat fins als 1.400
cm3 de capacitat cranial actual.
Això ens ha
dut a l'autoconsciència i a l'aparició de la cultura.
4.A
més de la gran difusió dels mitjans de comunicació, esmenta algun altre
factor que afavoreixi la globalització cultural.
La globalització cultural també
l'afavoreix la possibilitat de viatjar a qualsevol país (el turisme és
més barat que abans i és a l'abast de més gent), gràcies a l'avanç dels
transports; la immigració. També el fet de que a l'escola també
t'ensenyen coses d'altres cultures. El comerç també és un factor a tenir
en compte, paral·lel a l'abaratiment dels costos dels transports,
afavoreixen les exportacions i importacions de productes de tota mena:
des dels espectacles musicals als aliments.
5.
Explica amb paraules teves les característiques i funcions del
llenguatge humà.
El
llenguatge humà és un conjunt de símbols i normes compartit per un
col·lectiu, ètnic o societat.. Aquests símbols i signes ocupen el lloc
de les coses en el discurs. Així, el llenguatge és un dels trets que més
ens caracteritza com a espècie. La cultura i aprenentatge humans es
basen en el llenguatge. La seva funció és representar, mitjançant aquest
símbols, una realitat no present. El llenguatge, amb el temps i
l'especialització ha arribat a moltes formes i àmbits: l'escriptura,
l'art, la religió, etc...
6.
Fes una descripció esquemàtica de la història de la filosofia en el seu
procés d’especialització fins al segle XX.
Al seus inicis, la filosofia i la ciència són el mateix (Lógos),
que se separen de la visió del món tradicional i critiquen aquesta
(mite). De mica en mica aquest saber total o amor a la saviesa
(filosofia) ha patit un procés d'especialització que es dóna sobretot a
partir del Renaixement i després amb la revolució científica. Les
primeres ciències que guanyen un estatus de ciència són la física i la
química. A partir del segle XIX, la biologia. I, finalment, a partir del
segle XVIII i XIX les ciències anomenades humanes. I, fins i tot, la
psicologia, també es va independitzar de la filosofia als inicis del
segle XX. Amb tot, la filosofia també s'ha reconvertit. Ja no aspira a
abastar tot el saber, però sí a ser l'auditora, la imspectora, la que
critica i avalua les altres ciències o àmbits del saber. Així, a partir
del segle XX sorgeixen la filosofia de la ciència, la filosofia del
dret, la filosofia de la història, la filosofia del llenguatge.
7.
És l’ésser humà el centre de l’univers ? Esmenta els diversos criteris
que hem comentat a classe.
Alguns filòsofs creients, com Teilhard de Chardin, consideren que si
no es considera la Terra el centre de l'Univers, sí que podem considerar
l'ésser humà la meta o fi de l'evolució, en estar l'ésser humà dotat de
raó. L'ésser humà seria l'objectiu assolit per l'evolució guiada per
Déu, com allò més complez químicament i fruit d'un llarg procés evolutiu
volgut pel Creador.
D'altres pensadors, no deterministes, consideren que l'existència humana
en la Terra i en l'univers no obeeix a cap intencionalitat divina ni cap
intel·ligència còsmica, sinó que ha estat fruit de l'atzar.
8. És l’ésser humà un ésser sociable ?
Esmenta
els diversos criteris... (ídem).
Segons les diferents èpoques de la nostra cultura han hagut diverses
versions de l'assumpte. Així, a l'època antiga, a la Grècia clàssica, el
savi Aristòtil pensava que l'ésser humà és per damunt de tot un ésser
racional, és a dir, que pensa i que té llenguatge per comunicar-se amb
els altres, i així viure en comunitat per tal d'obtenir béns materials i
comoditats que li fan la vida millor i més plaentera. Més tard, al segle
XVII, Thomas Hobbes, ens diu que l'ésser humà, a diferència d'Aristòtil,
no és instintivament sociable, sinó que és agressiu i possessiu per
naturalesa. I si es torna sociable és per por a una guerra de tots
contra tots on ell surti perdent. Per tant, Hobbes afirma que si l'ésser
humà és sociable no és pas per naturalesa sinó per càlcul, per accident,
per tal de no perdre la vida.
A canvi de
la llibertat accepta viure sota unes normes i un poder, per tal d'evitar
una mort violenta quan no hi ha una autoritat forta que ens atemoreixi a
tots. Al segle XX, aquesta visió sobre la sociabilitat de l'ésser humà
ha canviat: Actualment els pensadors més importants són més partidaris
de veure en l'ésser humà les dues cares: és capaç de ser molt tendre i
molt cruel alhora; com si fos capaç del millor i del pitjor: de ser molt
pacífic i molt violent. Perquè així la història humana ho ha demostrat.
9.
És l’ésser humà un ésser racional ‘ (Esmenta els diversos criteris...
(ïdem).
Els antics
creien que l'ésser humà és distingeix de la resta d'espècies per la seva
capacitat de pensar, de calcular.
Fins i tot a elaborar un sentit del deure on el pensament dominés els
instints agressius i egoistes a favor d'un bé col·lectiu o d'ideals de
generositat i altruistes (la raó estava per damunt dels instints
naturals).
Actualment, però, aquesta posició també ha canviat. Avui l'ésser
humà s'entén entre els pensadors i filòsofs com un ésser que no només
pensa sinó que també té sentiments; que pot ser racional però també molt
irracional i autodestructiu. Per tant, l'ésser humà posseeix aquestes
dues característiques, dues cares de la mateixa moneda: molt
calculador-racional, i alhora irracional i salvatge (dement).
10.
Definicions:
- l’anàlisi - l’experimentació científica - l’observació científica -
hipòtesi científica
- llei científica - teoria científica
Anàlisi:
L’anàlisi és el mètode que va del tot a les parts components, cercant en
aquestes els elements més simples, que considera com allò essencial.
Allò simple és el concepte que regeix tota la tasca de l’analista.
Experimentació científica: L’experimentació és aquell procediment
en el qual l’investigador/a recrea artificialment un fenomen o, almenys
controla una de les variables que intervenen en l’origen o
desenvolupament del fenomen. En l’observació l’investigador/a és un
espectador/a, un espectador/a actiu que enregistra i mesura, però un
espectador/a; en l’experimentació l’investigador/a és un element actiu,
a vegades integrant del fenomen mateix (Heisenberg).
En aquelles ciències relacionades amb l’ésser humà (medecina, biologia,
psicologia, etc.) l’observació i, sobretot, l’experimentació estan
sotmeses a l’imperi de les normes morals.
Observació científica: Observació és el procediment metòdic en
que l’investigador/a segueix el desenvolupament d’un fenomen natural,
sense intervenir en llur origen o desenvolupament per raons
d’impossibilitat física o per raons morals.
En l’observació l’investigador/a pot comptar amb els seus propis sentits
o auxiliar-se amb procediments tècnics. Per exemple, en l’astronomia un
eclipsi sols pot ser observat amb l’auxili de telescopis.
Experimentalment i en el laboratori pot recrear-se les condicions
ambientals d’un eclipsi, amb objectes, llums, etc., però no es pot
provocar un eclipsi “real”.
Hipòtesi científica: És una afirmació sobre l’existència d’una
d’aquestes regularitats o sobre les causes de la mateixa. A vegades
aquestes regularitats són patents i es troben fàcilment. Sovint, per
contra, estan més amagades a l’inspecció superficial i el seu
descobriment és difícil.
Llei científica: Quan una hipòtesi és suficientment general i
important i ha sortit victoriosa d’un o varis processos de comprovació
va sent gradualment considerada com una llei científica.
Teoria científica: Moltes lleis sovint estan emparentades, és a
dir, tenen relació entre elles. Llavors, per no seguir mantenint
informacions disperses, construïm sobre el material de les lleis una
teoria que intenta explicar les coses d’una perspectiva més amplia. Les
lleis les descobrim, però les teories les construïm. Són com uns grans
models imaginaris, per això funcionem com a hipòtesis a gran escala.
11.
Digues quin és el mètode científic per excel•lència i anomena’n les
diverses etapes.
És el
mètode hipotètico-deductiu.
Primer pas:
Formulació d’hipòtesis
Segon pas: (deductiu). Enunciats conseqüents de la formulació
d’una hipòtesi
Tercer pas: Contrastació empírica dels enunciats
Si l’experiència comprova que les conseqüències deduïdes de la hipòtesi
es compleixen efectivament, la hipòtesi quedarà reforçada. Per contra,
si les conseqüències no es compleixen realment, la hipòtesi haurà de ser
abandonada i substituïda per una altra de la que se’n deduiran novament
conseqüències a comprovar.
12. Assenyala les diferències que existeixen entre els arguments
inductius i els arguments deductius.
Després,
redacta un argument de cada classe.
La inducció és aquell tipus de raonament que permet d’obtenir
una afirmació general o universal partint de premisses particulars. La
deducció significa un descens de l’universal al particular. La inducció
significa un ascens del particular a l’universal.La deducció és més
segura, però la inducció compensa la manca d’exactitud amb la
possibilitat d’ampliar i enriquir el coneixement humà
Exemple d'argument inductiu:
- Cada dimecres la meva mare fa verdura per dinar.
Avui és dimecres. Per tant, avui a casa dinarem verdura de segon plat.
Exemple d'argument deductiu.
La Maria només surt amb nois que siguin graffiteros amb pantalons "cagats"
L'Edu no vesteix amb pantalons cagats i odia els graffitis
Per tant, la Maria no sortirà amb l'Edu.
13. Fes el mapa conceptual del següent text: (Tria un dels dos).
Vegeu solucionari
“Un
senyal és un fet físic relacionat amb un altre fet físic per un lligam
natural o convencional: un llampec anuncia tempesta, una campana anuncia
el menjar, un crit anuncia perill. L’animal percep el senyal i és capaç
de reaccionar-hi adequadament (...). L’home també, com a animal,
reacciona als senyals. Però utilitza, a més, el símbol que és instituït
(creat, inventat, establert) per l’home. El sentit del símbol s’ha
d’aprendre, s’ha d’interpretar el seu significat i no només percebre’l
(...), ja que els símbols no tenen una relació natural amb el que
simbolitzen. L’home inventa i comprèn símbols; l’animal no.”
E. Benveniste, “Problemes de lingüística general” (1971)
“Els
mites d’una cultura o poble són conjunts de relats que fan referència a
esdeveniments fantàstics protagonitzats per déus i herois llegendaris.
Aquests relats són explicatius de la realitat. Per això, acostumen a
contribuir a tranquil•litzar les pors de l’ésser humà i, també, a
orientar-ne la conducta moral, social, humana... Tanmateix, mite i
religió no s’han de confondre. Tot i que algunes religions utilitzen com
un recursos els relats mítics, aquestes no s’esgoten en el seu component
mític, sinó que van més enllà. Així, doncs, mentre que els mites poden
ser presos de forma al•legòrica, és a dir, com a relats que no han de
ser entesos de forma literal, sinó simbòlica, no passa el mateix amb la
religió. Constitueix un conjunt de creences i regles de comportament que
el creient considera vertaderes i que li serveixen per a relacionar-se
amb la divinitat”
SEGONA AVALUACIÓ
SOLUCIONARI UNITATS 10 - 11. (Llibertat – Treball, tècnica i tecnologia)
1. Explica en què es diferencien i com es relacionen la llibertat
interna i la llibertat externa
Entre totes dues hi ha una relació estreta i mútua relació. És cert que
tenim capacitat per a triar el que volem fer, però externament estem
obligats a actuar d’una determinada manera. També és cert, però que hem
de triar lliurement els nostres desigs encara que no tinguem obstacles
per aconseguir-los.
2. Descriu breument com s’argumenta el determinisme genètic i qui són
els seus principals exponents (autors)
El comportament d’un ésser està determinat pel codi genètic. No som res
més que la manifestació dels nostres gens, els quals determinen des de
la nostra constitució física fins el nostre perfil psicològic i les
nostres accions davant qualsevol situació inesperada.
3. Ídem amb el determinisme econòmic.
Són els factors econòmics (formes de producció, sistema de vida,
organització productiva, situació econòmica...) els que determinen la
conducta. Es pot comprendre el comportament social i individual si
analitzem el funcionament de l’economia.
4. Ídem amb el determinisme teològic.
Tot el que fem està ja previst i fixat d’antuvi ja sigui per un fat o
destí o bé per una voluntat divina superior. L’home no és amo dels seus
actes sinó una titella en mans del fat o la divinitat.
5. Després d’exposar-la, què n’opines de la postura de Skinner?
Els teòrics conductistes, entre els quals destaquen JB Watson i BF
Skinner, prescindeixen de qualsevol explicació que recorri als estats
mentals com a causa de les nostres accions. Segons aquests pensadors,
qualsevol acció es pot entendre com una resposta a condicions ambientals.
Per aquesta raó, és possible modificar-la canviant la influència de les
condicions ambientals mitjançant l’aprenentatge. La manera de fer-ho
serà potenciant unes determinades accions per mitjà de reforç positiu (premi)
i inhibint altres comportaments per reforç negatiu (càstig). En
definitiva, la llibertat per escollir, pròpiament dita, no existeix.
6. Segons l’indeterminisme, de què som responsables?
Segons l’indeterminisme som lliures, i per tant responsables dels
nostres actes; s’entén que, d’entrada, som responsables dels nostres
actes voluntaris i intencionals. I, a més, també som responsables de les
conseqüències previstes així com de les no previstes però previsibles.
7. Anomena tres casos o exemples d’avenços tècnics l’aparició dels quals
generi un nou problema.
Resposta oberta.
8. Què és l’alienació segons Marx?.
El mot “alienació” prové del llatí “alienus”, que
significa “un altre”. Per a Marx, estar alienat és estar fora de
si, ser estrany a un mateix. Alienar-se suposa no reconèixer-nos en allò
que fem. En l’activitat productiva, si l’individu hi participa com una
peça anònima més d’una complexa maquinària i perd la consciència de la
dignitat i el valor del seu treball, aleshores diem que el treballador
està alienat: ja no és ell qui mana sobre la màquina sinó que ell és
l’apèndix de la màquina. Ja no treballa per a satisfer una necessitat
escollida per ell, sinó per a un patró que només li retorna, en forma de
salari, una petita part d’allò que produeix, etc...
9. Dóna una definició de treball, tècnica i tecnologia.
TREBALL: És
l’activitat productiva que consisteix en una manipulació i modificació
intencionada i conscient de la natura, per tal d’obtenir-ne el necessari
per a subsistir.
TÈCNICA: Capacitat
per a modificar l’entorn en benefici propi, que es concreta en la
possessió de maneres de procedir eficaces i en la possibilitat d’idear,
construir i utilitzar instruments que auxiliïn l’acció. (O bé, d’una
manera més senzilla, podem dir que és la capacitat per a modificar
l’entorn mitjançant eines, estratègies i organització adequades).
TECNOLOGIA: És un
conjunt de procediments i recursos de gran complexitat que caracteritzen
la tècnica des del segle XVIII. L’aliança o fusió entre ciència i
tècnica, és a dir la investigació científica ajuda a que millorin els
instruments i, al seu torn, els instruments fan avançar molt el saber
científic ja que progressa més la investigació.
10. Explica què significa que el treball ha passat de ser un càstig a
ser un bé escàs.
Durant l’Època antiga, el sistema esclavista provocava el menyspreu del
treball manual. En l’Edat mitjana es veia el treball com una condemna i
una obligació penosa que Déu imposava als més pobres sobretot. En l’E.
Contemporània el treball ha esdevingut un bé escàs del qual en depenen
uns ingressos per a una mida més o menys còmoda (salut, habitatge,
educació, consum, etc..). És per això que ara es considera un dret
l’accés al treball.
11. Compara la racionalitat crítica amb la instrumental.
La raó instrumental és el criteri utilitarista per produir beneficis a
curt termini. (per exemple, construir més carreteres per fer més ràpida
la circulació de mercaderies i persones), però sense tenir en compte les
conseqüències nocives o perverses a llarg termini per a les generacions
a venir o per a la naturalesa que han d’heretar. La racionalitat crítica
és doncs, aquella visió que té en compte no tan sols els mitjans més
eficaços, sinó també els fins més adequats, més humans.
12.Quins aspectes del film “Daens” estan relacionats amb el tema
d’aquesta lliçó: (Treball, tècnica i tecnologia)? Raona la resposta.
Exemples:
El treball maquinista i alienant: Ja no controlem les màquines, sinó que
són les màquines les que marquen el nostre ritme de treball.
El treball com un dret per alimentar la família.
La contaminació ambiental dels barris pobres i el deteriorament de les
condicions laborals.
Millor tecnologia fa que es produeixi més i més fàcilment.
Racionalitat crítica i instrumental: ¿Val la pena des del punt de vista
de benefici humà produir més i més barat si han d’empitjorar les
condicions de vida dels treballadors i treballadores, d’adults i de nens
que la produeixen?
13. Explica què són els factors condicionants i els factors determinants
de la conducta humana.
Factors determinants.
Equivalen a les causes de l’acció. El comportament humà es considera
inevitable de factors que l’ésser humà no controla.
Factors condicionants.
Equivalen als motius de l’acció. El comportament humà està influït per
aquests factors externs, però no se’n considera el resultat.
14. Exposa les nocions bàsiques de l’existencialisme ateu de Jean Paul
Sartre.
Moviment o corrent filosòfica i literària que considera que allò que
caracteritza sobretot l’ésser humà és la llibertat. Això significa que
si l’ésser humà és per damunt de tot lliure, cal rebutjar qualsevol
altra creença sobre l’existència de Déu o d’altres nocions que guiïn o
que coartin la nostra llibertat. La vida des d’aquest punt de vista, no
té sentit, és un absurd, perquè el sentit o el timó de la vida sempre el
portem nosaltres. Així, doncs, som absolutament responsables de les
nostres accions, fins i tot en les situacions més adverses. Per tant, no
podem adduir excuses per no assumir la nostra responsabilitat. Tot
plegat fa que la llibertat sigui considerada com una càrrega feixuga i
que ens provoqui angoixa. I també, intentar desfer-nos-en i voler trobar
excuses per tal de no carregar amb el pes de les conseqüències de les
nostres accions. Això és el que l’existencialisme anomena mala fe.
Segons l’existencialisme cal intentar seguir el camí de l’autenticitat i
assumir plenament la nostra llibertat: considerar-nos lliures al mateix
temps que considerem lliures als altres, com a tresors singulars,
valuosos i insubstituïbles. Aquesta consciència ens durà al respecte
vers a nosaltres mateixos i als altres.
|